Sermó
gènere oratori
Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.
 Sermó de Sant Joan Baptista de Rembrandt | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites popularsModifica
- (var.) Els d'Alió, s'estimen més un plat d'olla que no un sermó.[2]
- (var.) Gent d'Alió, gent de bona olla i poc sermó.[1]
- (var.) Gent d'Alió no fan bona professó; més s'estimen bona taula que un sermó.[1]
- A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó.[3]
- Allà on no hi ha devoció, no cal fer-hi sermó.[4]
- Avemaria curta, sermó llarg.[4]
- Benicarló, gran olla i xic sermó.[5]
- Benissanó, Benissanó, xica terra i sec sermó.[6]
- Bon sermó tindrem, si el predicador no s'escanya.[4]
- Després de l'Ascensió, ni sermó ni salmó.[7]
- Després de Pasqua de Resurrecció, ni panses, ni figues, ni sermó.[8]
- (var.) Per la Pasqua de Resurrecció, ni peixó ni sermó.[9]
- (var.) En temps de melons, pocs sermons.[10](Vinaròs, Mall.)
- (var.) En temps de melons, ni missa llarga ni sermons.[10](Sueca)
- En Vassuar de matí, missa i sermó, i de vesprada, rosari i processó.[11]
- Fes bé i no facis mal, i altre sermó no cal.[4]
- Figues i sermons, passat Pasqua no són bons.[12]
- Guadassuar de matí, missa i sermó, i de vesprà' a robar.[13]
- Llonganissa ves a missa, botifarró ves al sermó.[7]
- Ni taula sense vi ni sermó sense Agustí.[14]
- Ningú pot fer més un sermó de l'infern que un condemnat.[15]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Amades i Gelats, 2001, p. 21.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Alió». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor «Festa». Refranyer temàtic, (17-07-2009) [Consulta: 26 octubre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sermó». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, 1982, p. 75, Vol. 2. Sector septentrional.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 26, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ 7,0 7,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 31 maig 2023].
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor «Nomdenoia» (en català). RRRMagazín, (30-03-2013) [Consulta: 19 abril 2017].
- ↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 4 abril 2017].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «meló». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 109, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «figa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 110, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «infern». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
BibliografiaModifica
- Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.