Perol
Un perol, cassola de fang, greixonera o tià a Menorca és un recipient fet d'argila, rodó, baix i ample, que s'empra per a cuinar aliments al foc, en fogó o al forn.
 Perol | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | cassola |
 | |
Citacions
modifica- (en castellà antic) Dixo la sarten á la caldera, quitate de alla ojinegra.
El Quixot. 2a part. Cap. 67.
Dites populars
modifica- Cadascú té un perol, i el regira quan vol.[2]
- (var.) Tot lo món té un perol, i se'l minja quan vol.[2]
- Diu el perol a la paella: fes-te enllà, no em mascares.[2]
- La llenya a l'olla cou, no el perol nou.[3]
- La panna sempre vol mascarar el perol.[2]
- Pel juliol, amb poc foc, bull el perol.[4]
- Qui cou amb perol, és pobre o li dol.[2]
- Qui no té samal ni perol, fa pas la bugada quan vol.[2]
Dites relaciones amb municipis
modifica- A Alaquàs fan perols i els comencen a fer pel cul.[5]
- Benicolet, no cap dins d'un perolet.[6]
- Els de Borriol caguen al vol i els de Castelló ho arrepleguen en un perol.[3]
- En València s'usa el topo, en Benaguasil, rodets, en Manises caragols, i en Alaquàs, perolets.[7]
- (var.) En València s'usa el monyo, en Benaguasil rodet, en Manises caragols i en Alaquàs perolets.[5]
Els tres primers són maneres diferents de pentinar-se les dones.
Frases fetes i locucions
modifica- Emportar-se perol.[2]
Sortir enganyat (València).
- Ésser sord com un perol.[2]
- Ésser molt sord.
- Portar el perol.[2]
- (var.) Aguantar el perol.[2]
- Haver de suportar llargues converses o visites, de forma fastiguejada (València).
Referències
modifica- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «perol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ Pàmies, Victor. «Juliol». Refranyer temàtic, 25-06-2008. Arxivat de l'original el 1509363860. [Consulta: 16 juny 2012].
- ↑ 5,0 5,1 Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (
PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 4, (juliol-agost 1936) [Consulta: 25 març 2017].
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 190, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 24, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Pujiula, Jordi «Dites, refranys i malnoms dels pobles de la Garrotxa». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, Núm. 23, (2012), pàg. 93-132. ISSN: 0211-8424 [Consulta: 22 setembre 2015].
Bibliografia
modifica- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.