Obre el menú principal

Mar

Massa d'aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra

La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.

Mar
The wadden sea.png
Mar de Wadden
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • El mar ajunta les terres que ell mateix ha separat.[1]
   — Alexander Pope
  • El bon marit estima la llar, com els bons marins estimen el mar, malgrat les tempestes.[2]
(en castellà) El buen marido ama el hogar, como los buenos marinos aman el mar; a pesar de las tormentas.
   — Noel Clarasó

Dites popularsModifica

  • A la mar, madera.[3]
  Com més gros sigui un bastiment (fet de fusta) millor resistirà.
  • A la mar no es pot dir mal dia que passat no sigui.[3]
  En un dia poden passar moltes coses, i un cop de sort et pot arreglar la pesquera.
  • A la mar valletes, a la terra pastetes.[4]
  • De la mar, el bon peixó i de la terra, el moltó.[5]
  Lloa les millors menges del mar i de la terra.
  • Deixa'm estar en terra, que la mar em mareja.[6]
  • En bona mar, tothom és bon mariner.[6]
  • En mar, val més una unça d'experiència que una lliura de gramàtica.[7]
  • En terra, a la mar i a tota banda, tortuga que té cranc, es cranc comanda.[6]
  • Jornada de mar no es pot tasar.[7]
  • La mar, com més té, més brama.[6]
  L'avarícia no té mida, sempre en vol més.
  • La mar fa forat i tapa.[6]
  • La mar no es mou sense vent.[6][3]
  • Mar a esclatar, vent a mancar.[3]
  • Mar de fora, bots.[3]
  • Mar de llevant, llebeig.[3]
  • Pel gener el mar se'n va i pel febrer el mar se'n ve.[7]
  • Pel gener el mar s'empreda i pel febrer es desempedra.[7]
  • Pel gener generet, minva el mar i puja el fred.[7]
  • Per l'agost bull el mar i bull el most.[7]
  • Per Nadal, mariners fora la mar.[7]
(var.) Per Nadal, carn i fusta fora del mar.[7]
  • Quan el mar cabreja, és senyal que fa tramuntana.[8]
  • Quan la mar fa arrugues, una pesseta val per "dugues".[7]
  A Vilanova, els pescadors empren la dita per indicar que quan fa mal oratge cal fer el doble esforç per pescar. Aleshores el valor de la mercaderia que es du a la plaça augmenta.
  • Qui és a la mar navega, qui és en terra judica.[3]
  El pescador ha de patir per treballar, però els de terra no hi poden fer res.
  • Qui no s'aventura, no passa la mar.[9]
  Cal ambició i esforç per aconseguir les coses.

ReferènciesModifica

  1. Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. Doval, Gregorio. 1001 citas y frases ingeniosas sobre el hombre y la mujer. Madrid: Santos Rodríguez, 2008. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Prous i Vila, 1991.
  4. 4,0 4,1 4,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 20 setembre 2019].
  5. Pàmies i Riudor, 2012, p. 148.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 7,9 Trepat; Oller, 1995.
  8. 8,0 8,1 Rocas; Angelats; Vila, 2004, p. 43.
  9. Pàmies i Riudor, 2012, p. 149.
  10. Amades, 1982, p. 470.
  11. Parés i Puntas, 1999.

BibliografiaModifica