Raó
facultat humana
La raó és la facultat de raonar, de discórrer per la intel·ligència. També fa referència al fonament, sentit, justificació darrers i racionals de totes i cadascuna de les coses, de la realitat total.
El triomf de la Raó de Carlo Innocenzo Carlone | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Citacions
modifica- Sense raó el gènere humà es plany de la seva naturalesa, perquè creu que, desvalguda i de curta existència com és, està regida més per l'atzar que per les seves facultats.[2]
- (en llatí) Falso queritur de natura sua genus humanum, quod inbecilla atque aevi brevis forte potius quam virtute regatur.
- La necessitat està per damunt de la raó.[3]
- (en llatí) Necessitas ante rationem est
- Historiae Alexandri Magni Macedonis. Llibre VII. — Quint Curci Ruf
- (en llatí) Quod ratio non quit saepe sanauit mora.
- La finalitat dels éssers racionals és obeir la raó.[5]
- (en francès) Qui a la force a souvent la raison, en matière d'État.
- Testament politique. — Cardenal de Richelieu
- (en francès) L'amour toujours n'attend pas la raison.
- Britannicus. Acte II, Escena II, 1669. — Jean Racine
- La raó és, i només ha de ser esclava de les passions, i mai no pot pretendre cap altre funció que la de servir-les i obeir-les.[8]
- (en anglès) Reason is, and ought only to be the slave of the passions, and can never pretend to any other office than to serve and obey them.
- Tractat sobre la naturalesa humana. Llibre II. De les passions, Part III, Secció III «De l'influencia dels motius de la voluntat», 1738. — David Hume
- La raó aprèn moltes coses que només el cor ensenya.[1]
- (en castellà) La razón aprende muchas cosas que sólo el corazón enseña.
- L'autoritat reposa, en primer lloc, sobre la raó. Si ordenes al teu poble que vagi a llançar-se a mar, farà la revolució.[9]
- (en francès) L'autorité repose d'abord sur la raison. Si tu ordonnes à ton peuple d'aller se jeter à la mer, il fera la révolution.
- El Petit Príncep, 1943. — Antoine de Saint-Exupéry
Dites populars
modificaEndevinalles
modifica- Què és el més clar del món?[12]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- ↑ Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1962.
- ↑ Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- ↑ Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.
- ↑ Marc Aureli. Meditacions. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2008 (Els Clàssics de l'Índex ; 6). ISBN 9788496563742.
- ↑ Vessilier-Ressi, Michèle «Richelieu» (en francès). L'Histoire en citations [Consulta: 18 desembre 2017].
- ↑ «Citations». Evene. Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Hume, David. A Treatise of Human Nature. Oxford: Clarendon Press, 1896.
- ↑ Saint-Exupéry, Antoine de. El Petit Príncep. Barcelona: Empúries, 2003. ISBN 8475969798.
- ↑ Parés i Puntas, 1998.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Amades, 1982.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X.