Beat
Un beat és un títol pòstum atorgat per la religió catòlica a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.
 A God's Fool de Paul Alexander Svedomsky | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- A Gata qui no és gat és gata, i qui no és puta és beata.[1]
- Adéu, sant Miquel de Llíria i les beates també: Doneu-me salut i vida per tornar l'any que ve.[2]
- (var.) Adéu, sant Miquel de Llíria i les beates també, que jo me'n vaig a València i Déu saps si tornaré.[2]
- Beata bruixa, amaga la cama i mostra la cuixa.[3](Cat., Val.)
- Beata farinera, ara va endavant, ara endarrera.[3](Bar.)
- Beata, si l'amor no em desbarata.[3](Bar., Val.)
- Beata, si s'amor no ho desbarata.[3](Men.)
- Beato beato, i fa de les seves.[3](Men.)
- En Muro tots són beatos, socarrats en Cocentaina, en Gorga són cavallers, culiblancs en Almudaina.[4]
- Llenya d'alboner, foc de cavaller; llenya d'alzina, foc de fadrina; llenya de mata, foc de beata.[5]
- Llenya de mata, foc de beata.[5]
- No et fiïs de beat, que té ungles de gat.[6]
Referències
modifica- ↑ Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms». Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, 94-95, (Octubre 2003), pàg. 62-63.
- ↑ 2,0 2,1 Sanchis Guarner, 1983, p. 30, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «beat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ 5,0 5,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ 6,0 6,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ungla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «puta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bagassa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.