Fusta
material dur i fibrós obtingut dels arbres i altres plantes llenyoses
La fusta o fust és la substància sòlida i llenyosa que s'obté del tronc de plantes, arbres i arbusts. S'empra com a matèria per a diverses aplicacions com ara la construcció, l'elaboració de mobles o la manufactura del paper.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- Amb fustes de records construïm les esperances.[1]
- Es treballa la pedra, la fusta, el ciment; se'n fan cases, palaus; és la construcció. [...] Vet aquí l'arquitectura. És art.[2]
- (en francès) On met en œuvre de la pierre, du bois, du ciment ; on en fait des maisons, des palais ; c'est de la construction. [...] Voilà l'architecture. L'art est ici.
Vers une architecture, 1924. — Le Corbusier
Dites populars
modifica- (var.) Gent boja, campana de fusta.[3]
- A casa del ferrer, ganivet de fusta.[4]
- Carabassa sense vi, digue-li fusta.[4]
- La fusta de maig fa més bona música.[5]
- La fusta per al meu casal tallada abans de Sant Blai.[6]
- Les dones són com la fusta: n'hi ha de llises i amb grops.[7]
- Si vols casa sense fi, talla la fusta per Sant Martí.[8]
- Talla la fusta per Santa Caterina, i mai vés la veuràs podrida.[8]
Frases fetes i locucions
modifica
Retret a qui pretén fer creure quelcom inverosímil.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Bolinches, 2005.
- ↑ Lucan, 1987, p. 47.
- ↑ 3,0 3,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Fusta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ Amades, 1989, p. 489.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ Cinc mil, 1965.
- ↑ 8,0 8,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ «ganivet». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. III. Corpus. Primavera.. Estella: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.
- Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar (en català). Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Lucan, Jacques (dir.). Le Corbusier, une encyclopédie (en francès). Réimpr. Paris: Ed. du Centre Pompidou, 1987. ISBN 9782858503988.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.