Verd

color de l'herba tendra; en l'espectre de llum visible es troba entre el groc i el blau
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

El verd o vert és un dels colors que es distingeix en l'espectre solar, entre el groc i el blau.

Verd
Tonalitats del verd
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • No hi hà res com el vert, per treure una pena de dintre. El vert, rebaixa, purifica, modifica i rectifica.[1]
  El triomf de la carn. Escena VIII, 1912. — Santiago Rusiñol

Dites populars

modifica
  • Cull ton fruit per Sant Miquel, tant si és madur com si és verd.[2]
  • De més verdes en maduren![3]
  • Les coses d'aquest món, verdes i madures són.[3]
  • Llenya verda fa bon fum, llenya seca, bona llum.[4]
  • Més val verd per a l'amo que madur per a un altre.[3]
  • No en vull, que són verdes.[3]
(var.) Quan la guilla no en pot haver, diu que són verdes.[3]
(var.) La guineu quan no les pot haver diu que són verdes.[5]
  • Pa sec i llenya verda aguanten molt la casa.[4]
  • Per Sant Simó, cull el nap, tant si és verd com madurat.[2]
  • Quan és verda se doblega, i quan és seca, se romp.[3]
  • Si pel gener veus terrejar, posa't a cantar, i si veus verdejar, posa't a plorar.[6]
  • Vagin les verdes per les madures.[3]

Frases fetes i locucions

modifica
  • Estar a les verdes i a les madures.[5]
  Acceptar la part desagradable o dolenta d'una cosa igual com es frueix de la bona o agradable.
  Dir-li a algú que no té vergonya.
  • Que si són verdes, que si són madures.[5]
  Frase que al·ludeix despectivament a coses dites per algú, que es consideren xafarderies o enraonies.
  • Quedar-se verd (algú).[5]
  Restar desagradablement sorprès.
  • Veure's verd (algú).[5]
  Trobar-se en una situació perillosa, compromesa, enutjosa, difícil, etc.

Referències

modifica
  1. Rusiñol, 1912, p. 30.
  2. 2,0 2,1 Parés i Puntas, 1999.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Verd». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 11 octubre 2024].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Verd». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 novembre 2016].
  6. Amades, 1982, p. 298.

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Rusiñol, Santiago. El triomf de la carn (Djvu). Barcelona: Antoni López, 1912 [Consulta: 12 agost 2017].