Estiu
una de les quatre estacions, ocorreguda entre la primavera i la tardor
L'estiu és l'estació de l'any, entre la primavera i la tardor, que comença al solstici d'estiu i acaba amb l'equinocci de tardor.
Estiu de Giuseppe Arcimboldo (1573) | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Dites populars
modifica- (var.) En l'estiu tota cuca viu.[1](Cat., Men.)
- (var.) En l'estiu, tothom viu.[1](Mall.)
- (var.) En l'estiu, tot lo món viu.[1](Val.)
- (var.) A l'estiu, tot reviu.[1](Olot, Empordà)
- A l'estiu a l'ombra, i a l'hivern al sol.[1](Olot)
- Cada cosa a son temps, i d'estiu cigales.[1](Mall., Men.)
- Del bon estiu, el pagès viu.[1]
- L'oreneta ja ha vingut, ja tenim l'estiu damunt.[3]
- On hages passat l'hivern, passa l'estiu.[1](Alcoi)
- Paraules d'estiu, segons qui les diu.[1](Costa de Llevant)
- Quan la Candelera plora, el fred ja és fora; quan la Candelera riu, ja ve l'estiu; tant si plora com si riu, ja ve l'estiu.[4]
- Quan la Candelera riu, ja som a l'estiu.[4]
- Qui diu mal de l'estiu, no sap el que diu.[1](Segarra, Urgell)
- Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, ni hivernni estiu.[4]
- Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu.[1]
- Si per Nadal fa estiu, a Pasqua prop d'es caliu.[1](Mall.)
- Una flor no fa estiu.[5](Mall., Men.)
- (var.) Una flor no fa estiu; ni dues, primavera.[1]
- (var.) Una oreneta no fa estiu.[1](Cat., Bal., Val.)
- (var.) Una mosca no fa estiu.[1](Segarra, Urgell)
Dites relacionades amb la meteorologia
modificaFrases fetes i locucions
modifica- Es diu d'algú que pretén haver estat a un lloc important, però només hi ha estat de passada o durant poc temps.
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «estiu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pàmies; Palou, 2012.
- ↑ Conca, 1988, p. 244.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 665-701.
- ↑ «Flor». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 desembre 2013].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Amades i Gelats, 1938.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.