Obre el menú principal

Estiu

Una de les quatre estacions, ocorreguda entre la primavera i la tardor

L'estiu és l'estació de l'any, entre la primavera i la tardor, que comença al solstici d'estiu i acaba amb l'equinocci de tardor.

Estiu
Giuseppe Arcimboldo - Summer, 1573.jpg
Estiu de Giuseppe Arcimboldo (1573)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

  • A l'estiu, filosa no diu.[1]
  • A l'estiu, tot reviu.[1]
  • A l'estiu tota cuca viu.[2]
  • A l'estiu a l'ombra, i a l'hivern al sol.[1]
  • Cada cosa a son temps, i d'estiu cigales.[1]
  • Del bon estiu, el pagès viu.[1]
  • En l'estiu tota cuca viu.[1]
  • En l'estiu, tothom viu.[1]
  • L'oreneta ja ha vingut, ja tenim l'estiu damunt.[3]
  • On hages passat l'hivern, passa l'estiu.[1]
  • On has passat l'estiu, passa l'hivern.[1]
  • Paraules d'estiu, segons qui les diu.[1]
  • Quan la Candelera plora, el fred ja és fora; quan la Candelera riu, ja ve l'estiu; tant si plora com si riu, ja ve l'estiu.[4]
  • Quan la Candelera riu, ja som a l'estiu.[4]
  • Qui diu mal de l'estiu, no sap el que diu.[1]
  • Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, ni hivernni estiu.[4]
  • Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu.[1]
  • Si per Nadal fa estiu, a Pasqua prop d'es caliu.[1]
  • Una flor no fa estiu.[5]
  • Una flor no fa estiu; ni dues, primavera.[1]
  • Una mosca no fa estiu.[1]
  • Una oreneta no fa estiu.[1]
  • Vianda d'estiu vol regadiu.[1]

Dites relacionades amb la meteorologiaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Estiu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Pàmies; Palou, 2012.
  3. Conca, 1988, p. 244.
  4. 4,0 4,1 4,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 665-701. [Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]
  5. «Flor». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 de desembre de 2013].
  6. 6,0 6,1 6,2 Amades i Gelats, 1938.

BibliografiaModifica

  • Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles). 
  • Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  • Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.