Viquidites

Gall

ocell domèstic, mascle de la gallina

El gall (Gallus gallus) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella i carúncules vermelles penjants. La femella s'anomena gallina i quan cova els ous, lloca.

Infotaula taxonòmicaGall
Gall
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Abans que canti el gall em negaràs tres vegades.[1]
  Evangeli segons Mateu. Mt. 26,75. — Jesús de Natzaret
Advertència de Jesús a Sant Pere dient que el negarà tres vegades abans de que canti el gall, quan Jesús es trobi pres a Jerusalem.

Dites popularsModifica

 
Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.
  • A gall que fa renou, li estrenyen el coll.[2]
  • A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla.[3](Empordà) 
  • A mig gener, cada gallina al joquer.[4]
  • A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina.[2]
(var.) A qui treballa, sardina, i a qui fa el gos, la gallina.[4]
  • Allà on hi ha galls, no hi canten gallines.[2]
  • Cada gall canta en son galliner.[2]
(var.) Cada gall en son galliner canta molt bé.[2]
  • Dels acabats en -ina, el millor és la gallina.[3]
  • Dos galls dins un galliner no canten bé.[2]
(var.) Dos galls en un galliner, no pot ser.[5]
  Per a que les gallines siguin bones ponedores, cal alimentar-les bé.
(var.) Millor un ou avui que una gallina demà.[3]
  • Visca la gallina, visca amb sa pepida.[3]
  • Volen saber més ets ous que ses gallines.[3](Men.) 

Dites relacionades amb l'alimentacióModifica

(var.) Gallina, vaca i moltó, és olla de senyor.[3]
(var.) Gallina vella fa bon brou.[2]
(var.) Gallina negra fa bon brou.[3](Alguer) 
(var.) Més val pa eixut amb amor, que gallines amb rancor.[3]
(var.) Més val pa eixut amb amor, que gallines amb remor.[3]
  • Precaució i brou de gallina estalvia medecina.[7]
  • Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall.[2]
  • Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no.[7]
  • Val més cebes amb amor que gallines amb dolor.[2]
  • Val més gallina que sardina.[3](Empordà) 

Dites relacionades amb el santoralModifica

(var.) De Sant Tomàs a Nadal, just un passa de gall.[7]

Cançons popularsModifica

  • Sa gallina blanca / tot ho escampa; / sa gallina negra / tot ho arreplega; / es corb, / en tocar-lo, fa es mort; / an es camí de Ciutat / ses formigues l'han roegat; / n'han fet una fossa / d'una canya grossa; / n'han fet un capçal / d'un aumut i mig de sal; / sa figa secaiona, / si no cau avui caurà demà; / si no cau demà, s'altre; / sa més forta; / (en dir això donen empenta forta a l'engronsadora); sa mitjancera; / sa de no-res; / a baix és.[3]
  Cançó d'un joc infantil de nenes on una nena es gronxa amb una corda i les altres canten.

EmbarbussamentsModifica

  • Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills / xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat / xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien / estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics[13]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Anar coll tort, com es gall de Son Punta.[2](Men.) 
  Anar amb el coll tort.
  • Cantar de gall.[2]
  Parlar i obrar superbiosament.
  Persones que tenen molta sort i tot els hi surt bé.
  • Ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit.[2](Mall.) 
  Ésser molt xerraire i poc discret.
  • Estar amb es gall dins sa pastera.[2](Men.) 
  Estar aturat o entrebancat, i sense poder sortir d'aquest estat.
  • Més prompte que canta un gall.[2](val.) 
  De forma ràpida, en poc temps.
  • No cantar-ne gall ni gallina.[2]
(var.) No cantar-ne galls ni gallines.[2]
  No parlar-se'n més, esser cosa passada i oblidada.
  • Posar-se com un gall.[2]
  Enfurismar-se molt.
  • Pujar més el farciment que el gall.[2]
  Ser més gran o voluminós la part accidental que la principal d'una cosa.
  • Valer més el farciment que el gall.[14]
  Quan es dóna més importància a les coses secundàries que a les principals.

EndevinallesModifica

  • Endevina endevinalla,
    quin és l'ocell que pon en palla?[15]

ReferènciesModifica

  1. ↑ «Evangeli segons Sant Mateu». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 1490139474]. 
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gall». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gallina». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 31 maig 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  6. ↑ Amades, 1982.
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 Parés i Puntas, 1999.
  8. ↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 9,9 Amades, 1982, Vol. I.
  10. ↑ Amades, 1982, p. 661.
  11. ↑ Amades, 1931, p. 237-240.
  12. ↑ Gelabert i Fiet, 1973.
  13. ↑ Quan dic, 1993.
  14. ↑ Sugranyes, 1999.
  15. ↑ Briz i Fernández, Francesc Pelagi. Endevinallas populars catalanas (en català antic). Barcelona: Llibreria d'Edualt Puig - Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1882. 

BibliografiaModifica

Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Gall&oldid=134431»