Pasqua

Cicle litúrgic de 50 dies entre el Diumenge de Pasqua i la Pasqua Granada

La Pasqua és un període de l'any litúrgic comprès per un cicle de 50 dies entre la Pasqua de Resurrecció i la Pasqua Granada (o Pentecosta). Mentre que per al cristianisme se celebra la resurrecció de Jesucrist, les festes paganes inicien els ritus primaverals que celebren l'arribada del bon temps i exalten l'element vegetal amb al·legories de la fecunditat i l'abundància.

Pasqua
Cant de caramelles per a celebrar la Pasqua
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars modifica

(var.) A Pasqua els jocs i a Nadal els focs.[1]
(var.) A Nadal, al foc, i a Pasqua, al joc.[1]
(var.) A Nadal, al foc, i a Pasqua, al sol.[1]
(var.) Per Nadal al sol per Pasqua a l'ombra[2]
(var.) Nadal de fred, Pasqua al sol.[2]
(var.) Nadal a la solana, Pasqua a l'ombra.[2]
(var.) Nadal en divendres en es lloc i Pasqua en es foc.[2]
(var.) Per Nadal al sol i per Pasqua al foc, si vols que l'any sia bo.[2]
(var.) Per Nadal al foc, per Pasqua al joc.[3]
(var.) Per Nadal al sol, per Pasqua al foc.[3]
(var.) Lo Nadal al foc, la Pasqua al sol.[4]
(var.) Per Nadal al sol, per Pasqua al foc.[2]
(var.) Altes o baixes, per abril les Pasqües.[6]
 
Amb castanyes, vi de Pasqües.
(var.) Cada cosa a son temps... i d'estiu cigales, i de maig cireres... i per Pasqua formatjades.[2]
  • Cada dia no és Pasqua.[6]
  • Calors de Nadal són frescors per Pasqua.[2]
(var.) Calors de Nadal són frescors per Pasqua; fredors per Nadal, calors pasquals.[2]
(var.) Per Nadal, calor, i per Pasqua fred, fan l'any bo i dret.[2]
  • Calor en febrer? En Pasqua tremolaré.[1]
(var.) Si tenc calor pes febrer, per Pasqua tremolaré[2]
(var.) Carnestoltes moltes voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua cada setmana; Quaresma, no vingues més.[1]
(var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més.[1]
(var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes a mes; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués.[1]
(var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués.[1]
(var.) Pasqua i Quaresma mai vingués.[2]
  • Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades.[7]
(var.) Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes.[7]
  El berenar o espertina no és gaire menjar perquè encara es pon el sol aviat.
 
De Pasqua a Pentecosta, l'espertina és d'una crosta.
(var.) Entre les Pasqües vénen les basques.[9]
(var.) Per les Pasqües vénen les basques.[9]
(var.) A les Pasqües seran les basques.[5]
(var.) Entre les Pasqües vénen les tasques.[2]
(var.) Guardeu rosegons, que entre les dues Pasqües vénen les basques.[2]
  En referència als pocs queviures del camp, així com a les preocupacions i el cansament durant les grans festes.
(var.) Moltes gotes fan un ciri.[1]
(var.) Moltes gotes fan un ciri pasqual.[1]
(var.) Moltes gotes de cera fan un ciri pasqual.[2]
(var.) No hi ha pitjor Quaresma que de Pasqua a Cinquagesma.[2]
  • No és cada dia Pasqua.[5]
  • No serà Pasqua passada sense merla arribada.[2]
  • Noies, punt llarg, que Pasqua s'acosta.[2]
  • Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts.[6]
  • Qui per Carnestoltes s’assolella, per Pasqua crema la llenya.[1]
 
Moltes candeletes fan un ciri pasqual.
  • Parlem d'ous, que ara ve Pasqua.[5]
  • Pasqua de Nadal, Pasqua bona; tot el que sobra a ma dama, tot ho dóna.[2]
  • Pasqua i Nadal, s'esperen amb alegria i passen com un altre dia.[6]
  • Pasqua marçal, misèria mortal.[5]
(var.) Pasqua marçal, mortalera o fam.[5]
(var.) Pasqua marçal, mortandat o fam.[5]
(var.) Pasqua marçal, mortaldat i fam.[1]
(var.) Pasqua marçal, fam o mortandat.[1]
(var.) Pasqua marçal porta mal any.[1]
(var.) Pasqua marçal, anyada mortal.[2]
(var.) Pasqua marçal, home mortal i collita reial.[2]
(var.) Pasqua marçal, mitja pedregada val.[2]
(var.) Pasqua marçal, o molt bé o molt mal.[2]
(var.) Pasqua marçal, poca herba i poc gra.[2]
  Si la Pasqua és primerenca, és a dir, durant el mes de març, hi ha mala anyada o és any de desgràcies, segons la creença popular.
(var.) Pasco marcenc, fam o pesta primerenc.[5]
(var.) Pasqua marcenca, fam primerenca.[1]
(var.) Pasqua marcesca, la fam i la mort pesca.[2]
(var.) Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques.[6]
(var.) Pasqua tarcera, anyada primerenca.[2]
(var.) Pasqües marcesques, fosses fresques.[2]
  • Pasqua nevada, primavera gemmada.[2]
  • Pasqua plujosa, anyada granosa.[5]
(var.) Pasqua plujosa, collita abundosa.[1]
(var.) La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa fan l'era granellosa.[2]
(var.) Pasqües plujoses, garbes granyoses.[2]
 
Per Pasqua al carrer, i per Nadal al recer.
(var.) Per a Nadal s'indiot, i per a Pasco es xot.[5]
(var.) Per Pasqua i per Nadal, cada u al seu hostal.[2]
(var.) Quan la Pasqua cau pel març, se n'alegra el diable.[2]
(var.) Qui per Nadal es torreia per Pasqua s'assoleia.[2]
(var.) Qui per Nadal espardenyeja, per Pasqua sabateja.[2]
(var.) Si per Nadal esperdenyeja, per Pasqua esclopeja, i si per Pasqua esperdenyeja per Nadal esclopeja.[2]
(var.) Nadal festiu, Pasqua prop del caliu.[2]
(var.) Si per Nadal fa estiu, la Pasqua prop del niu.[2]
  • Si per Nadal fred no fa, per la Pasqua bé en farà.[2]
  • Si per Nadal sóc al carrer, per Pasqua tremolaré.[2]
  • Si per Nadal soleja, per Pasqua verdeja.[2]
  • Si plou molt per Pasqua, alegria dels pagesos.[4]
(var.) Si plou per Pasqua, plourà per totes les festes assenyalades.[2]
  • Tot l’any no és Pasqua; una a l’any, i no tot l’any.[4]

Mona de Pasqua modifica

Pàgina principal: Mona de Pasqua
(var.) Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada.[2]

Pasqua de Resurrecció modifica

Pàgina principal: Pasqua de Resurrecció

Pasqua Granada modifica

Pàgina principal: Pasqua Granada

Frases fetes i locucions modifica

  • Anar mudat com unes pasqües.[6]
  Anar molt arreglat, molt ben vestit i de bon aspecte.
  • Car com les putes en Setmana Santa.[2]
  Valdre quelcom molts diners.
 
Anar mudat com unes pasqües.
  • Fer (o tenir) cara de Pasqües.[4][12]
  Revelar satisfacció.
  • Estar content com unes pasqües.[6][14]
(var.) Estar més alegre que unes Pasqües.[4]
  Estar molt content.
  • Fer la pasqua a algú.[6]
  Festejar una altra persona amb la intenció de tenir-hi relacions.
  • Santes Pasqües.[5]
  Expressió que indica que no cal parlar més d'un tema; donar-lo per finalitzat i acabat.
  • Ser més just que les pasqües.[2]
  Ser molt just.
(var.) Tenir cara de Divendres Sant.[5]
  Que té la cara amb una expressió trista o afligida.

Diumenge de Rams modifica

Pàgina principal: Diumenge de Rams
  Quan una parella espera una criatura abans de casar-se. També, realitzar quelcom en un ordre invers al que és natural.
  Arribar tard o quan ja no és hora.

Mona de Pasqua modifica

Pàgina principal: Mona de Pasqua
  Ser una persona molt agradable.

Referències modifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 Gisbert i Oltra, Adolf «Refranyer temàtic» ( PDF) (en català). Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella [Godella], 2011 [Consulta: 10 maig 2017].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 2,36 2,37 2,38 2,39 2,40 2,41 2,42 2,43 2,44 2,45 2,46 2,47 2,48 2,49 2,50 2,51 2,52 2,53 2,54 2,55 2,56 2,57 2,58 2,59 2,60 2,61 2,62 2,63 2,64 2,65 2,66 2,67 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 18 març 2017].
  3. 3,0 3,1 Amades, 1931.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Pàmies i Riudor, Víctor «Nomdenoia» (en català). RRRMagazín, (30-03-2013) [Consulta: 19 abril 2017].
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pasqua». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 «Fer Pasqua abans de Rams i 23 dites i refranys sobre Pasqua» (en català). Cultura Popular. Ajuntament de Barcelona, 04-04-2017. [Consulta: 17 abril 2017].
  7. 7,0 7,1 7,2 Parés i Puntas, 1999.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
  9. 9,0 9,1 9,2 «enmig de les Pasqües vénen les basques» (en català). RodaMots, 12-04-2006. [Consulta: 16 abril 2017].
  10. 10,0 10,1 10,2 Amades, 1982.
  11. Amades, 1982, p. 926.
  12. 12,0 12,1 12,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 març 2024].
  13. Gelabert i Fiet, 1973.
  14. 14,0 14,1 14,2 «Pasqua». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  15. «Rams i Pasqua» (en català). RodaMots. [Consulta: 17 abril 2017].

Bibliografia modifica