Calor
procés de transferència d'energia, o la seva quantitat (i direcció), que és associat a una diferència de temperatura
La calor és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula. També es pot definir com la sensació que s'experimenta en rebre directament o indirectament la radiació solar, o d'aproximació a una font exotèrmica.
Imatge amb càmera tèrmica d'una destil·leria d'alcohol | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dites populars
modifica- A la tardor ni fred ni calor.[1]
- Al fort de la calor, compra la llenya i el carbó.[2]
- Al Sol sense barret, ni quan fa calor ni quan fa fred.[3]
- Del setembre a la tardor, torna la calor.[4]
- Estiu calorós, hivern rigorós.[5]
- Hivern fredós, estiu calorós.[5]
- La cura del constipat vol calor i ungüent de llençol.[1]
- Llampec gros, forta pluja i molta calor.[3]
- Lo que guarda del fred, guarda de la calor.[6](Cat.)
- Ni per calor deixis la capa, ni per fred la carabassa.[6](Bar.)
- No hi ha primavera sense flors ni estiu sense calors.[7]
- Oreneta primerenca, primavera calorenca.[4]
- Pescador i caçador, o fam o fred o calor.[8]
- (var.) Pescador, ò caçador, ò fam, ò fret, ò calor.[9]
- Quan la set t'apreti fort de la calor, no et carreguis d'aigua i glopeja-la amb vinagre o llimó.[2]
- Tots los calors no són febre.[6](Val.)
Dites relacionades amb el santoral
modifica- (var.) Calors de Nadal són frescors per Pasqua; fredors per Nadal, calors pasquals.[10]
- (var.) Per Nadal, calor, i per Pasqua fred, fan l'any bo i dret.[10]
- (var.) Si tenc calor pes febrer, per Pasqua tremolaré[10]
- Calor per Sant Miquel, calor del cel.[12]
- Del setembre a la tardor, torna la calor.[4]
- El fred de Sant Vicenç i la calor de Sant Llorenç no fan reganyar les dents.[3]
- Freds de Sant Vicenç i calors de Sant Llorenç no duren gens.[12]
- La canícula, la monja la porta i el frare se l'emporta.[13]
- (var.) Sa monja l'encén i es frare l'apaga.[14](Mall.)
- Fa referència a la diada de Santa Margarida (20 de juliol) i Sant Bernat (20 d'agost), quan comença i acaba les calors d'estiu.
- Les calors de Sant Miquel porten riquesa del cel.[3]
- Per Sant Antoni gelades, i per Sant Llorenç, calorades.[3]
- Per Sant Vicenç fred i per Sant Llorenç calor són de poca duració.[3]
- Sant Bernabé serè, calor al darrer.[13]
- Si per Sant Miquel fa calor, [[collites]] al bo i millor.[3]
- Per Sant Pere i Sant Joan, la calor va en gran.[15]
Frases fetes i locucions
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- ↑ 5,0 5,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «estiu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «calor». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fred». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Carlos i Amat, 1718.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic» (en català). L'autor. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ Gisbert, 2011.
- ↑ 12,0 12,1 Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- ↑ 13,0 13,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. IV. Estiu. 3a. ed. Barcelona: Salvat, 2001.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «monja». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Joan». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
<ref>
amb el nom "viladot" definida a <references>
no s'utilitza en el text anterior.Bibliografia
modifica- Carlos i Amat, Joan. Quatre cents aforismes cathalans. Barcelona: Estampa de Ioan Pau, y Ioan Marti Llibraters, 1718.
- Gisbert, Adolf. Refranyer temàtic : amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà ( PDF). Godella: Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià, Ajuntament Godella, 2011 [Consulta: 2 novembre 2024].
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.