Carn
part d'un animal consumida com aliment
La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
aliment, producte intermedi, flesh (en)  , ingredient culinari i producte animal |
| Ingredients principals | múscul, teixit adipós i aigua líquida |
 | |
Dites populars
modifica- A carn dura, dent aguda.[1]
La necessitat ens fa adaptar a les circumstàncies.
- Alegra't, panxeta, que Nadal ja ve; menjarem carneta i arrosset també.[2]
- Carn fa carn i vi fa sang.[3]
- Carn de pit, carn de poc profit.[3]
- Carn fa carn.[4]
- Pondera l'excel·lència de la carn davant del peix, com a aliment.
- Quan alguna cosa no ens ateny, més val no ficar's-hi.
- La carn rostida i la dona quan xiscla es bona.[6]
- No hi ha carn sense os, ni peix sense espina.[3]
- Pa d'ahir, vi d'un any i carn ben amanida fan bona vida.[7]
- Pa que sobri, carn que abasti i vi que no falti.[3]
- Per l'Ascensió, un dia carn, l'altre no.[8]
- Per Pasqua, carn de corder i per Nadal, de galliner.[2]
- Si tens fam, pega't un mos a la cama i menjaràs carn.[9]
Frases fetes i locucions
modifica- En carn i ossos.[4]
- En persona.
- No ser ni carn ni peix.[4]
- No tenir un caràcter gaire determinat.
- Ser carn i ungla.[4]
- Ser, dues persones, inseparables.
Referències
modifica- ↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 62.
- ↑ 2,0 2,1 Amades, 1982, p. 110-203.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Pàmies i Riudor, 2012, p. 63.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Amades, 2004.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 307-341.
- ↑ Gelabert i Fiet, 1973.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fam». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Refranyer de les dones (en català). Tarragona: El Mèdol, 2004 (Biblioteca de tradicions populars ; 25). ISBN 8495559994.
- Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.