Adagis (Erasme de Rotterdam)

col·lecció de proverbis grecs i llatins, recopilats per Erasme de Rotterdam

Adagis (originalment en llatí: Adagiorum collectanea) és una recopilació de proverbis, frases sapiencials i mots metafòrics extrets dels clàssics grecollatins, elaborada per Erasme de Rotterdam. Es publicà per primer cop el 1500 i foren ampliats fins a l'any 1536.

Infotaula d'obraAdagis (Erasme de Rotterdam)
Projectes germans
Dades generals
Autor Erasme de Rotterdam
Publicació 1500
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica

Primer miler

modifica
  • Tot el que els amics tenen ho comparteixen.[1]
(en llatí) Amicorum communia omnia.
  Adagis. Primer miler. § 1.
Eurípides, Orestes § 735 ; Terenci, Germans § 804
  • Quan hagis arribat al final, no vulguis tornar enrere.[1]
(en llatí) Ad finem ubi perueneris, ne uelis reuerti.
  Adagis. Primer miler. § 2,10.
Pitàgores = Plutarc, Moralia
  • No vagis pel camí que tothom transita.[1]
(en llatí) Per publicam uiam ne ambules.
  Adagis. Primer miler. § 2,12.
Pitàgores = Jeroni, Contra Rufí § 3,39
  • No t'apartis del camí que tothom transita.[1]
(en llatí) Extra publicam uiam ne deflectas.
  Adagis. Primer miler. § 2,12.
Pitàgores = Laerci, Vides dels filòsofs § 8,17
  • L'estúpid aprèn quan ha sofert una dissort.[1]
(en llatí) Malo accepto stultus sapit
  Adagis. Primer miler. § 31.
Hesíode, Treballs i dies § 218 ; Plató, Banquet § 222b
  • Respondre igual per igual[1]
(en llatí) Par pari referre
  Adagis. Primer miler. § 35.
Terenci, Eunuc § 445
  • L'home és un llop per a l'home[1]
(en llatí) Homo homini lupus.
  Adagis. Primer miler. § 70.
Plaute, Comèdia dels ases § 495
  • Tu t'ho has cuinat, tu també t'ho has de menjar tot.[1]
(en llatí) Tute hoc intristi, omne tibi exedundum est.
  Adagis. Primer miler. § 85.
Terenci, Formió § 318
  • L'estúpid diu estupideses.[1]
(en llatí) Stultus stulta loquitur.
  Adagis. Primer miler. § 98.
Eurípides, Bacants § 369
  • Cal tenir més confiança en els ulls que en les ovelles.[1]
(en llatí) Multae regum aures atque oculi.
  Adagis. Primer miler. § 100.
Horaci, Epístoles § 1,18,70
  • Guarir un mal amb un altre mal.[1]
(en llatí) Malum malo medicari.
  Adagis. Primer miler. § 106.
Sòfocles, Àiax § 352 ; Heròdot, Història § 3,53,4
  • No afegeixis foc al foc.[1]
(en llatí) Ignem igni ne addas.
  Adagis. Primer miler. § 108.
Plató, Lleis § 666a ; Plutarc, Moralia § 123e
  • El fum de la pàtria és més lluminós que el foc d'un altre país.[1]
(en llatí) Patriae fumus igni alieno luculentior.
  Adagis. Primer miler. § 116.
Homer, Odisea § 1.58-59 ; Llucià, Elogi de la pàtria § 11
  • Els qui són iguals s'atrauen.[1]
(en llatí) Aequalis aequalem delectat.
  Adagis. Primer miler. § 120.
Ciceró, Cató el Vell § 7 ; Diogenià, Parèmies § 5,16
  • Un bon començament és la meitat de tota la feina.[1]
(en llatí) Principium dimidium totius.
  Adagis. Primer miler. § 139.
Plató, Lleis § 753e ; Aristòtil, Política § 1303 b29
  • La fortuna ajuda els valents.[1]
(en llatí) Fortes fortuna adiuuat.
  Adagis. Primer miler. § 145.
Terenci, Formió § 203 ; Ciceró, Tusculanes § 2.11
  • L'amor neix a partir de la mirada.[1]
(en llatí) Ex aspectu nascitur amor.
  Adagis. Primer miler. § 179.
Virgili, Bucòliques § 8,41 ; Diogenià, Parèmies § 4.49
  • Una pluja menuda arriba a engendrar un xàfec.[1]
(en llatí) Minutula pluuia imbrem parit.
  Adagis. Primer miler. § 203.
Plaute, Dos menecmes § 375-376 ; Apostolius, Parèmies § 18.52
  • Tants homes tants parers.[1]
(en llatí) Quot homines tot sententiae.
  Adagis. Primer miler. § 207.
Terenci, Formió § 454
  • Allà on hi ha els amics, allà hi ha la riquesa.[1]
(en llatí) Ubi amicis, ibi opes.
  Adagis. Primer miler. § 224.
Plaute, Truculent § 885
  • Els regals dels enemics no són regals.[1]
(en llatí) Hostium munera non munera.
  Adagis. Primer miler. § 235.
Sòfocles, Àiax § 665
  • L'esqueix d'un arbre molt noble dona fruit immediatament.[1]
(en llatí) Generosioris arboris statim planta cum fructu est.
  Adagis. Primer miler. § 274.
Quintilià, Institució oratòria § 8.3.76
  • Tot està sotmès al diner.[1]
(en llatí) Pecuniae obediunt omnia.
  Adagis. Primer miler. § 287.
Aristòfanes, Plutus § 146
  • El discurs de la veritat és senzill.[1]
(en llatí) Veritatis simplex oratio.
  Adagis. Primer miler. § 288.
Eurípides, Fenícies § 469
(en llatí) Paupertas sapientiam sortita est.
  Adagis. Primer miler. § 422.
Aristòfanes, Plutus § 509-516; Zenobi,Epítome. § 5.72
  • Uns sembren, uns altres cullen.[1]
(en llatí) Alii sementem faciunt, alii metent.
  Adagis. Primer miler. § 432.
Livi, Història de Roma § 10,24,5 ; Apostolius, Parèmies. § 2.24
  • Els ancians són nens dues vegades.[1]
(en llatí) Bis pueri senes.
  Adagis. Primer miler. § 436.
Aristòfanes, Núvols § 1417 ; Plató, Lleis. § 646a
  • Els déus ajuden els qui actuen.[1]
(en llatí) Dii facientes adiuuant.
  Adagis. Primer miler. § 517.
Varró, Del camp § 1.1.4
  • Quan construeixis una casa, no la deixis inacabada.[1]
(en llatí) Domum cum facis, ne relinquas impolitam.
  Adagis. Primer miler. § 526.
Hesíode, Treballs i dies § 746
  • El gladiador pren la decisió al lloc del combat.[1]
(en llatí) Gladiator in harena consilium capit.
  Adagis. Primer miler. § 547.
Sèneca, Lletres a Lucili § 22.1
(en llatí) Messe tenus propria uiue.
  Adagis. Primer miler. § 547.
Persi, Sàtires § 6,25
  • Coneix-te a tu mateix.[1]
(en llatí) Nosce teipsum.
  Adagis. Primer miler. § 595.
Plató, Càrmides § 164e ; Juvenal, Sàtires § 11,27
  • Res en excés.[1]
(en llatí) Ne quid nimis.
  Adagis. Primer miler. § 596.
Eurípides, Hipòlit § 264-265 ; Terenci, Àndria § 61
  • Coneix què és blanc i què és negre.[1]
(en llatí) Nouit quid album, quid nigrum.
  Adagis. Primer miler. § 598.
Aristòfanes, Cavallers § 1279
  • Una mona és una mona, encara que dugui guarniments d'or.[1]
(en llatí) Simia simia est, etiam si aurea gestet insignia.
  Adagis. Primer miler. § 611.
Llucià, Contra un ignorant § 4
  • Si ets un voltor, espera un cadàver.[1]
(en llatí) Si uultur es, cadauer expecta.
  Adagis. Primer miler. § 614.
Sèneca, Lletres a Lucili § 95,43
(en llatí) In uino ueritas.
  Adagis. Primer miler. § 617.
Plató, Banquet § 217e ; Plini el Vell, Història natural § 14,141
  • El talent troba nodriment a qualsevol indret.[1]
(en llatí) Artem quaeuis alit terra.
  Adagis. Primer miler. § 633.
Suetoni, Vida de Neró § 40.2
  • El canvi és present en totes les coses.[1]
(en llatí) Omnium rerum uicissitudo est.
  Adagis. Primer miler. § 663.
Terenci, Eunuc § 276
  • El que ha estat aconseguit de mala manera, de mala manera desapareix.[1]
(en llatí) Male parta male dilabuntur.
  Adagis. Primer miler. § 682.
Ciceró, Filípiques § 2,65
  • No hi ha res sa.[1]
(en llatí) Nihil sanum.
  Adagis. Primer miler. § 738.
Eurípides, Andròmaca § 448 ; Aristòfanes, Plutus § 37
  • Vida nova, estil de vida nou.[1]
(en llatí) Alia uita, alia diaeta.
  Adagis. Primer miler. § 806.
Aristòfanes, Plutus § 1004-1005 ; Zenobi, Epítome § 1,22
  • És preferible tornar enrere que córrer malament.[1]
(en llatí) Satius est recurrere quam currere male.
  Adagis. Primer miler. § 832.
Llucià, Luci o l'ase § 18
  • La guineu experimentada no es deixa atrapar per un parany.[1]
(en llatí) Annosa uulpes haud capitur laqueo.
  Adagis. Primer miler. § 917.
Zenobi, Epítome § 2,90
  • Màxim legalisme, màxima injustícia.[1]
(en llatí) Summum ius, summa iniuria.
  Adagis. Primer miler. § 925.
Terenci, Botxí de sí mateix § 796
  • Un home que fuig podrà lluitar una altra vegada.[1]
(en llatí) Vir fugiens et denuo pugnabit.
  Adagis. Primer miler. § 925.
Gel·li, Nits àtiques § 17,21,31 ; Tertul·lià. Sobre la fugida § 10,1
  • Escolta les coses que són dites des de l'ànima.[1]
(en llatí) Audi quae ex animo dicuntur.
  Adagis. Primer miler. § 946.
Llucià, Zeus tràgic § 19
  • Les riqueses són de fang.[1]
(en llatí) Figuli opes.
  Adagis. Primer miler. § 956.
Diogenià, Parèmies § 5,97
  • La consciència val per mil testimonis.[1]
(en llatí) Conscientia mille testes.
  Adagis. Primer miler. § 991.
Quintilià, Institució oratòria § 5,11,41

Segon miler

modifica
  • Afanya't sense pressa.[1]
(en llatí) Festina lente.
  Adagis. Segon miler. § 1001.
Suetoni, Vida d'August § 25,4 ; Gel·li, Nits àtiques § 10,11,5
  • Les coses boniques són difícils.[1]
(en llatí) Difficilia quae pulchra.
  Adagis. Segon miler. § 1012.
Plató, Hípias major § 304e, República § 435c
  • És un element insuficient només la justícia sola.[1]
(en llatí) Exigua res est ipsa iustitia.
  Adagis. Segon miler. § 1067.
Aristòtil, Retòrica § 1365 b6-7
  • Les desgràcies uneixes els éssers humans.[1]
(en llatí) Conciliant homines mala.
  Adagis. Segon miler. § 1067.
Aristòtil, Retòrica § 1362 b38
  • Estima com si haguessis d'odiar, odia com si haguessis d'estimar.[1]
(en llatí) Ama tanquam osurus, oderis tanquam amaturus.
  Adagis. Segon miler. § 1072.
Aristòtil, Retòrica § 1395 a25-26; Ciceró, Leli, de l'amistat § 59
  • No recordis les coses dolentes.[1]
(en llatí) Ne malorum memineris.
  Adagis. Segon miler. § 1094.
Aristòfanes, Plutus § 1146
  • Una única casa no alimenta dos gossos.[1]
(en llatí) Una domus non alit duos canes.
  Adagis. Segon miler. § 1124.
Aristòfanes, Vepes § 927-928
  • La pràctica fa possible totes les coses.[1]
(en llatí) Exercitatio potest omnia.
  Adagis. Segon miler. § 1153.
Periandre = Laerci, Vides de filòsofs § 1,99
(en llatí) Sapientia uino obumbratur.
  Adagis. Segon miler. § 1161.
Plini el Vell, Història natural § 23,41
  • Qualsevol indret és la meva pàtria.[1]
(en llatí) Quaeuis terra patria.
  Adagis. Segon miler. § 1193.
Zenobi, Epítome § 5,74
  • El que es buida es torna a omplir.[1]
(en llatí) Influit quod exhauritur.
  Adagis. Segon miler. § 1233.
Llucià, Hermotim § 61
  • El millor és gaudir de la insensatesa dels altres.[1]
(en llatí) Optimum aliena insania frui.
  Adagis. Segon miler. § 1239.
Plini el Vell, Història natural § 18,31
  • La necessitat és una arma poderosa.[1]
(en llatí) Ingens telum necessitas.
  Adagis. Segon miler. § 1240.
  • Els esclaus no tenen cap moment de lleure.[1]
(en llatí) Nullum ocium servis.
  Adagis. Segon miler. § 1246.
Aristòtil, Política § 1334 a20-21
  • L'ésser humà és una bombolla.[1]
(en llatí) Homo bulla.
  Adagis. Segon miler. § 1248.
Varró, Del camp § 1,1,1
  • Abans de començar, reflexiona.[1]
(en llatí) Antequam incipias, consulto.
  Adagis. Segon miler. § 1270.
Aristòtil, Ètica nicomaquea § 1142 b4-5 ; Sal·lusti, La conjuració de Catilina § 1,6
  • El mentider necessita una bona memòria.[1]
(en llatí) Mendacem memorem esse oportet.
  Adagis. Segon miler. § 1274.
(en llatí) Amicitia stabilium, felicitas temperantium.
  Adagis. Segon miler. § 1276.
Aristòtil, Ètica eudema § 1238 a11-12
  • Els qui estimen s'inventen les seves pròpies fantasies.[1]
(en llatí) Qui amant ipsi sibi somnia fingunt.
  Adagis. Segon miler. § 1290.
  • No pas totes les coses tots les podem fer.[1]
(en llatí) Non omnia possummus omnes.
  Adagis. Segon miler. § 1294.
(en llatí) Aegroto, dum anima est, spes est.
  Adagis. Segon miler. § 1312.
Ciceró, Cartes a Àtic § 9,10,3
  • El temps ho desemmascara tot.[1]
(en llatí) Tempus omnia reuelat.
  Adagis. Segon miler. § 1317.
Gel·li, Nits àtiques § 12,2,6; Tertul·lià, Apologètic § 7,13
  • Cap mortal no és intel·ligent les vint-i-quatre hores.[1]
(en llatí) Nemo mortalium omnibus horis sapit.
  Adagis. Segon miler. § 1329.
Plini el Vell, Història natural § 7,130-131
  • Una gran ciutat, una gran solitud.[1]
(en llatí) Magna civitas, magna solitudo.
  Adagis. Segon miler. § 1354.
Estrabó, Geografia § 16,1,5
  • La persecució també arriba als dolents.[1]
(en llatí) Contingit et malis uenatio.
  Adagis. Segon miler. § 1402.
Zenobi, Epítome § 3,31
  • No donis una espasa a un nen.[1]
(en llatí) Ne puero gladium.
  Adagis. Segon miler. § 1418.
Plutarc ; Ateneu, Sopar dels erudits § 241a
  • Si ets metge dels altres, tu mateix t'ompliràs de ferides.[1]
(en llatí) Aliorum medicus, ipse hulceribus scates.
  Adagis. Segon miler. § 1438.
Plutarc, Moralia § 88c
  • Un perjudici insignificant; en canvi, un bé immens.[1]
(en llatí) Exiguum malum, ingens bonum.
  Adagis. Segon miler. § 1465.
Diogenià, Parèmies § 6,62
  • Per als ganduls sempre és festa.[1]
(en llatí) Ignauis semper feriae sunt.
  Adagis. Segon miler. § 1512.
Teòcrit, Idil·lis § 15,26
  • No cerquis novament la rosa que ja s'ha marcit.[1]
(en llatí) Ignauis semper feriae sunt.
  Adagis. Segon miler. § 1540.
Horaci, Odes § 1,38,3-4 ; Diogenià, Parèmies § 8,2
  • Val més un testimoni que ha vist els fets que no pas deu que els han escoltats.[1]
(en llatí) Pluris est oculatus testis unis quam auriti decem.
  Adagis. Segon miler. § 1554.
Plaute, Truculent § 489
  • Si remous l'aigua neta amb fang, mai no trobaràs res per beure.[1]
(en llatí) Coeno puram aquam turbans nunquam inuenies potum.
  Adagis. Segon miler. § 1583.
Zenobi, Epítome § 2,76
(en llatí) Verecundia inutilis uiro egenti.
  Adagis. Segon miler. § 1603.
Zenobi, Epítome § 2,76
  • Suporta les adversitats i abstén-te dels plaers.[1]
(en llatí) Verecundia inutilis uiro egenti.
  Adagis. Segon miler. § 1613.
Epíctet = Gel·li, Nits àtiques § 17,19,6
  • La gana és el millor condiment.[1]
(en llatí) Optimum condimentum fames.
  Adagis. Segon miler. § 1669.
Ciceró, Sobre els límits del bé i el mal § 2,90
  • Feliç qui no deu res.[1]
(en llatí) Felix qui nihil debet.
  Adagis. Segon miler. § 1698.
Antologia palatina § 11,50,1
  • No només dona sinó, al mateix temps, també rep.[1]
(en llatí) Simul et da et accipe.
  Adagis. Segon miler. § 1708.
Aristòtil, Ètica nicomaquea § 1162 b26-27 ; Diogenià, Parèmies § 2,77a
  • És indigne haver perseverat tant de temps i tornar buit.[1]
(en llatí) Foedum est et mansisse diu uacuumque redisse.
  Adagis. Segon miler. § 1787.
Homer, Ilíada § 2,298
(en llatí) Obsequium amicos, ueritas odium parit.
  Adagis. Segon miler. § 1853.
Terenci, Andria § 68
(en llatí) Omnia sapientibus facilia.
  Adagis. Segon miler. § 1856.
Zenobi, Epítomes § 2,9
  • Ja poden odiar-me, mentre em tinguin por.[1]
(en llatí) Omnia sapientibus facilia.
  Adagis. Segon miler. § 1862.
Ciceró, Dels deures § 1,97; Sèneca, De la ira § 1,20,4
  • Els mals coneguts són molt benignes.[1]
(en llatí) Nota res mala optima.
  Adagis. Segon miler. § 1885.
Plaute, Tres monedes § 63
  • Molesta que un savi parli enmig d'estúpids.[1]
(en llatí) Molestum sapientem apud stultos loqui.
  Adagis. Segon miler. § 1906.
Teognis, Elegies § 625
  • En les guerres, moltes són les coses sense fonament.[1]
(en llatí) Multa in bellis inania.
  Adagis. Segon miler. § 1919.
Quint Curci, Historia d'Alexandre § 8,8,15
  • Passa desapercebut mentre visquis.[1]
(en llatí) Late uiuens.
  Adagis. Segon miler. § 1950.
Horaci, Epístoles § 1,17,10; Plutarc, Moralia § 1128a
  • La vida és molt alegre quan hom no sap res.[1]
(en llatí) In nihil sapiendo iucundissima uita.
  Adagis. Segon miler. § 1981.
Sòfocles, Àiax § 554
(en llatí) Fictilis homo.
  Adagis. Segon miler. § 1990.
Ciceró, Verrines § 2,3,35 ; Diogenià, Parèmies § 5,98

Tercer miler

modifica
  • La pau cal comprar-la.[1]
(en llatí) Pax redimenda.
  Adagis. Tercer miler. § 2005.
Agustí, Sermons § 11,6
  • No succeix pas tot el que has decidit en el teu cor.[1]
(en llatí) Non omnia eueniunt, quae in animo statueris.
  Adagis. Tercer miler. § 2019.
Homer, Ilíada § 18,328
  • En la guerra no està permès d'equivocar-se dues vegades.[1]
(en llatí) Non licet bis in bello peccare.
  Adagis. Tercer miler. § 2031.
Plutarc, Moralia § 186f
  • Als qui són afortunats els surten molts parents.[1]
(en llatí) Felicium multi cognati.
  Adagis. Tercer miler. § 2088.
Menandre, Sentències § 748 ; Terenci, Formió § 393-395
  • Primer, trobar-se bé. Després, la bellesa. En tercer lloc, les riqueses.[1]
(en llatí) Primum recte ualere, proxima forma, tertio loco diuitiae.
  Adagis. Tercer miler. § 2090.
Plató, Lleis § 661a
  • Per a una ànima que pateix les paraules són guaridores.[1]
(en llatí) Animo aegrotanti medicus est oratio.
  Adagis. Tercer miler. § 2100.
Plutarc, Moralia § 102b
  • Un període de temps llarg erosiona fins i tot una pedra.[1]
(en llatí) Vitiat lapidem longum tempus.
  Adagis. Tercer miler. § 2200.
Ovidi, Pòntiques § 4,10,5-6 ; Apostolius, Parèmies § 15,44
  • El llop canvia el pèl, però no pas la ment.[1]
(en llatí) Lupus pilum mutat, non mentem.
  Adagis. Tercer miler. § 2219.
Apostolius, Parèmies § 12,66
  • Una casa estimada és la millor casa.[1]
(en llatí) Domus amica domus optima.
  Adagis. Tercer miler. § 2238.
Ciceró. Cartes a Àtic § 15,16a ; Apostolius, Parèmies § 12,39
  • El foc no s'apaga amb foc.[1]
(en llatí) Ignis non extinguitur igni.
  Adagis. Tercer miler. § 2248.
Llucià. Amors § 2
  • No caiguis en les brases tot volent evitar la cendra.[1]
(en llatí) Ignis non extinguitur igni.
  Adagis. Tercer miler. § 2272.
Apostolius. Parèmies § 11,37
  • Ni un guia cec ni un conseller sense seny.[1]
(en llatí) Neque caecum ducem neque amentem consultorem.
  Adagis. Tercer miler. § 2278.
Horaci, Epístoles § 1,17,4 ; Apostolius. Parèmies § 11,50
  • Qui viu a la ciutat no pensa res d'equànime.[1]
(en llatí) Urbanus nihil aequi cogitat.
  Adagis. Tercer miler. § 2291.
Terenci, Eunuc § 987; Apostolius. Parèmies § 13,50
  • El pet fa bona olor per a qui el fa.[1]
(en llatí) Suus cuique crepitus bene olet.
  Adagis. Tercer miler. § 2302.
Apostolius. Parèmies § 6,98
  • La mar neteja tots els mals dels mortals.[1]
(en llatí) Mare proluit omnia mortalium mala.
  Adagis. Tercer miler. § 2309.
Eurípides, Ifgenia entre els taures § 1193
  • Fuig lluny de l'home que és més fort que tu.[1]
(en llatí) Fuge procul a uiro maiore.
  Adagis. Tercer miler. § 2360.
Píndar, Nemees § 10,72 ; Diogenià. Parèmies § 2,56
  • En l'adversitat va bé emprar un estat d'ànim positiu.[1]
(en llatí) In re mala, animo si bono utare, adiuuat.
  Adagis. Tercer miler. § 2368.
Plaute, Captius § 202
  • Entre els cecs, el guenyo és el rei.[1]
(en llatí) Inter caecos regnat strabus.
  Adagis. Tercer miler. § 2396.
Apostolius. Parèmies § 7,23
  • Quan és possible fugir, no provoquis una disputa.[1]
(en llatí) Cum licet fugere, ne quaere litem.
  Adagis. Tercer miler. § 2398.
Alcibíades = Plutarc, Moralia, 186e ; Apostolius. Parèmies § 7,53
  • No afluixis ni un sol dit davant l'estúpid.[1]
(en llatí) Stulto ne permittas digitum.
  Adagis. Tercer miler. § 2405.
Apostolius. Parèmies § 8,10
  • Els consells donats per persones buides són buits.[1]
(en llatí) Inanium inania consilia.
  Adagis. Tercer miler. § 2429.
Apostolius. Parèmies § 9,66
  • La llei perdona els corbs, però maltracta els coloms.[1]
(en llatí) Dat ueniam coruis, uexat censura columbas.
  Adagis. Tercer miler. § 2473.
Juvenal. Sàtires § 2,63
  • Sense ales, volar no és gens fàcil.[1]
(en llatí) Sine pennis uolare haud facile est.
  Adagis. Tercer miler. § 2473.
Plaute. Cartaginès § 871
  • Els tirans esdevenen savis si tracten amb savis.[1]
(en llatí) Sapientes tyranni sapientum congressu.
  Adagis. Tercer miler. § 2497.
Plató. República § 568b ; Zenobi, Epítome § 5,98
  • Els morts no mosseguen.[1]
(en llatí) Mortui non mordent.
  Adagis. Tercer miler. § 2541.
Teodor=Plutarc. Vida de Pompeu § 77,4
  • Els teus interessos estan en joc quan la paret del veí s'incendia.[1]
(en llatí) Tua res agitur, cum proximus ardet paries.
  Adagis. Tercer miler. § 2571.
Horaci. Epístoles § 1,18,84
  • El guany és més important que la decència.[1]
(en llatí) Lucrum pudori praestat.
  Adagis. Tercer miler. § 2614.
Plaute. Psèudoles § 281 ; Diogenià, Parèmies § 5,42
  • Hom no ha d'intentar res que ultrapassi les pròpies forces.[1]
(en llatí) Ultra uires nihil aggrediendum.
  Adagis. Tercer miler. § 2787.
Homer. Ilíada § 13,787
(en llatí) Satietas ferociam parit.
  Adagis. Tercer miler. § 2653.
Estobeu. Anthologium § 3,3,25
  • Compte amb qui és més poderós que tu.[1]
(en llatí) Cauendum a potentiore.
  Adagis. Tercer miler. § 2738.
Homer. Ilíada § 8,210
  • En una situació crítica es demostra qui és un home.[1]
(en llatí) In discrimine apparet qui uir.
  Adagis. Tercer miler. § 2784.
Homer. Ilíada § 13,278
  • Cal ajudar amb fets, no pas amb paraules[1]
(en llatí) Alia dantur, alia negantur.
  Adagis. Tercer miler. § 2807.
Homer. Ilíada § 16,630
  • La mort és comuna per a tothom.[1]
(en llatí) Mors omnibus communis
  Adagis. Tercer miler. § 2812.
Homer. Ilíada § 16,630
  • A cada edat li escau quelcom diferent.[1]
(en llatí) Aliam aetatem alia decent.
  Adagis. Tercer miler. § 2832.
Homer. Ilíada § 24,516
  • En les adversitats no calen lamentacions sinó solucions.[1]
(en llatí) Non luctu sed remedio opus in malis.
  Adagis. Tercer miler. § 2841.
Homer. Ilíada § 24,524
  • La bona sort crea persones insolents.[1]
(en llatí) Fortuna reddit insolentes.
  Adagis. Tercer miler. § 2892.
Homer. Odissea § V, 269
  • L'enveja és conseqüència de l'ostentació.[1]
(en llatí) Iactantiae comes inuidia.
  Adagis. Tercer miler. § 2952.
Homer.Odissea § XVIII, 142
  • Les dissorts acceleren la senectut.[1]
(en llatí) Mala senium accelerant.
  Adagis. Tercer miler. § 2962.
Homer. Odissea § XIX, 360
  • La vida dels mortals és breu.[1]
(en llatí) Vita mortalium breuis.
  Adagis. Tercer miler. § 2963.
Homer. Odissea § XIX, 328

Quart miler

modifica
  • La guerra és dolça per als qui no l'han experimentada.[1]
(en llatí) Dulce bellum inexpertis.
  Adagis. Cinquè miler. § 3001.
Píndar ; Vegeci, Art de la guerra § 3,12
  • Tingues per bo qualsevol regal que algú et faci.[1]
(en llatí) Donum quodcunque dat aliquis proba.
  Adagis. Cinquè miler. § 3015.
Estrabó, Geografia § 6,1,12
  • Avui no ets ningú, demà ets els més important.[1]
(en llatí) Hodie nullus, cras maximus.
  Adagis. Cinquè miler. § 3088.
Aristòfanes, Cavallers § 158
  • Quan hi ha un camí, aleshores cerques un caminet.[1]
(en llatí) Cum adsit uia, semitam quaeris.
  Adagis. Cinquè miler. § 3102.
Eutasti de Tessalonica, Comentari a l'Odissea § 1738, 53-54
  • Qui no es baralla és que està solter.[1]
(en llatí) Qui non litigat coelebs est.
  Adagis. Cinquè miler. § 3135.
Jeroni, Contra Jovinià § 1,28
  • La fam ensenya moltes coses.[1]
(en llatí) Multa docet fames.
  Adagis. Cinquè miler. § 3148.
Ovidi, Art d'estimar § 2,43; Apostolius, Parèmies, § 14,40a
  • Les adversitats es presenten sense avisar.[1]
(en llatí) Mala ultro adsunt.
  Adagis. Cinquè miler. § 3162.
Apostolius, Parèmies, § 6,14
  • Has esdevingut un membre del país, respecta'n l'ordre.[1]
(en llatí) Contribulis factus, serua ordinem.
  Adagis. Cinquè miler. § 3171.
Apostolius, Parèmies § 5,30
  • La igualtat mai no genera una guerra.[1]
(en llatí) Contribulis factus, serua ordinem.
  Adagis. Cinquè miler. § 3196.
Soló = Plutarc, Vida de Soló § 14,4
  • Un bé es mal, si no succeeix en el moment oportú.[1]
(en llatí) Malum est bonus (tempore haud datum suo)
  Adagis. Cinquè miler. § 3202.
Ateneu, Sopar dels erudits § 281e; Apostolius, Parèmies § 9,57
  • El vot de la majoria guanya.[1]
(en llatí) Plurium calculus uincit.
  Adagis. Cinquè miler. § 3244.
Plini el Jove, Lletres § 2,12,5; Apostolius, Parèmies § 17,45
  • Cadascú val tant com el que posseeix.[1]
(en llatí) Quantum habet (quisque tanti fit)
  Adagis. Cinquè miler. § 3283.
Horaci, Sàtires § 1,1,62
  • No col·loquis els recursos en una sola nau.[1]
(en llatí) Ne uni naui facultates.
  Adagis. Cinquè miler. § 3306.
Hesíode, Treballs i dies § 689
  • Moriràs, si no fas alguna cosa.[1]
(en llatí) Peribis, si non feceris.
  Adagis. Cinquè miler. § 3342.
Gel·li, Nits àtiques § 3,3,8
  • Amb un mar plana qualsevol gosa fer de pilot.[1]
(en llatí) Tranquillo quilibet gubernator est.
  Adagis. Cinquè miler. § 3396.
Sèneca, Lletres a Lucili § 85,34
  • El que no és necessari és car, encara que valgui un cèntim.[1]
(en llatí) Quod non opus est asse charum est.
  Adagis. Cinquè miler. § 3399.
Sèneca, Lletres a Lucili § 94,27
  • No és feliç qui no sap que ho és.[1]
(en llatí) Non est beatus esse qui se nesciat.
  Adagis. Cinquè miler. § 3404.
Sèneca, Lletres a Lucili § 9,21
(en llatí) Grata breuitas.
  Adagis. Cinquè miler. § 3425.
Antologia palataina § 9,784
  • L'enemic és a casa[1]
(en llatí) Hostis domesticus.
  Adagis. Cinquè miler. § 3433.
Plató, Sofista § 252c
(en llatí) Inscitia confidentiam parit.
  Adagis. Cinquè miler. § 3454.
Tucídides, Guerra del Peloponnès § 2,40,3
(en llatí) Obedientia felicitatis mater.
  Adagis. Cinquè miler. § 3459.
Èsquil, Set contra Tebes § 224-225
  • Res no és més dissortat que una ànima amb remordiments.[1]
(en llatí) Nihil est miserius quam animus conscius.
  Adagis. Cinquè miler. § 3940.
Plaute Mostel·lària § 544
  • La vida de l'ésser humà és un viatge.[1]
(en llatí) Vita hominis peregrinatio.
  Adagis. Cinquè miler. § 3974.
Plató Axíoc § 365b
  • Cap dia no és completament dolent.[1]
(en llatí) Nullus dies omnino malus.
  Adagis. Cinquè miler. § 3988.
Hesíode Treballs i dies § 813

Cinquè miler

modifica
  • He acceptat els diners, he venut la meva autoritat.[1]
(en llatí) Argentum accepi, imperium uendidi.
  Adagis. Cinquè miler. § 4024.
Plaute, Comèdia dels ases § 87
  • Res no és més doça que saber totes les coses.[1]
(en llatí) Nihil dulcius quam omnia scire.
  Adagis. Cinquè miler. § 4042.
Ciceró, Cartes a Àtic § 4,11,2
  • He estat vençut en un batalla, no pas en la guerra.[1]
(en llatí) Praelio uictus, non bello.
  Adagis. Cinquè miler. § 4066.
Lucili, Sàtires § 26,613-614
  • Que ensenyi qui ha après.[1]
(en llatí) Doceat qui didicit.
  Adagis. Cinquè miler. § 4084.
Píndar, Olímpiques § 8,59-60
(en llatí) Prima felicitatis pars sapere.
  Adagis. Cinquè miler. § 4087.
Sòfocles, Antígona § 1347-1348
  • Hom no pot lluitar contra el destí.[1]
(en llatí) Fato non repugnandum.
  Adagis. Cinquè miler. § 4090.
  • Cal escoltar qui parla bé.[1]
(en llatí) Auscultandum bene loquenti.
  Adagis. Cinquè miler. § 4096.
Sòfocles, Antígona § 1031-1032
  • Esforçar-se en va és una bogeria.[1]
(en llatí) Frustra nit dementiae est.
  Adagis. Cinquè miler. § 4104.
  • No és lliure qui, en un moment o altre, no pot no fer res.[1]
(en llatí) Liber non est qui non aliquando nihil agit.
  Adagis. Cinquè miler. § 4121.
  • En les situacions difícils cal anar amb prudència.[1]
(en llatí) In arduis contanter agendum.
  Adagis. Cinquè miler. § 4128.
  • Els morts no pateixen.[1]
(en llatí) Mortui non dolent.
  Adagis. Cinquè miler. § 4135.
  • No t'avergonyeixi revelar la teva professió.[1]
(en llatí) Ne pudeat artem (proloqui).
  Adagis. Cinquè miler. § 4121.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Erasme de Rotterdam. No puc no parlar : selecció dels Adagis, traducció, estudi introductori i índex analític. Girona: Edicions de la Ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129. 
  • Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786.