Gat

[[]]

Gat

Gat
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
Taxonomia

El gat o moix (Felis silvestris catus) és un mamífer carnívor de la família dels fèlids, subordre dels fissípedes, de cap arrodonit i ample, llengua aspra i pelatge suau.

Citacions

• Un gat mai no riu ni es queixa; sempre està rumiant.

(en castellà) Un gato nunca se ríe o se lamenta, siempre está razonando.

 — Miguel de Unamuno

• Un gat té una absoluta honestedat emocional; els éssers humans poden ocultar els seus sentiments, però els gats no.

(en anglès) A cat has absolute emotional honesty: human beings, for one reason or another, may hide their feelings, but a cat does not.

 — Ernest Hemingway

• Tot el que sé ho he après del meu gat: quan tinguis gana, menja. Quan estiguis cansat, fes la migdiada en un raig de sol.

(en anglès) Everything I know I learned from my cat: When you're hungry, eat. When you're tired, nap in a sunbeam.

 — Gary Smith

• És una missió molt difícil guanyar-se l'afecte d'un gat; serà el teu amic si sent que ets digne de la seva amistat, però mai serà el teu esclau.

 — Théophile Gautier

• Els gats ja naixem pobres
  per això, ja naixem lliures.

(en portuguès) Nós, gatos, já nascemos pobres
Porém, já nascemos livres.

"História De Uma Gata", 1977. — Os Saltimbancos

Dites populars

Gat maulador,
mai no serà bon caçador.

El gat vell procura per ell.

El fill de la gata, rates mata.

• A gat vell, no cal mostrar la rata.
• A gat vell, no li diguis moixina.
• A gat vell vols dir mèu?
• Arròs covat, per al gat.
• Baralles de gat, qui va a sota, bat.
• Darrera la porta hi ha un gat, vet aquí el conte acabat.
• De gat a gat no hi ha més que arpades.
• De nit tots el gats són negres.
• Dos gats i una gata, no faltarà serenata.
• Dos gats per una gata, ni l'un ni l'altre.
• Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou.
• Gat maulador, mai no serà bon caçador.
• Gat sobre balcó, no vol companyó.
• Gripau, la cua li cau i el gat se li menja.
• El gat és de la casa i no de l'amo.
• El gat no és fiat perquè té ungles i el nas aplanat.
• El gat no hi és sinó pel formatge.
• El gat no mostra les ungles fins que en té menester
• El gat sobre les tecles també toca el piano.
• El gat vell procura per ell.
• Els gats, encara que se'ls tiri d'un terrat, cauen de potes.
• Els gats hi veuen, a les fosques.
• Els gats tenen set vides.
• No et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola.
• No s'han de guardar els gatets de la primera gatinada, perquè no són ratadors.
• Un ull al plat i un altre al gat.

Dites relacionades amb les supersticions

• El que trepitja la cua d'un gat no es casa en tot aquell any.
• Els gats negres duen sort a les cases on els tenen.
• Els gats no es veuen als miralls.
• Matar un gat a casa, porta desgràcia.

Dites relacionades amb altres animals

• A gat vell, no cal mostrar la rata.
• A gat vell, rata jove.
• El fill de la gata, rates mata.
• El gat és de la casa i el gos del seu amo.
• Gat miolador mai serà bon ratador.
• Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina.
• Paciència i non grunyatis, deia el gat a la rata.
• Quan el gat dorm, les rates ballen.
• Quan el gat no hi és, les rates ballen.
• Quan el gat no hi és les rates van per la cuina.
• Els gats que mengen llangardaixos, s'aflaqueixen.

Dites relacionades amb els mesos de l'any

• Gat de gener, ratador i mioler.
• Gats de gener valen molt diner.
• Gat miolador, gener a la porta.
• Pel gener, bodes de gats i marramaus pels terrats.
• Pel gener els gats al joquiner.
• Pel gener els gats cerquen muller.
• Pel gener i pel febrer marramaus fins al celler.
• Quan el gat miola, el gener s'acosta.

Frases fetes i locucions

«Caure de quatre potes com els gats».

«Ésser un orgue de gats». (Reunió de persones on tothom crida, ningú no s'entén, etc.)

• Agafar el gat.

Embriagar-se

• Anar a tirar gats al mar.
• Anar amb la cua entre les cames.
• Caure de quatre potes com els gats.
• Cercar els tres peus al gat.

(var.) Buscar els cinc peus al gat.

Fer per complicar una qüestió.

• Donar (o vendre) gat per llebre.

Donar o prendre una cosa per una altra.

• Ésser gat de mar.

Noi aprenent de mariner.

• Ésser gat vell.

Ésser persona de molta experiència, que sap tots els trucs.

• Ésser quatre gats.

(var.) Haver-hi quatre gats.

(var.) Ser quatre gats.

Haver-hi un nombre de persones insignificant.

• Ésser un orgue de gats.

Reunió de persones on tothom crida, ningú no s'entén, etc.

• Ésser una colla de gats.

Conjunt de persones de poc seny o poca significació.

• Estar com gat i gos.

(var.) Viure com a gat i gos.

Estar renyint sempre.

• Haver-hi gat amagat.

Haver-hi un motiu, un maneig, ocult.

• Ja t'hi voldria veure, amb un gat arrapat darrera l'esquena!
• Jugar al gat i a la rata.
• Què sap el gat de fer culleres si no ha estat mai cullerer.
• Semblar un gat escorxat.

Ésser molt magre.

• Tenir el gat.

Estar embriagat.

• Tenir set vides com els gats.
• Tenir un cervell de gat.

(Ésser una) persona de poc seny.

Bibliografia

• Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Sánchez Férriz, Miquel Àngel. «Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres» (PDF). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 2003. [Consulta: 3 maig 2012].
• Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla (en català). Valls: Cossetània, 1999 (El Tinter ; 13). ISBN 8489890471.