Primavera
Una de les quatre estacions, ocorreguda entre l'hivern i l'estiu
La primavera és l'estació de l'any, entre l'hivern i l'estiu, que comença a l'equinocci de primavera i acaba al solstici d'estiu.
 Primavera de Giuseppe Arcimboldo (1573) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- (en francès) L'automne est le printemps de l'hiver.
Dites populars
modifica- En el llit, tot l'any és primavera.[2]
- L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc.[3]
- La falsa primavera enganya el bestiar.[4]
- La primavera la sang altera.[5][6]
- Mal hivern, primavera d'infern.[3]
- No hi ha primavera sense flors ni estiu sense calors.[5]
- Oreneta primerenca, primavera calorenca.[3]
- Per primavera la natura s'esvera.[7]
- Primavera tardana, fa créixer es blat a sa sala.[2]
- Sant Joan i sant Pere, adéu primavera.[2]
- Tramuntana de primavera, pluja al darrera.[2]
- Una flor no fa estiu; ni dues, primavera.[2]
- Una flor no fa primavera.[2]
- Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera.[8]
- Una oreneta no fa primavera.[8]
Referències
modifica- ↑ «Henri de Toulouse-Lautrec a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1372776854. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alcover; Moll, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Conca, 1988.
- ↑ Amades, 1932.
- ↑ 5,0 5,1 Sevilla Muñoz; Zurdo Ruiz-Ayúcar, 2009.
- ↑ Fontana et al., 2016, p. 8.
- ↑ Quaderns de Cultura Popular. Q 14. 2000. Generalitat de Cataluña. Departament de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
- ↑ 8,0 8,1 Gargallo i Gregori, 2010.
Bibliografia
modifica- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Primavera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 21 novembre 2024].
- Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9.
- Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].