Espiga
L'espiga és el un conjunt de flors o de grans disposats al llarg d’un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de la majoria de cereals i de moltes gramínies silvestres.
Espiga | |
Projectes germans | |
---|---|
Multimèdia a Commons | |
Dites populars
modifica- Anem al camp a veure ordi, espiga ençà espiga enllà, torna-te'n a casa que ja granarà.[1]
- Any de dargues, any de poques garbes.[1]
- Les dargues són escuts de cuir que representen la guerra, mentre que les dargues són feixos d'espigues tallades i representen la disponibilitat d'aliment.
- Fang de maig, espiga d'agost.[4]
- No hi ha abril sense espigues.[3]
- Per Sant Isidre, el blat comença a treure espiga.[5]
- Per Sant Jordi l'espiga a l'ordi.[3]
- Per Sant Jordi, ves a veure ton ordi; si en veus una espiga ençà i una enllà, ves-te'n a casa, que bona serà.[3]
- (var.) Per Sant Jordi, ves a veure l'ordi: si en veus una espiga ací i una altra allà, torna-te'n a casa, que prou n'hi ha.[3]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Espiga». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Volum III. Corpus - Primavera. Barcelona: Salvat, 1952 [Consulta: 1411397358].
- ↑ «Espiga». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. Arxivat de l'original el 1457240235. [Consulta: 6 setembre 2014].