Tres
nombre
El tres és el nombre natural que segueix el dos i precedeix el quatre. S'escriu 3 en xifres àrabs, III en les romanes i 三 en les xineses.
 Tres | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- A bon menjar, tres vegades trincar.[1]
- A la tercera va la vençuda[2]
- A les tres, mort o pres.[3]
- A mal menjar o ben menjar, tres vegades beure..[1]
- A la taula de Sant Francesc, on hi mengen dos hi mengen tres.[1]
- A qui es burla, el dimoni li furga; tres burlades, tres furgades.[1]
- Allà on mengen dos, hi mengen tres.[1]
- Dos advocats i un notari, tres lladres de cap de rama.[1]
- El peix ha de nadar tres vegades: en aigua, en vi i en oli.[1]
- Qui fa tres, ase és.[3]
- Si no vols brou, tres tasses.[1]
- Tres, es ball encès.[3]
- Tres, lo mal endreç.[3]
- Tres mitges figues fan figa i mitja.[1]
Frases fetes i locucions
modifica- Anar de tres dues, qui l'agafa és seua.[3]
- (var.) Anar de tres qui n'agafa quatre.[3]
Anar pel camí, dur un vida amb poca moral.
- Com dos i tres són cinc.[3]
- Amb tota seguretat.
- De cinc en tres.[3]
- En poc temps, amb facilitat (València).
- En un tres i no res.[4]
- Molt ràpidament.
- Estar a tres dits del cel.[2]
- Estar a punt de morir.
- No veure un bou a tres passes.[5]
- Patir una gran miopia.
- Per un tres i no res.[4]
- Per un motiu molt inútil.
- Posar algú a tres pedretes.[2]
- Posar algú en un compromís.
- Si per tres són llargues, per quatre són curtes.[3]
- Es diu d'una persona que opina de tot però no està mai satisfet.
- Tres són curtes i quatre són llargues.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Gisbert, Adolf. «Refranyer temàtic» (PDF). Godella: Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià, 2011. Arxivat de l'original el 1341266181. [Consulta: 9 juny 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Amades i Gelats, 2005.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tres». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Tres». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 juny 2012].
- ↑ «Bou». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 1 de febrer de 2017]
Bibliografia
modifica- Amades i Gelats, Joan. El Tres i el set : números meravellosos (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2005 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 30). ISBN 8496294188.