Estiu

Una de les quatre estacions, ocorreguda entre la primavera i la tardor

L'estiu és l'estació de l'any, entre la primavera i la tardor, que comença al solstici d'estiu i acaba amb l'equinocci de tardor.

Estiu
Giuseppe Arcimboldo - Summer, 1573.jpg
Estiu de Giuseppe Arcimboldo (1573)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

(var.) En l'estiu tota cuca viu.[1](Cat., Men.) 
(var.) En l'estiu, tothom viu.[1](Mall.) 
(var.) En l'estiu, tot lo món viu.[1](Val.) 
(var.) A l'estiu, tot reviu.[1](Olot, Empordà) 
(var.) On has passat l'estiu, passa l'hivern.[1](Val.) 
(var.) Una flor no fa estiu; ni dues, primavera.[1]
(var.) Una oreneta no fa estiu.[1](Cat., Bal., Val.) 
(var.) Una mosca no fa estiu.[1](Segarra, Urgell) 

Dites relacionades amb la meteorologiaModifica

(var.) Pluja d'estiu i plant de bagassa, en un punt passa.[1](Val.) 
  • Qui a l'estiu sombreja, a l'hivern famoleja.[1](Maestrat) 
  • Xàfec d'estiu, fa la meitat del que diu.[6]
  • Xàfec d'estiu, tota l'aigua cap el riu.[6]

Frases fetes i locucionsModifica

  Es diu d'algú que pretén haver estat a un lloc important, però només hi ha estat de passada o durant poc temps.

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «estiu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Pàmies; Palou, 2012.
  3. Conca, 1988, p. 244.
  4. 4,0 4,1 4,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 665-701. 
  5. «Flor». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 desembre 2013].
  6. 6,0 6,1 6,2 Amades i Gelats, 1938.

BibliografiaModifica

  • Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles). 
  • Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  • Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.