Sacerdot
persona autoritzada per fer els rituals sagrats d'una religió
(S'ha redirigit des de: Capellà)
Un sacerdot o capellà és una persona dedicada o consagrada a oferir sacrificis a la divinitat, a exercir el sacerdoci.
 El sacerdot grec (1782) de François-André Vincent | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- Quan s'arriba al moment de la mort, el sacerdot és el bon inspector que ens dóna el passaport per a l'altra vida.[1]
Màximes i mals pensaments. CLXXXV. — Santiago Rusiñol
Dites populars
modifica- Lo sacerdot retirat, de tothom és estimat.[2]
- Si hi ha un sacerdot hi haurà de tot.[3]
- Val més bon soldat que mal sacerdot.[4]
Capellà
modifica- A casa de capellà no comanda sa mare.[4]
- A casa de capellà, no falta pa.[4]
- A la col i al capellà, com més se'n treu, més n'hi ha.[4](Empordà)
- Capellà i moltó, van guiats de bon pastor.[5]
- Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà.[6]
- Frares i capellans, llibres i sants.[4]
- Frares i capellans i freds tardans, cremen la terra.[4]
- Els béns dels capellans, ni en dents ni en mans.[4]
- Els capellans fan com els gitanos: mai se fan mal uns amb els altres.[4]
- Els de Puigcerdà diuen «pêtre» al capellà.[7]
- Els diners dels capellans, cantant cantant vénen i cantant cantant se'n van.[4]
- Hi ha més dies que llonganisses i més setmanes que botifarres i més anys que capellans.[3]
- Llevant que gela, terral que desgela, dona que parla llatí i capellà que beu el matí, no fan bona fi.[8]
- Mentres canten los capellans, empinen les canadelles los escolans.[4]
- Més val un bon casat que un mal capellà.[4]
- Qui vol un capellà, de plata l'ha de comprar.[4]
- Segons canta el capellà, li respon l'escolà.[4]
- Si un tel de ceba es menjava un capellà, no diria mai més missa.[4]
- Si tot foren Setmanes Santes i veremades, ben poc durarien capellans i ases.[9]
En referència a l'esforç laboral dels sacerdots i al dels animals de càrrega.
- Vic, capellans, llonganisses, canaris i pa de pessic.[7]
Endevinalles
modifica- He ajudat a matar el pare,
he mort a la meva mare,
he desposat ma germana
i só home de bé encara.[10]
- capellà
- Sóc casat i sóc fadrí,
tinc dona i no me’n puc servir.[10]
- capellà
Referències
modifica- ↑ Rusiñol, 1927.
- ↑ Carlos i Amat, 1718.
- ↑ 3,0 3,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sacerdot». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1932, p. 223-240.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor «Nomdenoia» (en català). RRRMagazín, (30-03-2013) [Consulta: 19 abril 2017].
- ↑ 7,0 7,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars, 1965.
- ↑ Amades, 1938.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ 10,0 10,1 Amades, 1982.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Carlos i Amat, Joan. Quatre cents aforismes cathalans. Barcelona: Estampa de Ioan Pau, y Ioan Marti Llibraters, 1718.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Rusiñol, Santiago. Màximes i mals pensaments (
PDF). Barcelona: Antoni López editor, 1927.
