Llenya
La llenya és la fusta utilitzada com a combustible.
 Llenya | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica
- A l'abril amanix llenya i foguerill.[1]
- A l'arbre caigut, tots li fan llenya.[2]
- A la llenya torta, busca-li la volta.[2](Vinaròs)
- Al foc de la guineu, qui no porta llenya no s'hi asseu.[1]
- Al foc d'en Costa, qui no hi porta llenya, no s'hi acosta.[1]
- Al llenyataire, caça i al caçador, llenya.[1]
- Amic vell per a tractar, llenya seca per cremar.[1]
- Anar com el tio llenya, amb una sabata i una espardenya.[1]
- Arbre que no dóna fruits, bo per a la llenya.[1]
- Ase que entra dins sembrat, de llenya surt carregat.[2]
- Ases, dones i burres, llenya com pugues.[2]
- Boires pel xaloc, prepara llenya pel foc.[1]
- Carn en terra i llenya a la mar.[1]
- Civada pel març, llenya per l'abril i blat pel maig.[1]
- Com defallirà la llenya, llavors s'apagarà el foc.[1]
- De l'arbre que no saba pel maig llenya en faig.[1]
- Diners fets i llenya "asclà", no li'ls deixes ni al teu germà.[1]
- Els que s'escalfen al foc també han de pagar la llenya.[1]
- Enveja les bones obres així com fa el foc a la llenya.[1]
- Es crema més llenya per Nadal que en tota la resta de l'any.[1]
- Guarda llenya el llenyater, per quan arribi el febrer.[1]
- Guarda pa per al maig i llenya per a l'abril.[1]
- La llenya a l'olla cou, no el perol nou.[1]
- La llenya d'obac no escalfa ni un gat.[1]
- La llenya del fuster no aplega al carrer; i la del manyà, ni aplega ni aplegarà.[2](Alcoi)
- La llenya i el carbó de maig són els millors.[1]
- Les quatre coses necessàries per la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment.[1]
- Llampecs a marina porten llenya i farina.[3]
- Llenya d'alboner, foc de cavaller; llenya d'alzina, foc de fadrina; llenya de mata, foc de beata.[1]
- Llenya d'alzina, foc de fadrina.[1]
- Llenya d'avellaner no fa foc ni fa braser.[1]
- Llenya d'oliver, foc de cavaller.[1]
- Llenya de figuera la llet enrere.[1]
- Llenya de mata, foc de beata.[1]
- Llenya de pi, foc de fadrí.[1]
- Llenya de riu, ni foc ni caliu.[1]
- Llenya de romaní i pa de fleca, mal per la casa.[4]
- Llenya seca no fa fum.[2]
- Llenya torta, el foc l'adreça.[1]
- Llenya torta, foc dret.[1]
- Llenya vella fa bon foc.[2](Men.)
- Llenya verda fa bon fum, llenya seca, bona llum.[1]
- Llenya, vi i amic, com més vell més preferit.[1]
- Ni polls en la grenya, ni corral sense llenya.[1]
- No dones mai diners fets ni llenya asclà.[1]
- Pa de blat, llenya d'alzina i vi de parra aguanten la casa.[1]
- Pa sec i llenya verda aguanten molt la casa.[1]
- Per al bon febrer, la meua llenya guardaré.[1]
- Per Sant Eugeni, les castanyes al foc, la llenya a la llar i les ovelles a guardar.[1]
- Per Sant Tomàs, qui no crema llenya li tremola el nas.[1]
- Per Santa Caterina proveeix de llenya i de farina.[1]
- Portaràs més llenya que burro forner.[1]
- Quan llampega a marina, procura per llenya i farina.[1]
- Qui fa llenya en mal lloc, la de treure al coll.[1]
- Qui menja pa i crema llenya, l'hivern empenya.[1]
- Si vols fer enfadar la muller, dóna-li llenya de figuera o de noguer.[2]
- Si vols mal a ta muller, dóna-li llenya de figuera o de noguer, i si la vols bé, dóna-la-hi d'alzina o d'oliver.[4]
- Talla la llenya per Santa Àgata, i mai més la veuràs cremada.[5]
- Terra on hi haja molta llenya, no habites en ella.[2](Val.)
- Tot és u, portar llenya o fer-la dur.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 1,37 1,38 1,39 1,40 1,41 1,42 1,43 1,44 1,45 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llenya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1938, p. 30-31.
- ↑ 4,0 4,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Amades, 1982, p. 736-738.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.