Sequera

anomalia climatològica tranistòria en què la disponibilitat de l'aigua se situa per sota de l'habitual d'una àrea geogràfica

La sequera és el període d'escassetat de reserves hidríques i del subministrament d'aigua, que és conseqüència de la manca de precipitacions atmosfèriques i d'aigües subterrànies. Té un impacte negatiu en l'agricultura, en els ecosistemes i en l'economia de les poblacions locals.

Sequera
Sequera
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La sequedat, per altra banda, expressa la manca d'humitat o de contingut aquós d'un objecte, producte o collita. És, en molts casos, també el resultat de la sequera o de processos d'assecatge (sigui de manera natural, manual o industrial).

Dites populars

modifica
(var.) Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent.[1]

Dites relacionades amb el calendari

modifica

Dites relacionades amb l'agricultura i les collites

modifica
(var.) Si la broma jau en sec, ven les mules i el guaret.[10][11]
  Si la boira plana per damunt dels bancals no sembrats, es tracta de terrenys freds i poc productius.
  • De l'arbre sec tots fan estelles.[1]
  • Sembri qui vulgui en sequedat
    i jo que pugui regar[12]
  • Si el pagès pensés en la sequera, mai no hauria sembrat.[13]
(var.) Si el pagès pensés amb sequedat, mai no hauria sembrat.[14]

Dites relacionades amb la toponímia

modifica

Frases fetes i locucions

modifica
(var.) Ésser més sec que un bruc.[20](Men.) 
(var.) Ésser sec com un bacallà.[21]
(var.) Ésser sec com un clau.[22]
(var.) Ésser sec com unes banyes.[23]
  Ésser quelcom molt sec o magre.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 16 juny 2024].
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Sequera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Sequera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lluna». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Conca, 1988.
  6. Parés i Puntas, 1999.
  7. Amades, 1932.
  8. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Quaresma». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. «Boires en sequedat, ven-te les mules i compra blat». ParemioRom. Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Universitat de Barcelona. [Consulta: 22 març 2023].
  10. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Guaret». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. Gisbert, 2011.
  12. «Sembri qui vulgui en sequedat [/ i jo que pugui regar]». ParemioRom. Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Universitat de Barcelona. [Consulta: 22 març 2023].
  13. Pàmies i Riudor, Víctor. «Sequera» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
  14. Parés i Puntas, 1999, p. 382.
  15. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Arbeca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  16. Sanchis Guarner, 1983, p. 189, Vol. 5. Sector central interior.
  17. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Morella». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  18. Sanchis Guarner, 1983, p. 137-139, Vol. 4. Sector central litoral.
  19. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gaig». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  20. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bruc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  21. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bacallà». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  22. «Clau». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 desembre 2014].
  23. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «banya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932. 
  • Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.