Vicenç d'Osca
religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa
(S'ha redirigit des de: Sant Vicent)
Sant Vicenç (Osca, ? — València, 304) fou un religiós hispanoromà, diaca del bisbe de Saragossa Valeri, que fou portat a València per ésser-hi martiritzat en temps de Dioclecià. Se celebra la seva festivitat el 22 de gener.
_XVII_century.jpeg) Sant Vicenç de Saragossa a la presó (s. XVII) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Osca (Espanya), segle III |
| Mort |
València (Antiga Roma), 304 |
| Ocupació | Diaca |
 | |
Dites populars
modifica
- (var.) Alba clara per Sant Vicenç, molta fruita per tots indrets.[1]
- Fins a Sant Vicenç totes les eugues són prenys; de Sant Vicenç enllà la qui no ho era, ho serà.[1]
- Per Sant Vicenç de gener, pren el sementer.[1]
- Per Sant Vicenç de la roda creix el dia una hora.[1]
- Per Sant Vicenç, el sol baixa pels torrents; allà on el sol no hi tocarà, casa ni vinya no s'hi pot posar.[2]
- (var.) Per Sant Vicenç el sol entra pels torrents, i allí on no pot entrar, ni casa, ni vinya cal posar.[3]
- Per Sant Vicenç espanyol, una hora més de sol.[1]
- Per Sant Vicenç, l'aigua pels fencs.[1]
- Per Sant Vicenç, menja tot calent.[1]
- Per Sant Vicenç, se'n va la boira i vénen els vents.[2]
- Per Sant Vicenç, totes les eugues són prenys; de Sant Vicenç enllà, el pagès s'ho trobarà.[2]
- Per Sant Vicenç, una hora corrent.[1]
- Quan per Sant Vicenç és clar es fa més vi que aigua.[1]
- Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera.[4]
- Sant Pau ermità troba a Sant Antoni; Sant Antoni allarga la mà i troba a Sant Sebastià; aquest reganyant les dents troba a Sant Vicens; Sant Vicens rosega les crostes i troba els Carnestoltes; Carnestoltes dura tres dies; veus aquí Sant Maties que iguala les nits i els dies.[3]
- Sant Sebastià les festes va acabar, però li sortí Sant Vicenç i li va reganyar les dents.[4]
- Sant Sebastià, totes les festes majors se'n va emportar, fora Sant Vicenç, que li va reganyar les dents.[2]
- Sant Vicenç bo, va bé, abundància per al celler.[1]
- Sant Vicenç clar i Sant Pau espès, de vi no en vulgueu més.[1]
- Sant Vicenç està en Borriol i Sant Roc en Castelló, Sant Cristófol en Alcora i Sant Miquel en Moró.[4]
- Sant Vicenç serè dobla les bótes del celler.[5]
- Santa Anna en lo port d'Albaida, Sant Vicent en Agullent, la Mare de Déu en Agres i el Sant Crist en Bocairent.[6]
- Valga que Sant Vicenç ja ens fa passar el sol un xic més alt pels torrents.[3]
Dites relacionades amb la meteorologia
modifica
- El fred de Sant Vicenç i la calor de Sant Llorenç no fan reganyar les dents.[4]
- Freds de Sant Vicenç i calors de Sant Llorenç no duren gens.[5]
- Per Sant Vicenç, acaben les glaces i comencen els vents.[1]
- Per Sant Vicenç, cessen les humitats i es giren els vents.[1]
- Per Sant Vicenç, comencen els vents.[1]
- Per Sant Vicenç, el fred a les dents, i no te'l treuràs de molt temps.[1]
- Per Sant Vicenç, els freds coents.[2]
- Per Sant Vicenç, l'hivern cada dia perd una dent.[1]
- Per Sant Vicenç, l'hivern perd les dents.[1]
- Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya.[1]
- Per Sant Vicenç, moren els glaços i neixen els vents.[1]
- Per Sant Vicenç de gener, tota pluja és sementer.[1]
- Per Sant Vicenç fred i per Sant Llorenç calor són de poca duració.[1]
- Sant Vicenç amb bon sol, any de bon vi, si Déu vol.[1]
- Sant Vicenç és el temps dels vents.[1]
- Sant Vicenç mullat, tot el vi esguerrat.[1]
- Sant Vicenç serè, blat sencer; Sant Vicenç tronat, blat neulat.[1]
- Sant Vicenç serè, el fred revé.[1]
- Sant Vicenç trenca gelada o li dóna més durada.[1]
- Sant Vicenç xalest acaba l'hivern prest.[1]
- Si fa sol per Sant Vicenç, el vi anirà pels torrent, però si plou no se n'omplirà una nou.[1]
- Si fa sol per Sant Vicenç, el vi puja pels serments.[1]
- Si per Sant Vicenç fa bon sol, cada cep valdrà per dos.[1]
- Si per Sant Vicenç fa bon sol, de cada cep se n'omple un bot; si plou al matí, la meitat del vi; si plou a la tarda, collita esguerrada.[1]
- Si per Sant Vicenç fa bon temps, pel setembre els raïms plens.[1]
- Si per Sant Vicenç fa el temps fi, serà any de vi.[1]
- Si plou per Sant Vicenç, el fred s'espinya les dent.[1]
- Si Sant Vicenç duu bon temps, l'hivern s'acabarà prest.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 Amades, 1982, p. 255-278.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Vicenç». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 5,0 5,1 Correas Martínez; Gargalo Gil, 2003.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 182, Vol. 5. Sector central interior.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.