Formatge
aliment provinent de la llet
El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada total o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb o sense hidròlisi prèvia de la lactosa. La llet més habitual a l'entorn de la Unió Europea és la de vaca, ovella, cabra i búfal.
 Cubs de formatge | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | Formatge i mató, ingredient culinari i producte alimentari |
| Ingredients principals | llet i llet de vaca |
 | |
Dites populars
modifica- Amb el formatge peres i amb la carn cireres.[1]
- Amb la carn, formatge, i amb el peix, nous, el millor companatge.[1]
- De formatge i de dona, més savi serà qui menys en prendrà.[1]
- De formatge i de dona, quan n'hagis de menester.[1]
- De formatge i pa beneit, menja'n poquet.[1]
- El formatge, el meló i el cardet, a pes.[1]
- El formatge, la dona i el meló com més pesen millor.[1]
- El formatge serrat, i el pa ullat.[2]
- El millor formatge té cucs.[2]
- Formatge, peres i pa, menjar de vilà.[3]
- Hi ha molts de gats i poc formatge.[2]
- Ni formatge sense ronya, ni donzella sense vergonya.[2]
- Pa clos, formatge ullat.[2]
- Pa del veïnat, a formatge sap.[2]
- Raïms, pa i formatge, bon companatge.[3]
- Tot és u, formatge o queso.[2]
Frases fetes i locucions
modifica
Oferir condicions molt favorables al qui rep l'oferta
- Fer formatge.[2]
- No fer res
- Esprémer-se el cervell
- Parlar dient moltes mentides
- Pudir a formatge.[2]
- Fer mala olor
- Tenir poc formatge en es front.[2]
- Tenir poc seny
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «formatge». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 21 novembre 2024].