Marc Valeri Marcial

Marc Valeri Marcial [Marcus Valerius Martialis] (Bílbilis, 38/41 dC — Bílbilis, aprox. 104 dC) fou un escriptor llatí, originari de la Tarraconense.

Marc Valeri Marcial

Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Bílbilis,  març 40 dC
Mort	Bílbilis,  104 (63/64 anys)
Ocupació	Poeta i escriptor
Els drets d'autor han expirat

Citacions

Epigrammata

• Massa llunyana és la vida del demà: avui viu.

(en llatí) Sera nimis vita est crastina: vive hodie.

Llibre I, § 15,12.

• No et fiïs de les aparences.

(en llatí) Nolito fronti credere.

Llibre I, § 24,4.

• Tard arriba la glòria a les cendres.

(en llatí) Cineri gloria sera venit.

Llibre I, § 25,8.

• El dol de debò, qui es dol sense testimonis.

(en llatí) Ille dolet vere qui sine teste dolet.

Llibre I, § 33,4.

• No fa bona olor, qui sempre fa olor.

(en llatí) Non bene olet, qui semper olet.

Llibre II, § 12,4.

• Els dies que desaprofitem, també ens els compten.

(en llatí) Soles qui nobis pereunt, et imputantur.

Llibre V, § 20,13.

• Només les riqueses que hauràs repartit seran sempre teves.

(en llatí) Quas dederis, solas semper habebis oper.

Llibre V, § 42,8.

• El qui ha fet obsequis magnífics, és que en vol rebre de magnífics.

(en llatí) Quisquis magna dedit, voluit sibi magna remitti.

Llibre V, § 59,3.

• La vida no consisteix a viure, sinó a tenir salut.

(en llatí) Non est vivere, sed valere vita est.

Llibre VI, § 70,15.

• El qui viu pertot, no viu enlloc.

(en llatí) Quisquis ubique habitat, nusquam habitat.

Llibre VII, § 73,6.

• La virtut més gran d'un príncep és conèixer els seus súbdits.

(en llatí) Principis est virtus maxima nosse suos.

Llibre VIII, § 15,8.

• Les pregàries poden doblegar el sobirà del món.

(en llatí) Dominum mundi flectere vota valent.

Llibre VIII, § 32,6.

• És molt diferent ésser bo o voler semblar-ho.

(en llatí) Refert sis bonus an velis videri.

Llibre VIII, § 38,7.

• És viure dues vegades poder fruir dels records de la vida.

(en llatí) Hoc est vivere bis: vita posse priore frui.

Llibre X, § 23,7.

• Perdonar les persones, censurar els vicis.

(en llatí) Parcere personis, dicere de vitiis.

Llibre X, § 33,10.

• No hi ha res més horrible que un calb amb perruca.

(en llatí) Calvo turpius est nihil comato.

Llibre X, § 83,11.

• En la dissort, és fàcil de menysprear la vida; obra coratjosament el qui sap ésser dissortat.

(en llatí) Rebus in angustis facile est contemnere vitam: fortiter ille facit qui miser esse potest.

Llibre XI, § 56,15.

• La fortuna dóna massa a molts; prou, a ningú.

(en llatí) Fortuna multis dat nimis, satis nulli.

Llibre XII, § 10,2.

Frase relacionada amb la citació d'Ovidi: «Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.»

• No puc viure ni amb tu ni sense tu.

(en llatí) Nec tecum possum vivere nec sine te.

Llibre XII, § 46.

Bibliografia

• Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.