Alcoi
municipi del País Valencià, capital de l'Alcoià
Alcoi és una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
 Ajuntament d'Alcoi | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Dites populars
modifica- A Muro tots són carlistes, a Alcoi republicans, a Cocentina pandorgos i a Alcúdia liberals.[1]
- Al bando d'Alcoi, cada cabró s'arregla sol.[2]
- (var.) El bando d'Alcoi, cada cabró s'arregle.[2]
- Alcoi és una ciutat que arreplega molts millons del paper i de la llana, de la borra i els pendons.[3]
Pendons vol dir drap vell que arreplegaven els drapaires per a les fabriques de paper.
- Fa referència a la fama de vius i desperts dels alcoians.
- Cocentaina la pollosa i Alcoi el gran cavaller; no passeu per Benilloba, que no hi ha cap de diner.[2]
- D'Alcoi a Sella, un palm.[2]
- Dalt de l'alt de Montcabrer moriren tres rossinyols; l'un va néixer en Provença, el més vellet en Alcoi i l'altre en el Grau de València.[2]
- El pardalot d'Alcoi, que quan anà a volar li faltava la cua.[3]
- Se suposa fa referència a un alcoià que va tractar de volar amb un artulugio, però se li va oblidar poder la cua i va caure.
- El riu d'Alcoi emboirat, als tres dies banyat.[2]
- Els d'Alcoi, si plou la deixen caure.[2]
- Els xeus d'Alcoi ja no poden tirar ronques com abans, perque els amos se les toquen i tanquen tots els batans.[3]
- Fa referència als conflictes laborals en aquesta ciutat industrial.
- En Alcoi, el més bovo apanya rellotges.[3]
- En Alcoi, la capa blava.[2]
- En Muro tots són carlistes; en Alcoi, republicans; en Cocentaina, pandorgos; i en Alcúdia, lliberals.[2]
- L'alegría del fadrí és un mocador de pita, una manteta d'Alcoi i una xica ben bonica..[3]
- Per força ha de ser molt bona una cosa de tres noms, que es diu: pimentó, pebrera, i bajoca allà en Alcoi.[2]
Frases fetes i locucions
modifica- És una peladilla d’Alcoi.[4]
Referències
modifica- ↑ Amades, 1982, p. 1229.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Sanchis Guarner, 1983, p. 91-95, Vol. 3. Sector meridional.
- ↑ Agulló i Guerra, Alexandre. Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rotgle de pobles muntanyencs.. ISBN 8440437374.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Tercera edició. Barcelona: Editorial Selecta, 1982 (Biblioteca Perenne ; 15). ISBN 84-298-0452-8.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
Enllaços externs
modifica