Gat

petit mamífer carnívor domèstic

El gat o moix (Felis silvestris catus) és un mamífer carnívor de la família dels fèlids, subordre dels fissípedes, de cap arrodonit i ample, llengua aspra i pelatge suau.

Infotaula taxonòmicaGat
Gat
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

Citacions modifica

  • Un gat mai no riu ni es queixa; sempre està rumiant.[1]
(en castellà) Un gato nunca se ríe o se lamenta, siempre está razonando.
   — Miguel de Unamuno
  • Un gat té una absoluta honestedat emocional; els éssers humans poden ocultar els seus sentiments, però els gats no.[1]
(en anglès) A cat has absolute emotional honesty: human beings, for one reason or another, may hide their feelings, but a cat does not.
   — Ernest Hemingway
  • Tot el que sé ho he après del meu gat: quan tinguis gana, menja. Quan estiguis cansat, fes la migdiada en un raig de sol.[1]
(en anglès) Everything I know I learned from my cat: When you're hungry, eat. When you're tired, nap in a sunbeam.
   — Gary Smith
  • És una missió molt difícil guanyar-se l'afecte d'un gat; serà el teu amic si sent que ets digne de la seva amistat, però mai serà el teu esclau.[1]
   — Théophile Gautier
  • Els gats ja naixem pobres
    per això, ja naixem lliures.
(en portuguès) Nós, gatos, já nascemos pobres
Porém, já nascemos livres.
  "História De Uma Gata", 1977. — Os Saltimbancos

Dites populars modifica

 
Gat maulador,
mai no serà bon caçador.
 
El gat vell procura per ell.
 
El fill de la gata, rates mata.
  • A gat vell, no cal mostrar la rata.[2]
  • A gat vell, no li diguis moixina.[3]
  • A gat vell vols dir mèu?[4]
  • Arròs covat, per al gat.[2]
  • Baralles de gat, qui va a sota, bat.[4]
  • Darrera la porta hi ha un gat, vet aquí el conte acabat.[5]
  • De gat a gat no hi ha més que arpades.[4]
  • De nit tots el gats són negres.[6][2]
  • Dos gats i una gata, no faltarà serenata.[4]
  • Dos gats per una gata, ni l'un ni l'altre.[4]
  • Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou.[6]
  • Gat maulador, mai no serà bon caçador.[6]
  • Gat sobre balcó, no vol companyó.[7]
  • Gripau, la cua li cau i el gat se li menja.[8]
  • El gat és de la casa i no de l'amo.[4]
  • El gat no és fiat perquè té ungles i el nas aplanat.[4]
  • El gat no hi és sinó pel formatge.[4]
  • El gat no mostra les ungles fins que en té menester[7]
  • El gat sobre les tecles també toca el piano.[4]
  • El gat vell procura per ell.[4]
  • Els gats, encara que se'ls tiri d'un terrat, cauen de potes.[4]
  • Els gats hi veuen, a les fosques.[4]
  • Els gats tenen set vides.[2]
  • No et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola.[6]
  • No s'han de guardar els gatets de la primera gatinada, perquè no són ratadors.[2]
  • Un ull al plat i un altre al gat.[2]

Dites relacionades amb les supersticions modifica

  • El que trepitja la cua d'un gat no es casa en tot aquell any.[2]
  • Els gats negres duen sort a les cases on els tenen.[4][2]
  • Els gats no es veuen als miralls.[4][2]
  • Matar un gat a casa, porta desgràcia.[2]

Dites relacionades amb altres animals modifica

  • A gat vell, no cal mostrar la rata.[4]
  • A gat vell, rata jove.[4]
  • El fill de la gata, rates mata.[4]
  • El gat és de la casa i el gos del seu amo.[4]
  • Gat miolador mai serà bon ratador.[6]
  • Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina.[7]
  • Paciència i non grunyatis, deia el gat a la rata.[7]
  • Quan el gat dorm, les rates ballen.[6]
  • Quan el gat no hi és, les rates ballen.[6][2]
  • Quan el gat no hi és les rates van per la cuina.[6]
  • Els gats que mengen llangardaixos, s'aflaqueixen.[2]

Dites relacionades amb els mesos de l'any modifica

Frases fetes i locucions modifica

 
«Caure de quatre potes com els gats».
 
«Ésser un orgue de gats». (Reunió de persones on tothom crida, ningú no s'entén, etc.)
  Embriagar-se
  • Anar a tirar gats al mar.[11]
  • Anar amb la cua entre les cames.[5]
  • Caure de quatre potes com els gats.[5]
  • Cercar els tres peus al gat.[5]
(var.) Buscar els cinc peus al gat.[5]
  Fer per complicar una qüestió.
  Donar o prendre una cosa per una altra.
  • Ésser gat de mar.[5]
  Noi aprenent de mariner.
  • Ésser gat vell.[3]
  Ésser persona de molta experiència, que sap tots els trucs.
  • Ésser quatre gats.[3]
(var.) Haver-hi quatre gats.[8]
(var.) Ser quatre gats.[8]
  Haver-hi un nombre de persones insignificant.
  • Ésser un orgue de gats.[5]
  Reunió de persones on tothom crida, ningú no s'entén, etc.
  • Ésser una colla de gats.[3]
  Conjunt de persones de poc seny o poca significació.
(var.) Viure com a gat i gos.[5]
  Estar renyint sempre.
  • Haver-hi gat amagat.[3]
  Haver-hi un motiu, un maneig, ocult.
  • Ja t'hi voldria veure, amb un gat arrapat darrera l'esquena![7]
  • Jugar al gat i a la rata.[5]
  • Què sap el gat de fer culleres si no ha estat mai cullerer.[5]
  • Semblar un gat escorxat.[3]
  Ésser molt magre.
  Estar embriagat.
  (Ésser una) persona de poc seny.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Lliçons espirituals dels gats». Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio, 2010. Arxivat de l'original el 1285364814. [Consulta: 6 febrer 2013].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Gat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 juny 2012].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 Parés i Puntas, 1999.
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 Sugranyes, 1999, p. 21-31.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Sánchez Férriz, 2003.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 març 2024].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 Amades, 1982, p. 279-612.
  10. 10,0 10,1 «Gat». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 de juny de 2012]
  11. Amades, Joan. Refranyer català comentat. Barcelona: Selecta, 1951. 
  12. Espinal, 2006.

Bibliografia modifica