Neu
fenomen meteorològic que consisteix en la precipitació de petits cristalls de gel
La Neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, anomenats flocs de neu.
_001.jpg) Muntanyes del Japó nevades | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- A Sant Andreu, aigua o neu.[1]
- Any de neu, any d'olives.[1]
- Any de neu, any de Déu.[1]
- Any de neu, any de Déu; però que no caigui a lo meu.[1]
- Els beneits se moriren s'any de sa neu.[1]
- Neu a la muntanya, aigua a la plana.[2]
- Neu a la muntanya, pescador arracona la canya.[1]
- Neu a muntanya, pluja a l'Empordà.[3]
- Neu a la serra, pescador canya a terra.[1]
- Neu abans de festes, mata persones i bèsties.[1]
- Neu redona, d'altra en dóna.[1]
- Pensa en les neus d'antany, si cauran enguany.[1]
- Per Sant Martí, la neu al pi.[1]
- Per Sant Romà, la neu al pla.[1]
- Per Sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu.[1]
- Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu, la neu al peu; del peu al prat, tot està nevat.[1]
- Per Sant Tomàs, neu al nas.[1]
- Per Tots Sants, neu en los alts.[1]
- Quan el vent baixa de Port, no hi falta mai neu a Sort.[4]
- Pluja al pla, neu a la muntanya.[1]
Dites relacionades amb els mesos de l'any
modifica- La neu al febrer, marxa com un gos llebrer.[1]
- La neu al gener, s'hi asseu com un cavaller.[1]
- La neu d'advent, gela molt fàcilment.[1]
- La neu del mes d'advent, glaça les dents.[1]
- Neu a l'abril, pedregades a l'estiu.[1]
- Neu adventina, causa ruïna.[1]
- Neu al gener, tot l'any va bé.[1]
- Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig.[1]
Frases fetes i locucions
modifica- Créixer com una bola de neu.[5]
Augmentar progressivament.
- Parlar de coses ja passades, que no interessen.
- Quines solfes, quins romanços!
- Fa molt de temps, molts d'anys.
Endevinalles
modifica- Em faig en lloc elevat
sense que hagi tingut pare
i conforme vaig morint
va naixent la meva mare.[6]
- En l'aire em vaig criar
i ningú coneix mon pare
i és la meva condició
que en morir jo neix ma mare.[6]
- La jove de Torralles
en té unes estovalles
que tot el món abriguen
menys les aigües.[6]
- (var.) La vella de Torralles
en té unes estovalles
que n'abriguen tot el món
menys l'aigua i el sol.[6]
- La marquesa en té una toca
que estén a la muntanya,
però estendre al riu no gosa.[7]
- Les caputxes de n'Elionor
tapen les muntanyes,
però els rius no.[8]
- (var.) Les caputxes de na Lionor,
tapen les muntanyes,
però els rius no.=[6]
- Les estovalles de l'Elionor
tot ho tapen, però el riu no.[9]
- (var.) Una cosa, que pertot es posa i a la mar no gosa.[6]
- (var.) Una cosa, cosa, que pertot arreu es posa i a la mar no gosa.[12]
- (var.) Vés si saps què és una cosa que pertot arreu es posa però que a la mar no gosa?[13]
- Què és allò que el foc no pot escalfar?[6]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «neu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Rosa Angelats i Pep Vila. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004, p. 43. ISBN 84-923432-4-9.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «muntanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ «Neu». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 maig 2012].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Amades, 1982.
- ↑ Castellví, 1956.
- ↑ Salvà, 1983.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
- ↑ Briz i Fernández, Francesc Pelagi. Endevinallas populars catalanas (en català antic). Barcelona: Llibreria d'Edualt Puig - Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1882.
- ↑ Bassols, 1994.
- ↑ Serra i Boldú, 1922.
- ↑ 13,0 13,1 Llibre Endevinalles, 1925.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).