L'accepció més pura pel mot cavaller és "persona que munta a cavall", que és de gran riquesa en semàntica. Va passar de significar el fet de muntar a un cavall a expressar una condició social molt diferent i canvià en les distintes etapes històriques.

Cavaller
Knight into museum.JPG
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Cavaller valencià de nació catalana.[1]
(en castellà) Caballero valenciano de nación catalana.
Descripció d'Ausiàs March de Baltasar de Romaní feta a Castella al segle XVI, en publicar-se una traducció al castellà de la seva obra poètica.

Dites popularsModifica

  Perquè el cavall ensenyi al cavaller.

Dites relacionades amb els mesos de l'anyModifica

  • Abril i cavallers, tots són traidorencs.[2]
  • Besuc pel gener, menjar de cavaller.[13]
  • El gener és el mes primer i de tots el més cavaller.[14]
  • El gener és un bon cavaller.[14]
  • El girar de gener fa l'home cavaller.[2]
  • El mes de gener és un bon cavaller si no és ventoler.[2]
  • La neu al gener, s'hi asseu com un cavaller.[15]
  • La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com gos llebrer.[2]
  • Pel gener, el lluç és cavaller i els altres mesos també.[16]
  • Violeta de febrer, per dama i per cavaller[2]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Cavaller de fortuna.[2]
  No preveure el que passarà.

CorrandesModifica

  • A Corçà hi ha una casa, / casa de cavallers; / l'amo que la governa / diu que no té diners.[17]

ReferènciesModifica

  1. Garcia Grau, Manuel. Polítiques (i) lingüístiques. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 77. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 setembre 2021].
  3. Parés i Puntas, 1999, p. 2185.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cavaller». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Parés i Puntas, 1999, p. 2194.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Cinc mil, 1965.
  7. 7,0 7,1 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  8. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «frare». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
  10. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «foc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. Alberòla Serra, 1928.
  12. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «clau». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  13. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor.
  14. 14,0 14,1 Amades, 1982.
  15. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gener». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  16. Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
  17. Van Hoestenberghe, Barbara «Cançons populars de les gavarres. Memòria cantada» ( PDF). Consorci de les Gavarres, (novembre 2014 - novembre 2015) [Consulta: 29 gener 2017].[Enllaç no actiu]

BibliografiaModifica

  • Alberòla Sèrra, Estanislau. Refraner valencià (en català). València: Arte y letras, 1928. 
  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.