Espardenya

calçat tradicional català fet d'espart

Una espardenya és un calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.

Espardenya
Espardenyes vetes.jpg
Espardenyes de vetes
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

  • A Callosa, espardenyes.[1]
  • A Cervera, una sabata i una espardenya.[2]
  • A la tardor, el dia porta espardenyes.[3]
  • Anar com el tio Llenya, amb una sabata i una espardenya.[2]
  • Com més espardenyes, més n'espenyes.[3]
  • Déu ens guard d'espardenya que es torna sabata.[3]
  • Els de l'Alguenya, una sabata i una espardenya.[3]
  • Els de Xirivella, una espardenya nova i una vella.[3]
  • En Cotes, nuga't les espardenyes i no compres pilotes.[4]
  • Fer com el vell Escanya, que anava descalç per casa per no gastar les espardenyes.[2]
  • Pel setembre, el dia duu espardenyes.[5]
  • Qui de dona es fia, espardenya quan plou.[6]

Frases fetes i locucionsModifica

  Amb mitjans insuficients.
  • Anar a cavall de les espardenyes.[8]
  • Cordar-se (o lligar-se, o calçar-se) bé les espardenyes.[3]
  Prevenir-se bé, preparar-se degudament per a una empresa difícil.
  Es diu per la tardor, quan els dies s'acurcen molt, significant que porten calçat lleuger i fan molt de camí.
  • Dur merda a l'espardenya.[9]
  Tenir mala sort.
  • Ésser més beneit que una espardenya.[3](Mall.) 
  Ésser molt curt d'enteniment.
  Molt irritat, encès d'ira.
  • Portar les espardenyes ben cordades.[3]
  Fer molta i bona feina, o estar ben previngut per als treballs i dificultats que es presentin.
  • Ser d'espardenya[10]
  De poble, popular.

ReferènciesModifica

  1. Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  2. 2,0 2,1 2,2 Parés i Puntas, 1999, p. 534-568.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 3,9 Alcover; Moll, 2002.
  4. Sanchis Guarner, 1983, p. 127, Vol. 5. Sector central interior.
  5. Conca, 1988.
  6. Amades, 2004.
  7. «sabata». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
  8. Espunyes, 2007.
  9. Pàmies i Riudor, 2012, p. 152.
  10. «sabata». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana.

BibliografiaModifica