Caterina d'Alexandria
missionera egípcia
(S'ha redirigit des de: Santa Caterina)
Santa Caterina (?, segle IV), coneguda com Caterina d’Alexandria, fou una donzella cristiana que, segons una tradició tardana (s IX), morí màrtir a Alexandria durant la persecució de Maxenci (307). Fou una de les santes més populars de l'edat mitjana; és patrona dels filòsofs. Se celebra la seva festivitat el 25 de novembre.
 Santa Caterina d'Alexandria (1595-1596) de Caravaggio | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Alexandria, 287 |
| Mort |
Alexandria, 305 (17/18 anys) |
| Ocupació | Missionera |
 | |
Dites populars
modifica- De Santa Catarina a Nadal, un mes cabal.[1]
- La roda de Santa Caterina, amb vuit dies no se fina.[2]
- La roda de Santa Caterina, de les barques fa xixina.[2]
- Per Sant Martí, la fadrina besa el fadrí, i per Santa Caterina el fadrí besa la fadrina.[2]
- Per Sant Sever, para el llaç pel gat mesquer; per Santa Caterina, per la feixina; per Sant Andreu, per la guineu; i per la Concepció pel teixó.[2]
- Per Santa Caterina, a pescar la sardina.[2]
- Per Santa Caterina, el fred entra a la cuina.[2]
- Per Santa Caterina, un mes refina.[3]
- Per Santa Caterina, proveeix de llenya i de farina.[4]
- Per Tots Sants el fred és al camp, per Sant Martí és pel camí, per Santa Caterina és dintre la cuina.[2]
- Santa Caterina clara, tot l'Advent emborbollada.[3]
- Santa Caterina, freda o humida.[3]
- Santa Caterina, guardeu-nos de mort repentina.[2]
- Santa Caterina la ventosa.[3]
- Santa Caterina, quan va veure el foc, totes les campanes tocaven a morts.[5]
- Santa Caterina tot el món inclina.[2]
- Talla la fusta per Santa Caterina, i mai vés la veuràs podrida.[2]
- Abans de Santa Caterina, no cullis l'oliva.[2]
- Per Sant Andreu, sementereu; per Santa Caterina, sementerina.[6]
- Per Sant Andreu, sementera és; per Santa Caterina, sementera fina.[6]
- Per Santa Catalina, si no tens sembrat es blat, ja en pots fer farina.[3]
- Per Santa Caterina, el blat que hagis de sembrar, fes-ne farina.[3]
- Per Santa Caterina, el molí no fa farina.[2]
- Per Santa Caterina, el porc en tupina.[2]
- Per Santa Caterina, el rovelló ja fina.[2]
- Per Santa Caterina, l'avellana és mitja, i per Santa Magdalena l'avellana és plena.[2]
- Per Santa Caterina, l'enciam és gallina.[2]
- Per Santa Caterina, l'oli és a l'oliva.[6]
- Per Santa Caterina, mol ta farina que, Sant Andreu arribat, ja serà tard.[2]
- Per Santa Caterina, replega l'oliva.[1]
- Per Santa Caterina, si tens blat, fes farina.[1]
- Per Santa Caterina, ven-te la gallina, i per Sant Sebastià torna-la a comprar.[6]
- Per Santa Teresa, lo blat estesa; per Santa Caterina, del blat que no sigui sembrat fes-ne farina.[2]
- Santa Caterina favatera.[3]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Amades, 1931, p. 201-203.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Caterina». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ Amades, 1982, p. 730.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.