Carnaval
Festa mòbil del calendari que precedeix la Quaresma
El Carnaval és el període de celebració que precedeix l'època d'austeritat i de penitència de la Quaresma. S'hi manifesten, d'una manera barrejada i confusa, costums i festes molt antics, molt heterogenis i diversos, propis de diferents cultures i civilitzacions. És una celebració que pertany al culte lunar, per això és una festa mòbil. Comença entorn de l'Epifania, però estrictament es considera carnaval els tres dies anteriors (diumenge, dilluns i dimarts) al dimecres de Cendra.
 Màscares de Carnaval | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
També s'anomena el carnaval, especialment als Països Catalans, Carnestoltes.
Dites populars
modifica.jpg)
- A Carnestoltes, bones voltes.[1](Val.)
- A Carnestoltes totes les bèsties van soltes.[1](Calasseit)
- Ballades per Carnestoltes, batialles per Tots Sants.[2][1](or.)
- (var.) Baralles per Carnestoltes, baralles per Tots Sants.[3]
- (var.) Ballades per Carnestoltes, bestialles per Tots-sants.[4]
- (var.) Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants.[1](Vallès)
- (var.) Les bogeries de Carnestoltes per Tots Sants surten a llum.[2][1](Manresa)
- Carnaval gelat, espiga granada.[5]
- Carnaval se'n va, sembra ton all.[5]
- Carnestoltes moltes voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua cada vuit dies; Quaresma, no vingues més.[6]
- (var.) Carnestoltes moltes voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua cada setmana; Quaresma, no vingues més.[6]
- (var.) Carnestoltes, quinze voltes i Nadal a cada mes, que cada dia fos festa i la Quaresma mai vingués.[2]
- (var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més.[6]
- (var.) Carnestoltes quinze voltes, i Nadal de més a més, tots els dies fossin festes, la Quaresma mai vingués.[6]
- Carnestoltes dóna voltes.[1](Empordà)
- Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna no es veuran.[5]
- Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades.[5]
- (var.) De Nadal a Carnaval, set setmanes tant se val.[5]
- (var.) De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes.[2](Manresa)
- De Nadal a Carnestoltes, tot el món en tretze voltes.[5]
- De tard o de darrer, Carnestoltes pel febrer.[2]
- De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer.[1](or.)
- Del Carnaval no en facis cabal.[5]
- Més tard o més matiner, Carnaval dins del febrer.[5]
- Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria perduda.[7]
- Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer.[5]
- Pels dies de Carnestoltes, molt vi i molts poca-soltes.[2]
- Per als boigs tot l'any és Carnestoltes.[5]
- Per Carnaval tot se val.[2]
- Per Sant Anton, Carnestoltes són.[1](Manresa)
- Qui té porc a la samal pot passar bon Carnaval.[7]
- Sant Pau ermità troba a Sant Antoni; Sant Antoni allarga la mà i troba a Sant Sebastià; aquest reganyant les dents troba a Sant Vicens; Sant Vicens rosega les crostes i troba els Carnestoltes; Carnestoltes dura tres dies; veus aquí Sant Maties que iguala les nits i els dies.[6]
Frases fetes
modifica- Anar fet un carnestoltes.[8]
Anar vestit d'una manera ridícula, amb mal gust.
- Ésser un carnestoltes.[8]
- Ésser un poca-solta, una persona que no es pot prendre seriosament.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Carnaval». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Amades, 1931.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Amades, 1989, p. 26 i 523.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Gelabert i Fiet, 1973.
- ↑ 7,0 7,1 Amades, 1932.
- ↑ 8,0 8,1 «Carnestoltes». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 maig 2012].
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. II. Les carnestoltes. La quaresma. Setmana Santa. El Cicle Pasqual. Barcelona: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.