Figa
(S'ha redirigit des de: Figues)
La figa és el fruit comestible de la figuera, piriforme, de pell verdosa, morada o negra, segons les varietats.
 Figues | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | fruita i aliment |
 | |
Dites populars
modifica- A l'agost, figues i most.[1]
- (var.) Per l'agost, figues i most.[2]
- A S'Agaró, figues del dol de bacó, de tot l'Empordà és la millor.[3]
- A Ullastrell, les figues les mengen amb pell.[4]
- Allioli, pa torrat, aiguardent i figues seques, fan ballar endimoniat.[2]
- Any de figues, no te'n rigues.[2]
- Any de figues flors, any de plors.[2]
- Avellanes, ametlles i figues són bones amigues.[3]
- Cada cosa pel seu temps i les figues per l'agost.[4]
- Després de Cap d'any, figues seques per company.[5]
- Figa badada, bona torrentada.[2]
- Figues i sermons, passat Pasqua no són bons.[2]
- La figa secallona, si no cau avui, caurà demà.[4]
- La figa, si és bona, no és cara.[2]
- Les tres fruites millors: el préssec, la figa i el meló.[3]
- Lo que es perd en la pansa, es guanya en la figa.[2]
- Pel juny, confitures, pel juliol, fesols i per a l'agost, figues i most.[3]
- Per Cap d'any, s'enceten les figues seques.[5]
- Per Sant Llorenç, figues a querns.[2]
- Per Santa Magdalena, l'avellana plena, la figa, madura, el raïm, pintat, i el blat ensacat.[3]
- Quatre figues a un brot, bona anyada de tot.[2]
- Si hi ha una bona figa, és per a un porc.[2]
- Tres mitges figues fan figa i mitja.[6]
- Vi amb les panses i aigua amb les figues.[3]
Cançons
modificaReferències
modifica- ↑ Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Figa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 5,0 5,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 325-379.
- ↑ Gisbert, 2011.
Bibliografia
modifica- Gisbert, Adolf. Refranyer temàtic : amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà (
PDF). Godella: Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià, Ajuntament Godella, 2011 [Consulta: 16 desembre 2024]. - Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
