Obre el menú principal

Ase

mamífer de la família dels èquids
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

L'ase, ruc o burro (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids. La paraula "ruc" també s'usa per definir el mascle de l'ase, mentre que la femella és coneguda com a somera.

Infotaula taxonòmicaAse
Donkey Catalan race.jpg
Ase català
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Equus africanus asinus
Regne animal
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

(var.) Alabat, ruc, que a vendre et duc![3]
(var.) Alabat, ruc, que a fira et duc![3]
  Es diu per recriminar els immodestos.
  • Amb l'ase i amb la mala muller, a bastonades hom s'ha de fer.[2]
(var.) Dolent ha d'esser l'ase que no pot estrenar lo bast.[1](Olot) 
  • Dona boja i burro guit, bon partit.[2]
  • El burro creix y l'albarda no.[7](català arcaic) 
  • El burro d'Algemesí, sempre bramant y sempre fadrí.[7](català arcaic) 
  • El burro d'Arcadia, va carregat d'òr y menja palla.[7](català arcaic) 
  • El burro menja gram, quan li apreta la fam.[7]
  • El burro qu'entropeça dos vòltes en la mateixa pedra, es burro de veres.[7](català arcaic) 
  • El burro sempre va davant del arriero.[7](català arcaic) 
  • El burro del traginer sempre va a davant.[3]
  Es diu als que solen dir "jo i en tal", posant-se sempre al primer lloc.
  • El burro vell, si no tira, guía.[7]
  • El burro y el ignorant son fills de cosins germans.[7](català arcaic) 
  • El sol de maig estella el cap del burro.[2]
  • Home casat, ruc espatllat.[1]
  • L'ase d'en Mora, que de quantes veu s'enamora.[2]
  • La vergonya era verda i se la va menjar un burro.[8]
(var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ase.[8]
(var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ruc.[8]
  Dir-li a algú que no té vergonya.
(var.) Besada d'ase no taca.[1](Men.) 
  Els ases són una gran ajuda per als pagesos pobres.

Frases fetes i locucionsModifica

 
«Gràcies a Déu que ha parit la burra!» (Es diu quan algú diu o fa quelcom que li recava)
 
«Sembla que no hagis vist mai un burro volar.» (Es diu de qui s'admira de coses poc admirables.)
 
«Té orelles de burro.» (Tenir les orelles grosses)
  Es diu quan a algú se li ha de repetir les coses.
  Es diu quan algú reconeix el seu error.
  • Delicat com una ungla d'ase.[3]
  • Dic pestes del ruc, però me l'enduc.[8]
  Critica a aquells que fan menyspreu de les coses i és notori que estan desitjant-les.
  • Duràs més cops que un burro de Guixaire.[3]
  Es diu per a amenaçar algú.
  • És anat per ase i tornat per burro.[3]
  Es diu quan algú se'n va a donar un encàrrec i no se'n surt.
  • És vergonyós com un burro de gitano.[3]
  Es diu a Avinyonet (Alt Empordà).
  • Ésser com els burros de l'Urgell, que en veure la càrrega ja suena.[2]
  Ésser molt malfeiner
  • Fa creixença de burro.[3]
  Es diu a la Vall d'Hostoles (Garrotxa) quan una persona es molt viva de petit i es va tornant lletja i babaua amb els anys.
  • Gràcies a Déu que ha parit la burra![3]
  Es diu quan algú diu o fa quelcom que li recava.
  • L'han enviat a engegar la burra.[3]
  Es diu quan algú es confessa i no l'absolen.

{{Frase feta | frase = No veure'n dos dalt (o damunt) d'un burro. |refs = [12]

  Es diu quan algú vol aprofitar-se de quelcom fet per un altre.
(var.) És un ase mort.[3]
  Es diu quan quelcom pesa molt.
  • Quan l'ase s'haurà mort de rialles.[3]
  Es diu per negar-se a fer el que se li demana.
  Rebre molts cops.
  • Sembla que no hagis vist mai un burro volar.[3]
  Es diu de qui s'admira de coses poc admirables.
  • Ser el burro dels cops.[3]
  Es diu d'aquell a qui es carreguen totes les culpes.
  Es diu de qui té les orelles grosses.
  • Tocar l'ase.[3]
  Es refereix a un so fet amb la llengua (un clic dental tènue) per a mostrar desaprovació.
  • Treure l'ase del cos.[3]
  Es diu quan quelcom pesa molt.

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ase». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Cinc mil, 1965.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 Gomis i Mestre, 2014.
  4. Pàmies; Palou; 2012, pp194.
  5. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 15 novembre 2019].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Parés i Puntas, 1999.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 Alberòla, 1928.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 15 novembre 2019].
  9. Viladot-Puig, 2003.
  10. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 126-127.  [Enllaç no actiu]
  11. Fontana, 2016, p. 17.
  12. Gisbert, 2011.

BibliografiaModifica

  • Alberòla Sèrra, Estanislau. Refraner valencià (en català). València: Arte y letras, 1928. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 


  • Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014. ISBN 9788494256400. 
  • Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.