Obre el menú principal

Setmana

unitat de temps

La setmana és un període de set dies naturals que acaba en dia festiu.

Setmana
CLM 14456 71r detail.jpg
Diagrames circulars que mostren la divisió del dia i de la setmana (segle IX)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Una setmana és molt de temps a la política.[1]
(en anglès) A week is a long time in politics.
   — Harold Wilson

Dites popularsModifica

(var.) De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual.[3]
(var.) De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes.[2]
(var.) Hi ha més dies que llonganissesi més setmanes que botifarres i més anys que capellans.[3]
(var.) Si plou per Santa Anna, plou un mes i una setmana.[5]

Frases fetesModifica

  • La setmana dels tres dijous.[10]
(var.) La setmana dels set dijous.[10]
(var.) La setmana dels set diumenges.[2]
(var.) La setmana que no farà vent.[2]
  Expressió humorística que s'utilitza per a indicar quan una cosa és impossible o no succeirà mai.
  Setmana anterior de la Setmana Santa.
  • Setmana dels barbuts.[10]
  En la tradició catalana, la setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15, 16 i 17 de gener, corresponents, respectivament, als sants: Pau Ermità, Maur abat i Antoni abat. La seva denominació prové del fet que aquests tres sants són representats a la iconografia lluint llargues barbes.

ReferènciesModifica

  1. «Definition of politics». Collins English Dictionary. Collins, 2015. Arxivat de l'original en 1439269213. [Consulta: 1 agost 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Setmana». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942 [Consulta: 1544372010]. 
  5. 5,0 5,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 18 novembre 2019].
  6. Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  7. Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  8. Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741. 
  9. 9,0 9,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1956, p. 843.  [Enllaç no actiu]
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 «setmana». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 21 octubre 2015]