Olla
L'olla és un estri de cuina rodó, de metall, terrissa o altre material, ventrut, generalment amb dues nanses, amb tapa opcional, que serveix per a cuinar, fer bullir líquids...
_087.jpg) Olla de terrissa preparada per a coure uns fesols | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
pot (en)  i cassola |
 | |
Citacions
modifica- ... el llenguatge humà és com una olla vella sobre la qual marquem toscos ritmes perquè ballin els ossos, mentre al mateix temps anhelem produir una música que fongui les estrelles.[1]
- (en francès) ... la parole humaine est comme un chaudron fêlé où nous battons des mélodies à faire danser les ours, quand on voudrait attendrir les étoiles.
Madame Bovary, 2-XII, 1857. — Gustave Flaubert
Dites populars
modifica- Amb bull i renou, s'olla cou.[2]
- De la guapesa, no se'n tira cap tros a l'olla.[2]
- Diu l'olla a la paella: fuig d'aquí i no m'emmascaris; i la paella diu al carbó: fuig, que m'embrutes.[2]
- Els d'Alió, s'estimen més un plat d'olla que no un sermó.[2]
- L'olla i la dona, reposada.[3]
- L'olla manté el cos i la casa.[2]
- La dona pregada i l'olla reposada.[3]
- No hi ha olla ni ollot, que no trobi el seu cobertorot.[3]
- No es pot fer el cuinat amb una olla foradada.[3]
- Olla de molts, no bull.[2]
- Olla i cassola de ferro, a la salut no fa esguerro.[3]
- Olla petita, escudella pobra i magra.[4]
- Olla que no has de menjar, deixa-la cremar.[2]
- Olla vetlada, mai bull.[2]
- Pel so, l'olla; per la paraula, l'home.[5]
- Per fer olles, la millor terra és la de Sant Salvador de Breda.[6]
- Quan l'olla bull, alguna cosa té.[2]
- Quan l'olla és al foc se'n cuida Sant Roc, i quan ja és cuinada se'n cuida Santa Anna.[4]
- Si a l'olla no s'hi afegís, mai seria plena.[2]
- Tot se'n va per s'olla.[2]
- (var.) Tot s'aferra per s'olla.[2]
Dites relacionades amb el menjar
modifica- Alabeu-vos, cols, que hi ha naps a l'olla.[2]
- Bledes i espinacs, molts a l'olla i pocs al plat.[4]
- Fum d'altar, botifarres a l'olla.[2]
- Gallina i moltó, olla de festa major.[7]
- No es fa bona olla amb aigua sola.[3]
- Olla que bull massa té gust de carabassa.[4]
- Olla sense ceba, boda sense flabiol.[4]
- Olla sense sal, fa més bé que mal.[3]
- Per un cigró no deixa de coure's l'olla.[2]
- Per un nap, no es deixa de cuinar l'olla.[2]
Frases fetes i locucions
modifica
Ésser ple de desorde.
- Més vell que Adam, o que Matusalem, o que l'anar a peu, o que l'arròs a l'olla, o que l'arna, o que la tinya, o que el mal pa, o que els camins, o que el camí de la font, o que el pastar, o que la picor, o que l'escopir en terra, o que el pixar en terra, o que les gallines menjar sense dents, o que el cagar ajupit.[2]
- Quedar-se com la criada de Santa Anna, amb l'olla a la mà.[4]
- Treure faves d'olla.[9]
- Experimentar una gran millora algú que ha estat malalt o que s'ha trobat en mala situació econòmica.
Referències
modifica- ↑ Perrin, Jérémy «Dire sans entraves !». Flaubert, (08-03-2010) [Consulta: 15 desembre 2016].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «olla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Olla» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ 7,0 7,1 Amades, 1932, p. 223-240.
- ↑ «Etimologies paremiològiques». Dites.cat. Arxivat de l'original el 1370840490. [Consulta: 12 gener 2015].
- ↑ «Olla». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 juny 2015].
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.