Fam
necessitat d'aliments no satisfeta
La fam és l'absència crònica de menjar.
Gravat sobre la Gran Fam de 1876-78 a l'Índia | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Dites populars
modifica- A qui té fam les pedres li semblen pa.[1]
- Bona vida en tinc: bona fam me passe.[2]
- De fam i feina, tothom en fuig.[2]
- L'abundància mata la fam[3]
- La fam desperta (o esmola) l'enginy.[1]
- (var.) La fam esmola l'enginy.[1]
- La fam vertadera és la millor cuinera.[4]
- Quan la fam (o la miseria) truca a la porta l'amor fuig per la finestra.[1]
- Quan l'amor no és ferm, les dificultats acaben amb ell de seguida.
- Qui de fam i feina fuig, fam i feina l'encalcen.[2]
- Qui de l'ase menja el pa, mai de fam se morirà.[2]
- Si el gripau canta pel gener, un any de fam ve.[5]
- Si tens fam, pega un bram.[2]
Endevinalles
modifica- Qui és aquella que no està contenta fins que la maten?[6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Pàmies i Riudor, 2012, p. 20.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Alcover; Moll, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1998, p. 17.
- ↑ Castells, 2016.
- ↑ Amades, 1982, p. 292.
- ↑ Amades, 1982.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fam». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.
- Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X.