Carnaval

Festa mòbil del calendari que precedeix la Quaresma
(S'ha redirigit des de: Carnestoltes)

El Carnaval és el període de celebració que precedeix l'època d'austeritat i de penitència de la Quaresma. S'hi manifesten, d'una manera barrejada i confusa, costums i festes molt antics, molt heterogenis i diversos, propis de diferents cultures i civilitzacions. És una celebració que pertany al culte lunar, per això és una festa mòbil. Comença entorn de l'Epifania, però estrictament es considera carnaval els tres dies anteriors (diumenge, dilluns i dimarts) al dimecres de Cendra.

Carnaval
Màscares de Carnaval
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

També s'anomena el carnaval, especialment als Països Catalans, Carnestoltes.

Dites populars modifica

 
Per als boigs tot l'any és Carnestoltes.
(var.) Baralles per Carnestoltes, baralles per Tots Sants.[3]
(var.) Ballades per Carnestoltes, bestialles per Tots-sants.[4]
(var.) Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants.[1](Vallès) 
(var.) Les bogeries de Carnestoltes per Tots Sants surten a llum.[2][1](Manresa) 
(var.) Carnestoltes moltes voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua cada setmana; Quaresma, no vingues més.[6]
(var.) Carnestoltes, quinze voltes i Nadal a cada mes, que cada dia fos festa i la Quaresma mai vingués.[2]
(var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més.[6]
(var.) Carnestoltes quinze voltes, i Nadal de més a més, tots els dies fossin festes, la Quaresma mai vingués.[6]
(var.) Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes.[5]
  • Casament de Carnaval, casament que res val.[5]
  • De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual.[5]
(var.) De Nadal a Carnaval, set setmanes tant se val.[5]
(var.) De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes.[2](Manresa) 
  • De Nadal a Carnestoltes, tot el món en tretze voltes.[5]
  • De tard o de darrer, Carnestoltes pel febrer.[2]
  • De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer.[1](or.) 
  • Del Carnaval no en facis cabal.[5]
  • Més tard o més matiner, Carnaval dins del febrer.[5]
  • Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria perduda.[7]
  • Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer.[5]
  • Pels dies de Carnestoltes, molt vi i molts poca-soltes.[2]
  • Per als boigs tot l'any és Carnestoltes.[5]
  • Per Carnaval tot se val.[2]
  • Per Sant Anton, Carnestoltes són.[1](Manresa) 
  • Qui té porc a la samal pot passar bon Carnaval.[7]
  • Sant Pau ermità troba a Sant Antoni; Sant Antoni allarga la i troba a Sant Sebastià; aquest reganyant les dents troba a Sant Vicens; Sant Vicens rosega les crostes i troba els Carnestoltes; Carnestoltes dura tres dies; veus aquí Sant Maties que iguala les nits i els dies.[6]

Frases fetes modifica

  • Anar fet un carnestoltes.[8]
  Anar vestit d'una manera ridícula, amb mal gust.
  • Ésser un carnestoltes.[8]
  Ésser un poca-solta, una persona que no es pot prendre seriosament.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Carnaval». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Amades, 1931.
  3. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  4. Amades, 1989, p. 26 i 523.
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 Parés i Puntas, 1999.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Gelabert i Fiet, 1973.
  7. 7,0 7,1 Amades, 1932.
  8. 8,0 8,1 «Carnestoltes». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 maig 2012].

Bibliografia modifica