Espardenya
calçat tradicional català fet d'espart
Una espardenya és un calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.
 Espardenyes de vetes | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- A Callosa, espardenyes.[1]
- A Cervera, una sabata i una espardenya.[2]
- A la tardor, el dia porta espardenyes.[3]
- Anar com el tio Llenya, amb una sabata i una espardenya.[2]
- Com més espardenyes, més n'espenyes.[3]
- Déu ens guard d'espardenya que es torna sabata.[3]
- Els de l'Alguenya, una sabata i una espardenya.[3]
- Els de Xirivella, una espardenya nova i una vella.[3]
- En Cotes, nuga't les espardenyes i no compres pilotes.[4]
- Fer com el vell Escanya, que anava descalç per casa per no gastar les espardenyes.[2]
- Pel setembre, el dia duu espardenyes.[5]
- Qui de dona es fia, espardenya quan plou.[6]
Frases fetes i locucions
modifica
Amb mitjans insuficients.
- Prevenir-se bé, preparar-se degudament per a una empresa difícil.
- Es diu per la tardor, quan els dies s'acurcen molt, significant que porten calçat lleuger i fan molt de camí.
- Dur merda a l'espardenya.[9]
- Tenir mala sort.
- Ésser molt curt d'enteniment.
- Molt irritat, encès d'ira.
- Portar les espardenyes ben cordades.[3]
- Fer molta i bona feina, o estar ben previngut per als treballs i dificultats que es presentin.
- Ser d'espardenya[10]
- De poble, popular.
Referències
modifica- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Parés i Puntas, 1999, p. 534-568.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Alcover; Moll, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 127, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Conca, 1988.
- ↑ Amades, 2004.
- ↑ «sabata». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Espunyes, 2007.
- ↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 152.
- ↑ «sabata». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
modifica- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «espardenya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Amades, Joan. Refranyer de les dones (en català). Tarragona: El Mèdol, 2004 (Biblioteca de tradicions populars ; 25). ISBN 8495559994.
- Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- Espunyes, Joan. Dites, locucions i frases fetes. Proa, 2007. ISBN 978-84-8437-977-5.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.