Febrer
segon mes de l'any
El febrer és el segon mes de l'any. Té vint-i-vuit dies els anys comuns i vint-i-nou els anys de traspàs.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- A fi de febrer, jornal enter.[1]
- (var.) Pel febrer, jornal enter.[2]
- Al febrer has de llaurar, el que al març vulguis sembrar.[3]
- Al febrer, ja és jornaler.[4]
- De febrers, n'hi ha pocs de bons.[2]
- El febrer, de tard o d'hora l'ha de fer.[1]
- El febrer, nou cares té.[2]
- El febrer avergonyit es tapa la cara i surt de nit.[1]
- El febrer pel cap o per la cua l'ha de fer.[4]
- El que balla pel febrer poca feina ha de fer.[1]
- Febrer el curt, més brau que un turc.[5][1]
- (var.) Febrer curt, pitjor que turc.[5]
- (var.) Febrer el curt, eres més mal que el turc.[3]
- (var.) Febrer, curt, fred com un turc.[3]
- (var.) Febreret curt més dolent que es turc.[5](Eivissa)
- (var.) Febrer el curt, brau i tossut.[4]
- (var.) Febrer lo curt, pitjor que turc.[4]
- Febrer el curt, si entra dolent, pitjor en surt.[4]
- Febreret curt, amb vint-i-vuit dies en surt.[4]
- Guarda llenya el llenyater, per quan arribe el febrer.[3]
- Mes de febrer, mes mentider.[1]
- No us fieu massa del mes de febrer, de cap o de cua, sempre l'ha de fer[6]
- Pel febrer, crits de lloca i bons cants al galliner.[7]
- Pel febrer lloga jornaler.[1]
- Pel mes de febrer floreix l'ametller.[1]
- (var.) A pesar del febrer, ha de florir l'ametller.[4]
- (var.) Pel mes de febrer, treu flor l'ametller.[2]
- Pel mes de febrer un dia dolent i els altres també.[1]
- Pel mes de febrer, una estona al sol i una estona al braser.[1]
- Qui té ovelles pel febrer, les dóna per un diner.[2]
- Sia a l'entrar, sia al sortir, el febrer dóna que dir.[2]
- Si el bou vols engreixar, de mig febrer a març l'has de pasturar.[2]
- Si el febrer volia, tot ordi seria.[1]
- Si el febrer no febreja el març marceja.[1]
- Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs.[3]
- Sol matar més el febrer que el carnisser.[2]
- Sol de febrer, mai dura un dia sencer.[3]
Dites relacionades amb la meteorologia
modifica- Allà on toquen al febrer les calamarsades, al juliol hi toquen les pedregades.[2]
- aigua de febrer, bona pel sementer.[2]
- El febrer, ventoler.[1]
- Febrer ventós, cara de gos.[1]
- La neu al febrer, marxa com un gos llebrer.[4]
- La neu del febrer, com l'aigua dins d'un paner.[3]
- Pel febrer abriga't bé.[2]
- Quan trona pel febrer tremola el vinyater.[1]
- Si el febrer riu, el fred reviu.[3]
- Si no plou pel febrer, mal va el graner.[1]
- Si plou pel febrer, tot va bé.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 Amades, 1931, p. 52-56.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «febrer». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Pàmies i Riudor, Víctor. «Febrer» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ Pamies i Riudor, 2012, p. 129-130.
- ↑ Amades, 1982, p. 661.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Pàmies, Víctor. En cap cap cap (en català). Vallromanes: l'autor, 2012 (Enciclopèdia paremiològica del cos humà; 2). ISBN 9788461581108.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.