Fang
El fang és una barreja, líquida o semilíquida, de llim, argila i aigua.
 Fang | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- Qui construeix sobre el poble, construeix sobre el fang.[1]
- (en italià) Chi fonda in sul popolo, fonda in sul fango
El Príncep. Capítol IX. — Nicolau Maquiavel
Dites populars
modifica- A Castellfollit, m'hi van fer un sorgit i a Ferran me la van omplir de fang.[2]
- Cada gota de pluja fa el seu fang.[2]
- D'aquella pols vénen aquests fangs.[3]
- Déu nos guard de pols de maig i de fang d'agost.[3]
- El negociant de sang, és negociant de fang.[3]
- El vi fa sang, i l'aigua fa fang.[3]
- Fang de maig, espiga d'agost.[4]
- Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu.[5]
- Fang i calç tapen molts mals.[3]
- Hivern fangós, juny granellós.[3]
- Les tres pors són: caure d'un banc, tenir cranc i cagar fang.[2]
- Poca pluja, molt fang.[2]
- Sol blanc, paret de fang.[2]
- (var.) Sol blanc, senyal de fang.[2]
- A tot arreu hi ha fang, quan plou.[6]
Frases fetes
modifica- Anar (o anar-se'n) a pastar fang.[7]
Engegar algú de mala manera de forma imperativa.
- Enviar (o engegar) (algú) a pastar fang.[7]
- Engegar algú de mala manera.
- Ésser home de fang.[3]
- Ésser un home informal, menyspreable
- Estar dins el fang.[3]
- Estar embolicat o dins d'un conflicte
- Ficar algú dins el fang.[3]
- Posar algú en una situació difícil o perillosa
- Sortir del fang.[3]
- Sortir de grans problemes o perills.
- Sortir d'una situació dolenta i ficar-se dins d'una altra de pitjor.
- Treure qualcú del fang.[3]
- Treure algú d'una situació difícil.
Referències
modifica- ↑ Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (Italian). London: Swan Sonnenschein, 1909.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Fang». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- ↑ Espunyes, Joan. Dites, locucions i frases fetes. Proa, 2007. ISBN 978-84-8437-977-5.
- ↑ 7,0 7,1 «Fang». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 març 2014].