Farina
pols que s'obté de moldre grans de cereals
La farina són unes pólvores obtingudes per la mòlta del gra dels cereals (especialment blat, i també ordi, sègol, etc.).
 Farina | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | pols, aliment bàsic, aliment de llarga conservació i ingredient culinari |
| Ingredients principals |
Q10593172  |
 | |
Citacions
modifica- Tanta farina no és del teu sac.[1]
- (en llatí) Non est de sacco tanta farina tuo.
— Anònim
- Fins de les estàtues treu farina.[1]
- (en llatí) Exigit et a statuis farinas.
Dites populars
modifica- A on no hi ha farina, tot és moïna.[2]
- Llampecs a marina porten llenya i farina.[3]
- Per Santa Caterina, el blat que hagis de sembrar, fes-ne farina.[2]
- Per Santa Caterina, el molí no fa farina.[4]
- Per Santa Caterina, mol ta farina que, Sant Andreu arribat, ja serà tard.[4]
- Per Santa Caterina, proveeix de llenya i de farina.[5]
- Per Santa Caterina, si tens blat, fes-ne farina.[2]
- Per Santa Catalina, si no tens sembrat es blat, ja en pots fer farina.[2]
- Quants ne manté la farina, i ella fina que fina![2]
- Qui amb farina pasta, es pa li basta.[2]
- Qui no té farina al sac, ha de tenir seny al cap.[2]
Frases fetes i locucions
modifica
Persona que estalvia coses inútils i malgasta les profitoses.
- Arribar a un lloc per fer una cosa, i fer-la tot seguit, sense perdre temps ni esperar gens (Empordà).
- Cremar farina a algú.[2]
- Enganyar, abusar de la credulitat.
- Estalviar les coses que no valen res i fer malbé les que valen.
- Ésser cosa de molt diferent classe de la que es parlava
- Ésser un jan Farina.[2]
- Ésser excessivament bo, amb bondat que gairebé és beneitura.
- Fer bona farina.[2]
- (var.) Fer la farina blanca.
- Portar-se bé, obrar així com cal.
- Fer la farina blana.[2]
- Baixar la veu, ablanir-se; obeir o sotmetre's per por.
- Fer mala farina.[2]
- Portar-se malament.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Peris i Juan, 2001.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «farina». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938, p. 30-31 [Consulta: 1544602005].
- ↑ 4,0 4,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 desembre 2024].
Bibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.