Joan Amades i Gelats

etnòleg i folklorista català

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 — Barcelona, 17 de gener de 1959) fou un etnòleg i folklorista català, de formació autodidàctica.

Infotaula de personaJoan Amades i Gelats
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement el Raval (Barcelonès)
23 de juliol de 1890
Mort Barcelona
17 de gener de 1959 (68 anys)
Ocupació Esperantista, escriptor i etnòleg
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Cap altra figura novel·lesca, no ha arribat ni remotament a la popularitat universal amb la intensitat de don Quixot de la Mancha.[1]
  • El folklore es troba en tot lloc, sobretot en la gent més humil i amb menys cultura. Acompanya el poble des que neix fins que es mor.[2]
  • El refrany ve a ésser un llibre de saviesa obert a tothom, que abraça, gairebé, tots els temes de la vida diària, que condensa idees, sentiments, consells i normes de capteniment i que ofereixen les més variades opcions a qui vulgui extreure'n experiències i ensenyament.[3]
  • Folklore és tot allò que constitueix la tradició popular.[2]
  • Jo no aniré a cap míting però els meus llibres són el testimoni del meu compromís.[4]
  • La meva política és la meva ploma.[4]

Folklore de Catalunya (1950-1969)

modifica

Recull de frases de l'obra Folklore de Catalunya publicada en tres volums entre 1950 i 1969:[5]

  • Cal fer un arreplega el més gran possible de materials que permetin la construcció de l'edifici immens de la nostra tradició.[4]
  • Els documents de cultura tradicional estaven amenaçats del greu risc de desaparèixer i calia ésser amatent a aplegar-ne el màxim i com més aviat millor.[4]
  • Les produccions populars tenen un segell propi, inconfusible i molt difícil de definir, els replecs de l'ànima humana són immensament múltiples i diversos, com ho són també els replecs de l'ànima col·lectiva, o sia del poble[6]
  • Si no ens sentim prou preparats o prou capacitats pes destriar i ordernar els materials recollits, acumulem-los i que els trobin reunits els qui ens vinguin darrera més competents i ensenyats que nosaltres.[4]

Referències

modifica
  1. «El Quixot dels ignorants». Associació Cultural Joan Amades. Arxivat de l'original el 1490273015. [Consulta: 17 abril 2012].
  2. 2,0 2,1 Grau Alcoverro, Josep; Serena Barrubés, Pura «Joan Amades» ( PDF). Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, Num. 2, (1983), pàg. 7-8 [Consulta: 17 abril 2012].
  3. Parés i Puntas, 1999, p. 11.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Joan Amades : la memòria del poble» ( PDF). Associació Cultural Joan Amades. Arxivat de l'original el 1248979089. [Consulta: 17 abril 2012].
  5. Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta, 1950-1969 (Biblioteca perenne ; 13, 15, 24). 
  6. «Associació Cultural Joan Amades». Associació Cultural Joan Amades. Arxivat de l'original el 1334476709. [Consulta: 17 abril 2012].

Bibliografia

modifica
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 

Enllaços externs

modifica