Castanya

fruita del castanyer
(S'ha redirigit des de: Castanyes)

La castanya és el fruit comestible del castanyer.

Infotaula d'alimentCastanya
Castanyes
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus fruita seca, nou i aglà
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
  • Castanya bullida, castanya ensopida.[1]
  • Castanyes per Nadal, saben bé i es parteixen mal.[2]
  • El mal de migranya es cura amb castanya.[3]
  • En dintre de la castanya, hi és la maganya.[2]
  • La castanya de Na Vica: com més se l'arregla, més se l'embolica.[2]
  • La castanya pel maig ja reganya.[3]
  • La dona i la castanya, per l'aparença enganyen[3]
  • Per Sant Lluc, la castanya salta del pelluc, i al cap de nou dies, a fira la duc.[3]
  • Per Tots-Sants, castanyes i caragols amb banyes.[2]
  • Portar una castanya a la butxaca, cura el mal de cap i les morenes.[1]
  • Qui juga, no torra castanyes.[2]
  • Si per Santa Magdalena plou, es podreix la castanya i la nou.[3]
  • Ull de castanya, bona calanya.[3]
  • Uns treuen les castanyes del foc, i altres se les mengen.[2]

Endevinalles

modifica
  • Ben calentona t'agrade,
    i per fer-te passar el fred
    a les brases em condemnes
    per satisfer un gust teu.[4]
  • Bon pare, mala mare,
    camisa negra i fill blanc.[5]
  • Calentoneta t'agrado,
    i per fer-me passar el fred,
    a les brases em condemnes
    per satisfer un gust teu.[6]
(var.) Calentoneta t'agrado,
i per fer-me passar el fred,
a les brases em condemnes
per un gust teu satisfer.[7]
  • Jo sóc filla de muntanya
    i vinc al món quan ve el fred,
    i al posar-me al foc no t'estranyis
    que al cremar-me faci un pet.[6]
  • Té pell com les persones,
    i és molt bona per menjar,
    surt quan Tots Sants s'acosta
    i tot l'any se'n sol donar.[7]
  • Tres vestit m'has de llevar,
    abans d'arribar-me a la pell:
    el primer, punxant-te els dits;
    el segon, foc encenent;
    el tercer, que és la camisa,
    amb un punt me l'hauràs tret.[4]
(var.) Tres vestits tens de llevar-me
ans d’arribar a la pell:
el primer els dits punxant-te,
el segon, foc encenent,
el tercer és la camisa,
i al moment em queda tret.[7]
  • Tres vestits m’has de llevar
    abans d’arribar-me a la pell;
    el primer, punxant-te els dits;
    el segon, foc encenent,
    i el tercer, que és la camisa,
    amb un punt me l’hauràs tret.
    Ben calentona t’agrado,
    i per fer-te passar el fred
    a les brases em condemnes
    per satisfer un gust teu.[5]
  • Una capseta negra
    que s’obre i no es plega.[5]

Frases fetes i locucions

modifica
  Aixecar-se amb mal humor.
  • Assemblar-se tant (una cosa a una altra) com un ou a una castanya.[2](Mall., Men.) 
  No assemblar-se gens.
  • Donar castanya.[2](val.) 
  Negar una cosa al qui la demana.
  Ésser molt tancat, molt mal d'obrir.
  • Treure les castanyes del foc.[8]
  Resoldre una situació compromesa afrontant-ne el risc.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Castanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Parés i Puntas, 1999.
  4. 4,0 4,1 Martí i Adell, 1991.
  5. 5,0 5,1 5,2 Amades, 1982.
  6. 6,0 6,1 Bassols, 1994.
  7. 7,0 7,1 7,2 Castellví, 1956.
  8. «Castanya». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 31 maig 2013].

Bibliografia

modifica
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.