Maig

cinquè mes de l'any

El maig és el cinquè més de l'any i té 31 dies.

Maig
Maig de Hans Thoma
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
 
Una flor no fa maig.

- Al maig, cada dia un raig

  • A maig, vaig com vaig.[1]
(var.) A maig vés com vas.[2]
  Vol dir que no et lleves encara roba d'hivern
  • Bodes maials, bodes mortals.[3]
  • Casament de maig, curta durada.[3]
  • De bodes del maig fruit no en vindrà.[3]
  • De borra de maig, no me n'empatx.[1]
  • El maig comença amb una creu, i qui s'hi casa en té dues.[3]
  • El mes de les flors, el mes dels plors.[2]
  • El primer de maig, a fira me'n vaig.[1]
  • Els apostols et diran quan entra el maig.[4]
  • En el mes de maig, deixa la mosca el bou i se'n va a l'ase.[5]
  • Entre abril i maig, cerca p'es gavatx.[1]
  • Febres de maig, salut per tot l'any.[1]
  • Febres de maig, són per tot l'any.[4]
  • La dona que no es casa pel maig no es casa en tot l'any.[3]
  • La fusta de maig fa més bona música.[6]
  • Llauri qui no llaurà, que el mes de maig entrà.[1]
  • Maig, així me'n vaig.[1]
  • Ni dona desvergonyida ni planta al maig florida.[4]
  • No és bon maig, que el ruc no tremoli a l'estable.[4]
  • No hi pot haver dos maigs en un any.[1]
  • Pel maig, així com vaig.[1]
  • Pel maig, floreix el faig i canta el gaig.[1](occ.) 
  • Primer de maig, a missa me'n vaig.[4]
(var.) Pel primer de maig, em poso la capa i a missa me'n vaig.[7]
  • Qui bon maig ha de tenir, primerenc comença.[1]
  • Qui poda en maig i alça en agost, no fa pa ni most.[5]
  • Si ha entrat maig o no ha entrat, els apòstols diran la veritat.[1]
  • Totes les lletges es casen pel maig.[3]
  • Una flor no fa maig.[4]

Dites del santoral català

modifica

Dites relacionades amb la collita i els aliments

modifica

Dites sobre el maig relacionades amb la collita i els aliments:

 
Pel maig, grana l'ordi i rosseja el blat.

Dites relacionades amb la meteorologia

modifica

Dites sobre el maig relacionades amb la meteorologia:

 
Abril plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós.
(var.) Aigua de maig, mala pels animals.[5]
  • Aigo de maig, pesta an es bestiars.[1]
  • Aigos d'abril i a maig roades, fan les anyades.[1]
  • Aigua de maig fa créixer el cabell un raig.[3]
  • Aigua de maig, mala pels ramat.[10]
  • Boires de març, fred de maig.[1]
  • Començament de maig l'hivern fa revifar.[3]
  • Del maig a la meitat, l'hivern acabat.[3]
  • Déu nos guard de pols de maig i de fang d'agost.[1]
  • El sol de maig estella el cap del burro.[5]
  • Fins al dotze de maig l'hivern no diu: "Me'n vaig".[3]
  • Maig hortolà, palla i poc gra.[1]
  • Maig humit, fa el pagès ric.[5]
  • Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment.[1]
  • No és bon maig el que no deixa la bassa plena.[5]
  • Pel maig, cada dia un raig.[5]
(var.) Al maig, cada dia un raig.[11]

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. III. Corpus. Primavera.. Estella: Salvat, 1989. ISBN 8434536730. 
  • Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
  • Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171. 
  • Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.