Guineu
mamífer carnívor de la família dels canidae
La guineu, guilla, rabosa (antigament renard, guinarda) és un gènere de mamífers de l'ordre dels carnívors de la família dels cànids, d'orelles punxegudes i triangulars, amb el cap triangular, el cos esvelt i allargat i el pelatge suau. Cal destacar-ne la guineu comuna (V. vulpes), la guineu roja (V. fulva) i la guineu àrtica o blava (Alopex lagopus).
Guineu | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Taxonomia | |
Dites populars
modifica- A Llambilles pengen guilles, a Campllong tatxen melons, a Caçà són cassanelles i a Girona budellers.[1]
- Al lloc (o al seti) de la guineu, qui se n'alça ja no hi seu.[2]
- Callosa, cau de rabosa.[3]
- Guineu que dorm, no menja gallina.[4]
- La guineu, lo que es sampa és seu.[4]
- La guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes.[2]
- Les guilles fan el mal lluny del cau.[4]
- Lo que plau al llop, plau a la guilla.[4]
- Llop i guineu, a cap preu.[5]
- Per Sant Mateu, vigila el cau la guineu.[4]
- Les guilles fan el mal lluny del cau.[4]
- Quan la lluna està en rodó, caça la feixina, la guilla i el teixó.[1]
- Quan la rabosa corre als grills, mal li va a ella i als fills.[4]
- Qui guineus vol enganyar, molt de matí s'ha de llevar.[4]
- Sa raboa, lo que no diu amb so cap, ho diu amb sa coa.[4]
- Una dona escandalosa és pitjor que una rabosa.[6]
Frases fetes
modifica- Obrar amb segona intenció (Plana de Vic).
- Contar els pèls a una rabosa.[4]
- Ésser molt intel·ligent, molt viu d'enteniment
- Escorxar la guilla.[4]
- Vomitar.
- Esser més brut que una guilla.[4]
- Ésser molt brut.
- Esser murri com una guilla.[4]
- Ésser molt astut i mal intencionat.
- Ésser pudent com una guilla.[4]
- (var.) Pudir com una guilla.[4]
- Ésser molt pudent
- Fer rabosa.[4]
- Haver-se d'aturar un carro o altre vehicle durant la pujada d'una costa.
- Portar la guineu al civader.[4]
- Anar amb mala intenció, amb traïdoria.
- Xiton i Callosa, que ve la rabosa![4]
- Es diu per recomanar silenci.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 «Guineu». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 agost 2013].
- ↑ Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» ( PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, 94-95, (Octubre 2003), pàg. 61-71 [Consulta: 1481066417].
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Guineu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.