Dimoni
ésser sobrenatural malèvol que pertany a certes mitologies i religions
(S'ha redirigit des de: Diable)
Un dimoni és un esperit sobrenatural. Originàriament, la paraula ve del grec δαίμων, en llatí daemon, que designa un esperit molt savi, però no malèfic, contràriament a l'accepció que té en la majoria de cultures per influència religiosa.
_France.jpg) El dimoni Asmodeu sostenint la pila de l'església de Rennes-le-Château | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- Cascú hom ha, fill, un ángel benigne qui li consella que fassa bones obres e qui li aiuda contra lo demoni; e cascú hom ha un demoni qui li consella que fassa mal.[1]
Doctrina pueril, 1274-6. — Ramon Llull
- Estar begut! Xerrar com un papagai! Barallar-se! Baladrejar! Renegar! Parlar pedantescament amb la pròpia ombra! Oh, invisible esperit del vi, si no tens nom per designar-te, deixa que et diguem dimoni![2]
- Otel·lo, c. 1603. — Shakespeare
Dites populars
modifica- Al diable la dono per caritat.[3]
- Darrera la creu hi ha el diable.[4]
- El dimoni i la muller sempre tenen que fer.[5]
- El dimoni, quan no té res que fer, amb sa coa mata mosques.[3]
- El dimoni sap més per vell que per esser dimoni.[3]
- La por fa més lleig el dimoni.[5]
- Molts companys, del dimoni paranys.[5]
- No és tan lleig el dimoni com el pinten.[3]
- Qui no té por al dilluns, no té por al dimoni.[6]
- Sap més el dimoni per vell que per dimoni.[4]
- Semblar que el dimoni hi balla.[7]
- Si la llum s'apaga sense vent, és que passa el dimoni i no vol que el vegin. Cal senyar-se.[5]
Frases fetes i locucions
modifica- Com un dimoni.[3]
- (var.) Com cent mil dimonis.[3]
Amb gran fúria, rapidesa, activitat, a gran velocitat.
- Infant molt entremaliat.
- Esser un dimoni.[3]
- (var.) Esser de la pell del dimoni.[3]
- Esser temible, extraordinari per qualsevol concepte o molt dolent.
- Posar-se (o estar) fet un dimoni.[3]
- Estar molt irritat, amb gran ira.
- Tenir facilitat per a resoldre problemes, conflictes i dificultats.
Referències
modifica- ↑ Llull, 1906, p. 192.
- ↑ Shakespeare, 1959, p. 193.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Dimoni». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Fontana et al., 2016.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Dilluns». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 2006, p. 17.
- ↑ Amades, 2006, p. 38.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9.
- Lull, Ramon. Obres de Ramon Lull. Mateo Obrador y Bennassar, 1906.
- Shakespeare. Romeo i Julieta. Otel·lo . Macbeth. Barcelona: Editorial Alpha, 1959. ISBN 9788498590838.