Garsa
ocell passeriforme de la família dels còrvids
La garsa (Pica pica) és un ocell de l'ordre dels passeriformes de la família dels còrvids, amb la cua llarga i el bec i les potes negres.
 Garsa | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Pica pica |
| Distribució | |
 | |
 | |
Dites populars
modifica- A la dona i a la garsa, lo que diguis a la plaça.[2]
- El corb diu a la garsa: comare, molt negra sou.[2]
- (var.) En temps de farsa, el corb diu negra a la garsa.[2]
- La garsa a poblat? Plourà o nevarà.[3]
- Les garses roben tot allò que lluu i ho amaguen.[4]
- Per Sant Valentí, la garsa puja al pi.[5]
- Quan la garsa baixa, vent senyala, i quan puja senyala pluja.[3]
- Quan la garsa fa baix el niu trona sovint a l'estiu.[3]
- Quan la garsa puja a la muntanya, senyal de pluja.[3]
- Quan plou, la garsa se'n va a la caça, i quan fa bon temps apreta les dents.[3]
Frases fetes i locucions
modifica
Enganyar donant una cosa per una altra.
- Ésser més lladre que una garsa.[2]
- Tenir molta habilitat per robar.
- Xerrar més que una garsa.[2]
- Ésser molt xerraire.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Garsa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938, p. 25-26 (Primer llibre de les set sivelles).
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 785.
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.