Vicenç d'Osca

religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa
(S'ha redirigit des de: Sant Vicent)

Sant Vicenç (Osca, ? — València, 304) fou un religiós hispanoromà, diaca del bisbe de Saragossa Valeri, que fou portat a València per ésser-hi martiritzat en temps de Dioclecià. Se celebra la seva festivitat el 22 de gener.

Infotaula de personaVicenç d'Osca
Sant Vicenç de Saragossa a la presó (s. XVII)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Osca (en) Tradueix
segle III
Mort València
304
Ocupació Diaca
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
 
Per Sant Vicenç espanyol, una hora més de sol.
(var.) Alba clara per Sant Vicenç, molta fruita per tots indrets.[1]
  • Fins a Sant Vicenç totes les eugues són prenys; de Sant Vicenç enllà la qui no ho era, ho serà.[1]
  • Per Sant Vicenç de gener, pren el sementer.[1]
  • Per Sant Vicenç de la roda creix el dia una hora.[1]
  • Per Sant Vicenç, el sol baixa pels torrents; allà on el sol no hi tocarà, casa ni vinya no s'hi pot posar.[2]
(var.) Per Sant Vicenç el sol entra pels torrents, i allí on no pot entrar, ni casa, ni vinya cal posar.[3]
  • Per Sant Vicenç espanyol, una hora més de sol.[1]
  • Per Sant Vicenç, l'aigua pels fencs.[1]
  • Per Sant Vicenç, menja tot calent.[1]
  • Per Sant Vicenç, se'n va la boira i vénen els vents.[2]
(var.) Per Sant Vicenç se'n van les glaçades i entren els vents.[3]

Dites relacionades amb la meteorologia

modifica
 
Sant Vicenç serè, blat sencer; Sant Vicenç tronat, blat neulat.
  • El fred de Sant Vicenç i la calor de Sant Llorenç no fan reganyar les dents.[4]
  • Freds de Sant Vicenç i calors de Sant Llorenç no duren gens.[5]
  • Per Sant Vicenç, acaben les glaces i comencen els vents.[1]
  • Per Sant Vicenç, cessen les humitats i es giren els vents.[1]
  • Per Sant Vicenç, comencen els vents.[1]
  • Per Sant Vicenç, el fred a les dents, i no te'l treuràs de molt temps.[1]
  • Per Sant Vicenç, els freds coents.[2]
  • Per Sant Vicenç, l'hivern cada dia perd una dent.[1]
  • Per Sant Vicenç, l'hivern perd les dents.[1]
  • Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya.[1]
  • Per Sant Vicenç, moren els glaços i neixen els vents.[1]
  • Per Sant Vicenç de gener, tota pluja és sementer.[1]
  • Per Sant Vicenç fred i per Sant Llorenç calor són de poca duració.[1]
  • Sant Vicenç amb bon sol, any de bon vi, si Déu vol.[1]
  • Sant Vicenç és el temps dels vents.[1]
  • Sant Vicenç mullat, tot el vi esguerrat.[1]
  • Sant Vicenç serè, blat sencer; Sant Vicenç tronat, blat neulat.[1]
  • Sant Vicenç serè, el fred revé.[1]
  • Sant Vicenç trenca gelada o li dóna més durada.[1]
  • Sant Vicenç xalest acaba l'hivern prest.[1]
  • Si fa sol per Sant Vicenç, el vi anirà pels torrent, però si plou no se n'omplirà una nou.[1]
  • Si fa sol per Sant Vicenç, el vi puja pels serments.[1]
  • Si per Sant Vicenç fa bon sol, cada cep valdrà per dos.[1]
  • Si per Sant Vicenç fa bon sol, de cada cep se n'omple un bot; si plou al matí, la meitat del vi; si plou a la tarda, collita esguerrada.[1]
  • Si per Sant Vicenç fa bon temps, pel setembre els raïms plens.[1]
  • Si per Sant Vicenç fa el temps fi, serà any de vi.[1]
  • Si plou per Sant Vicenç, el fred s'espinya les dent.[1]
  • Si Sant Vicenç duu bon temps, l'hivern s'acabarà prest.[1]

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 Amades, 1982, p. 255-278.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Vicenç». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Parés i Puntas, 1999.
  5. 5,0 5,1 Correas Martínez; Gargalo Gil, 2003.
  6. Sanchis Guarner, 1983, p. 182, Vol. 5. Sector central interior.

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.