Collita
procés de recol·lecció dels cultius madurs al camp
La collita o encunja a l'Alguer és, en el món de l'agricultura, la recol·lecció dels fruits, llavors o hortalisses dels camps en l'època de l'any que estan madurs. La collita marca el final del creixement d'una estació o el final del cicle d'un fruit en particular.
.jpg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- Sempre és millor la collita al camp dels altres.[1]
— Ovidi
- Viu únicament de la teva pròpia collita.[2]
- (en llatí) Messe tenus propria uiue.
- Sàtires § VI,25. — Persi
Dites populars
modifica- A la collita se veurà el fesol.[3](Cat., Val.)
- Amb bona collita, ni mai que plogui
- Benicolet és poblet de molt bona sembladura: si plou en maig o gener, tenen collita segura.[5]
- Bones confiances i males collites acaben les cases.[6]
- Hortolans i moliners, mai no esguerren la collita.[7]
- Llauradeta de burrets i cavadeta de xiquets, collita de pets.[8](Alcoi)
- Més val que s'enganye u, que la collita.[4](Val.)
- No hi ha collita més esguerrada que la que no està sembrada.[4](Urgell, Segarra)
- Per tenir bona collita, lo temps, pagès, aprofita.[4]
- Pluja de maig, collita segura.[9]
- Quaresma ventosa, collita granosa; si massa vent fa, ni palla ni gra.[10](Urgell)
- Qui te marga y la aprofita, eixe té bòna collita.[11](català prenormatiu)
- Regadora torta, collita forta.[12]
- Santa Eulàlia assolellada, collita de vi assegurada.[13]
- Setmana Santa mullada, collita de blat regalada.[14]
- Si fa bon sol per Sant Blai, collita arrai.[15]
- Si pel novembre trona, la collita serà bona.[16]
- Si per l'abril la tórtora no rondina, ja pots donar per perduda la collita.[17]
- Si per Sant Miquel fa calor, collites al bo i millor.[18]
- Si per Sant Vicenç fa bon sol, de cada cep se n'omple un bot; si plou al matí, la meitat del vi; si plou a la tarda, collita esguerrada.[19]
- Si sembres fesols amb lluna petita, tens bona collita.[14]
- Si vòls collita ruin, el camp sense abòno tin; que la llavor que sembrares será com si la tirares.[11](català prenormatiu)
- Tota collita vol aire.[4](Val.)
- Torreblanca cotxina, corral de vaques de primera collita tot carabasses.[20]
- Trons per Sant Joan, la collita reeixiran.[21]
Referències
modifica- ↑ Torralba, 2009.
- ↑ Peris i Juan, 2001.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fesol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «collita». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 190, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «confianca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «moliner». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llaurada». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «maig». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Quaresma». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 11,0 11,1 Fages de Romá, 1853.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Collita» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ Amades, 1982, p. 736-738.
- ↑ 14,0 14,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 14 juliol 2025].
- ↑ Amades, 1982, p. 665-721.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «novembre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1989, p. 225, Volum III.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 73-180.
- ↑ Amades, 1982, p. 255-278, Volum I.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. III. Corpus. Primavera.. Estella: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Fages de Romá, Narcís. El amic dels llauradors ó Aforismes rurals. Valencia: Imprenta de Josep Rius, 1853.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
- Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.