Calor

procés de transferència d'energia, o la seva quantitat (i direcció), que és associat a una diferència de temperatura

La calor és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula. També es pot definir com la sensació que s'experimenta en rebre directament o indirectament la radiació solar, o d'aproximació a una font exotèrmica.

Calor
Imatge amb càmera tèrmica d'una destil·leria d'alcohol
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
(var.) Ni per calor ni per fred, no et llevis la capa ni el barret.[6](Manresa, Olot) 
(var.) Pescador, ò caçador, ò fam, ò fret, ò calor.[9]

Dites relacionades amb el santoral

modifica
(var.) Calors de Nadal són frescors per Pasqua; fredors per Nadal, calors pasquals.[10]
(var.) Per Nadal, calor, i per Pasqua fred, fan l'any bo i dret.[10]
(var.) Si tenc calor pes febrer, per Pasqua tremolaré[10]
(var.) Sa monja l'encén i es frare l'apaga.[14](Mall.) 
  Fa referència a la diada de Santa Margarida (20 de juliol) i Sant Bernat (20 d'agost), quan comença i acaba les calors d'estiu.

Frases fetes i locucions

modifica
(var.) Sa calor d'En Ramis, que suava de gener.[6](Mall., Men.) 
  Es diu d'una persona que és excessivament calorosa.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 7 octubre 2024].
  2. 2,0 2,1 Viladot-Puig, 2003.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Parés i Puntas, 1999.
  4. 4,0 4,1 4,2 Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  5. 5,0 5,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «estiu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «calor». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 7 octubre 2024].
  8. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fred». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. Carlos i Amat, 1718.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic» (en català). L'autor. [Consulta: 7 octubre 2024].
  11. Gisbert, 2011.
  12. 12,0 12,1 Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  13. 13,0 13,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. IV. Estiu. 3a. ed. Barcelona: Salvat, 2001. 
  14. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «monja». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  15. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Joan». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "viladot" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Bibliografia

modifica