Neu

fenomen meteorològic que consisteix en la precipitació de petits cristalls de gel

La Neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, anomenats flocs de neu.

Neu
Japan Alps at Spring (skyseeker) 001.jpg
Muntanyes del Japó nevades
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

Dites relacionades amb els mesos de l'anyModifica

Frases fetes i locucionsModifica

  • Créixer com una bola de neu.[5]
  Augmentar progressivament.
  Parlar de coses ja passades, que no interessen.
  Quines solfes, quins romanços!
  Fa molt de temps, molts d'anys.

EndevinallesModifica

  • Em faig en lloc elevat
    sense que hagi tingut pare
    i conforme vaig morint
    va naixent la meva mare.[6]
  • En l'aire em vaig criar
    i ningú coneix mon pare
    i és la meva condició
    que en morir jo neix ma mare.[6]
  • La jove de Torralles
    en té unes estovalles
    que tot el món abriguen
    menys les aigües.[6]
(var.) La vella de Torralles
en té unes estovalles
que n'abriguen tot el món
menys l'aigua i el sol.[6]
  • La marquesa en té una toca
    que estén a la muntanya,
    però estendre al riu no gosa.[7]
  • Les caputxes de n'Elionor
    tapen les muntanyes,
    però els rius no.[8]
(var.) Les caputxes de na Lionor,
tapen les muntanyes,
però els rius no.=[6]
  • Les estovalles de l'Elionor
    tot ho tapen, però el riu no.[9]
  • Què és això?
    Una cosa
    que per tot es posa
    i a la mar no gosa.[10][11]
(var.) Una cosa, que pertot es posa i a la mar no gosa.[6]
(var.) Una cosa, cosa, que pertot arreu es posa i a la mar no gosa.[12]
(var.) Vés si saps què és una cosa que pertot arreu es posa però que a la mar no gosa?[13]
  • Què és allò que el foc no pot escalfar?[6]
  • Una cosa blanca, blanca,
    que s'agafa i no s'aguanta.[6][13]

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «neu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Rosa Angelats i Pep Vila. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004, p. 43. ISBN 84-923432-4-9. 
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «muntanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 juliol 2021].
  5. «Neu». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 maig 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Amades, 1982.
  7. Castellví, 1956.
  8. Salvà, 1983.
  9. Martí i Adell, 1991.
  10. Briz i Fernández, Francesc Pelagi. Endevinallas populars catalanas (en català antic). Barcelona: Llibreria d'Edualt Puig - Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1882. 
  11. Bassols, 1994.
  12. Serra i Boldú, 1922.
  13. 13,0 13,1 Llibre Endevinalles, 1925.

BibliografiaModifica

  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot). 
  • Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).