Obre el menú principal

Rosselló

comarca catalana del sud de França
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

El Rosselló dit Pla(na) del Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès. Perpinyà, la ciutat més important i capital, també és la ciutat més important de la Catalunya Nord. Confronta amb les comarques catalanes de l'Alt Empordà, el Vallespir i el Conflent, i al nord amb Occitània.

Infotaula de geografiaRosselló
Localització del Rosselló als Pirineus Orientals.svg
Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • —Aguayta!—diu l'hermosa, y en mágich panorama
    obrir ven á ses plantes lo pla del Rosselló
    per entre cortinatges de boyres d'or y flama,
    y ací's veu, com en somni d'amor, prop de sa dama
    y al cim de Canigó.[1]
  'Lo Rosselló' a «Nuviatge» (Cant VI), Canigó, 1886. — Jacint Verdaguer

Dites popularsModifica

(var.) Broma baixa al Canigó, tramuntana al Rosselló.[4]

ReferènciesModifica

  1. Verdaguer, 2005, p. 55-56.
  2. Tirach Alventosa, Pasqual. «Retòrica». Malnominació a Catalunya Nord, estudi sincrònic dels sobrenoms nord-catalans. L'autor. [Consulta: 12 maig 2018].
  3. Amades i Gelats, Joan. El Pirineu: tradicions i llegendes. Barcelona: La Llumenera, 1949, p. 54 [Consulta: 30 agost 2014]. 
  4. 4,0 4,1 «Rossellón (Rosselló, Roussilhou en grafía de orientación mistraliana) [comarca catalana bajo administración francesa]». ParemioRom: Paremiología romance: refranes meteorológicos y territorio. [Consulta: 12 desembre 2016].
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Rosselló». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

BibliografiaModifica

  • Verdaguer, Jacint; edició a cura de Marina Gustà. Canigó. Badalona: Sàpiens, 2005. ISBN 84-96414-72-8.