Blat

planta emprada per l'elaboració d'aliments

El blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les gramínies, de tija erecta, fulles linears, amb espiguetes que tenen de dues a cinc flors, només una o dues de fèrtils, formant una espiga terminal densa i fruit en cariopsi, el gra, conreada per a farina i per a la fabricació del pa.

Infotaula taxonòmicaBlat
Camp de blat
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
(var.) Blat ajagut aixeca l'amo.[1](Mall.) 
(var.) Blat aixeca es cap a l'amo.[1](Mall.) 
(var.) Blat ajagut alça l'amo.[1](Men.) 
(var.) Al blat tardà, sempre li falta una aiguà.[1](Val.) 
(var.) Forment tardà, ni palla ni gra.[1]
  • Blat i vi, un any per tu i altre per mi.[1](Cat.) 
  • Bon blat fa bon beure.[1](Solsona) 
  • De la terra, el forment; de l'olivar, l'argudell.[1]
  • El bon blat, aviat és picat.[1](Pineda) 
  • Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment.[1]
  • Més val talent que pa de forment.[1]
  • No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.[3]
(var.) No és pot dir blat que no sigui al sec i encara ben lligat.[2]
(var.) No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat.[4]
(var.) Terra negra fa bon blat; terra blanca el fa migrat.[1]
  • Una cosa és predicar i l'altra donar blat.[2]

Dites relacionades amb la cronologia

modifica

Dites relacionades amb el santoral

modifica

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «blat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  3. «Blat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 juny 2012].
  4. Pamies; Palou, 2012, p. 19.
  5. 5,0 5,1 5,2 Parés i Puntas, 1999.
  6. 6,0 6,1 Amades, 1938.
  7. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 16 juny 2024].
  8. 8,0 8,1 8,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. III. Barcelona: Salvat, 1952. [Enllaç no actiu]
  9. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 16 juny 2024].

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles). 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.