Mar

Massa d'aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra

La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.

Mar
The wadden sea.png
Mar de Wadden
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • El mar ajunta les terres que ell mateix ha separat.[1]
   — Alexander Pope
  • El bon marit estima la llar, com els bons marins estimen el mar, malgrat les tempestes.[2]
(en castellà) El buen marido ama el hogar, como los buenos marinos aman el mar; a pesar de las tormentas.
   — Noel Clarasó

Dites popularsModifica

  • A cop de mar, cap serè.[3]
  • A la mar gran hi ha el gran peix.[4]
  • A la mar, madera.[5]
  Com més gros sigui un bastiment (fet de fusta) millor resistirà.
  • A la mar no es pot dir mal dia que passat no sigui.[5]
  En un dia poden passar moltes coses, i un cop de sort et pot arreglar la pesquera.
  • A la mar valletes, a la terra pastetes.[6]
  • Cap home de mar, no ha estat mai penjat.[3]
  • Com més mar, més vela.[4]
  • De la mar i d'es caparrot, ningú treu lo que vol, sinó lo que pot.[4](Mall.) 
  • De la mar, el bon peixó i de la terra, el moltó.[7][4]
  Lloa les millors menges del mar i de la terra.
  • Deixa'm estar en terra, que la mar em mareja.[4]
  • Dones, per mar, no hi poden anar.[4]
  • En bona mar, tothom és bon mariner.[4]
  • En mar, val més una unça d'experiència que una lliura de gramàtica.[8]
  • En terra, a la mar i a tota banda, tortuga que té cranc, es cranc comanda.[4]
  • Entre la gent de mar, no hi ha cap malvat.[3]
  • Fuja de la mar qui no sap nedar.[4](Mall.) 
  Dita relacionada amb els naufragis dels vaixells.
  • Jornada de mar no es pot tasar.[8]
  • L'aigua, a la mar va.[4]
(var.) Els torrents van a la mar.[4]
  • La mar, com més té, més brama.[4]
  L'avarícia no té mida, sempre en vol més.
  Dita relacionada amb els naufragis dels vaixells.
  • La mar fa forat i tapa.[4]
  • La mar no es mou sense vent.[4][5]
  • Mar a esclatar, vent a mancar.[5]
  • Mar blanca, pluja amanta.[4]
  • Mar de fora, bots.[5]
  • Mar de llevant, llebeig.[5]
  • Mar passada, amor desoblidada.[4]
  • Mar tèrbol i revoltós, ganància de pescadors.[4]
  • Parlar de mar, és un mai no acabar.[3]
  • Pel gener el mar se'n va i pel febrer el mar se'n ve.[8]
  • Pel gener el mar s'empreda i pel febrer es desempedra.[8]
  • Pel gener generet, minva el mar i puja el fred.[8]
  • Per l'agost bull el mar i bull el most.[8]
  • Per la mar va qui paga.[4](Val.) 
  • Per Nadal, mariners fora la mar.[8]
(var.) Per Nadal, carn i fusta fora del mar.[8]
  • Pescat o salvat, lo que treus de la mar, t'ho has ben guanyat.[4](Mall.) 
  • Quan el mar cabreja, és senyal que fa tramuntana.[9]
  • Quan la mar es prometen misses i cera, mal va per la galera.[3]
  • Quan la mar fa arrugues, una pesseta val per "dugues".[8]
  A Vilanova, els pescadors empren la dita per indicar que quan fa mal oratge cal fer el doble esforç per pescar. Aleshores el valor de la mercaderia que es du a la plaça augmenta.
  • Qui s'ha begut la mar, se pot beure s'estany.[4](Eiv.) 
  • Qui és a la mar navega, qui és en terra judica.[5]
  El pescador ha de patir per treballar, però els de terra no hi poden fer res.
  • Qui no s'aventura, no passa la mar.[10]
  Cal ambició i esforç per aconseguir les coses.
(var.) Si a Déu vols pregar, fica't en la mar.[4](Val.) 
(var.) Qui no ha passat port ni mar, no sap a Déu pregar.[4](Vall d'Àneu) 
  • Tot lo de dins la mar, qui ho agafa és seu, no hi ha teu ni meu.[4](Mall.) 
  • Tramuntana, la mar plana.[6]
  • Trons en mar, aigua a la terra.[9]
  • Val més un esparral a la mà que una tonyina a la mar.[12]
  • Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una.[6]

EndevinallesModifica

  • Bram sovint i no som ase,
    bramul i no som lleó
    i estoig moltes més riqueses
    que cap rei ni emperador.[13]
  • Digue'm quina mare hi ha
    que an es fill dóna menjar,
    els fa créixer i engreixar
    i a la fi tots lo se menja?[13]
  • Escupo, bramo i marejo,
    sóc tomba, abim i mirall,
    i de la mateixa manera tracto el rei
    com el seu vassall.[13]
(var.) Escupo, bramo, marejo,
sóc tomba, abisme i mirall,
i d'igual manera tracto
el rei com el seu vasall.[14][15]
(var.) Escupo, bramo, marejo,
sóc tomba, abisme i mirall,
i d'igual manera tracto
tant al Rei com al vassall.[16]
(var.) M'agite, brame i marege;
sóc tomba, abisme i mirall,
i d'igual manera tracte
un rei com un vassall.[17]
  • No fa fulla ni fa flor
    i el seu fruit és molt bo.[13]
  • Porta els quintars a mils
    i no pot portar ni un fil.[13]
  • Qui d'Amèrica a Espanya pot anar
    sense reposar ni mai caminar?[16]
  • Qui sap dur vint quintars de palla i
    no sap dur un perdigó?[13]
  • Un camp ben llaurat
    que punta de rella
    no hi ha tocat.[13]
teulada seria també una resposta vàlida
  • Una jaia rabiosa
    quan Déu vol és amorosa,
    i fa flor i no fa tany, i
    fa sa fruita gustosa.[18]
  • Una vella reganyosa,
    quan Déu vol és amorosa,
    i el fruit que fa
    bo és per menjar.[16]
(var.) Una vella reganyosa,
quan Déu vol és amorosa,
no fa fulla ni la flor,
endevina què és això?[13]
(var.) Una vella reganyosa;
quan Déu vol és amorosa;
ni la fulla ni la flor.
Endevina, què és això?[15]
  • Una vella reguitnosa
    que, quan Déu vol, és amorosa,
    i el fruit que
    fa és bo per menjar.[17]
  • La mare brama contínuament,
    i els fills són muts de naixement.[13][15]

ReferènciesModifica

  1. Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. Doval, Gregorio. 1001 citas y frases ingeniosas sobre el hombre y la mujer. Madrid: Santos Rodríguez, 2008. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Moragas Botey, 1995, p. 267-268.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 4,26 4,27 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Prous i Vila, 1991.
  6. 6,0 6,1 6,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 juliol 2021].
  7. Pàmies i Riudor, 2012, p. 148.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 8,9 Trepat; Oller, 1995.
  9. 9,0 9,1 Rocas; Angelats; Vila, 2004, p. 43.
  10. Pàmies i Riudor, 2012, p. 149.
  11. Amades, 1982, p. 470.
  12. Parés i Puntas, 1999.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 13,8 Amades, 1982.
  14. Salvà, 1983.
  15. 15,0 15,1 15,2 Llibre Endevinalles, 1925.
  16. 16,0 16,1 16,2 Castellví, 1956.
  17. 17,0 17,1 Martí i Adell, 1991.
  18. Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.

BibliografiaModifica

  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Moragas Botey, Joaquim. Famílies marineres de Premià. Argentona: L'Aixernador Edicions, 1995. ISBN 84-88568-16-9. 
  • Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2. 
  • Rocas, Irene; Angelats, Rosa (ed.); Vila, Pep (ed.). Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. [Palafrugell]: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 8492343249. 
  • Trepat, Josep-Anton; Oller, Francesc (il.). Refranys de vora mar (en català). Barcelona: Noray S.A., 1995. ISBN 8474860881. 
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot). 
  • Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.