Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer (segle VIII aC) compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes. L'obra, dividida en 24 cants, narra una part de la Guerra de Troia, concretament 51 dies del setge a la ciutat de Troia (Ílion) per part de les tropes aquees (és a dir, gregues) comandades per Agamèmnon a la recerca d'Hèlena, la muller del seu germà Menelau raptada per Paris, fill de Príam, el rei de Troia.

Ilíada

Ἰλιάς
Projectes germans
Informació a la Viquipèdia
Exemplar disponible a Viquitexts
Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor	Homer

Citacions

• D'inicis molt modestos surten les coses més extraordinàries.

(en llatí) Ex minimis initiis maxima.

Ilíada § 4,442-443.

• El que minva per un cantó es compensa per un altre.

(en llatí) Quod alibi diminutum exaequatur alibi.

Ilíada § 4,442-443.

• Endevina els futur dels altres, però no el seu.

(en llatí) Aliis prospiciens, non sibi.

Ilíada § 2,859.

• Compte amb qui és més poderós que tu.

(en llatí) Cauendum a potentiore.

Ilíada § 8,210.

• Compte amb qui t'ha ensarronat una vegada.

(en llatí) Cauendum ab eo qui semel imposuit.

Ilíada § 9,374-377.

• Tenir cura de la vida ha de passar al davant de tot.

(en llatí) Omnibus anteuertenda uitae cura.

Ilíada § 9,401-403.

• És característic dels amics aconsellar-se els uns als altres.

(en llatí) Amicorum est admonere mutuum.

Ilíada § 11,793.

• Amb uns cal actuar així, amb uns altres aixà.

(en llatí) Aliter cum aliis agendum.

Ilíada § 12,267-268.

• En una situació crítica es demostra qui és un home.

(en llatí) In discrimine apparet qui uir.

Ilíada § 13,278.

• Ell mateix ha provocat la seva perdició.

(en llatí) Ipse sibi perniciem accersiuit.

Ilíada § 13,602.

• Hom no ha d'intentar res que ultrapassi les pròpies forces.

(en llatí) Ultra uires nihil aggrediendum.

Ilíada § 13,787.

• En un afer perillós, no s'hi val a adormir-se.

(en llatí) In periculoso negocio non est dormitandum.

Ilíada § 16,43.

• Unes coses són concedides, unes altres són negades.

(en llatí) Alia dantur, alia negantur.

Ilíada § 16,250.

• Cal ajudar amb fets, no pas amb paraules

(en llatí) Re opitulandum, non uerbis.

Ilíada § 16,630.

• La mort és comuna per a tothom.

(en llatí) Mors omnibus communis.

Ilíada § 18,117.

• Un excel·leix en unes coses, un altre en unes altres.

(en llatí) Alius aliis in rebus praestantior.

Ilíada § 18,252.

• Qui no usa les coses les posseeix en va.

(en llatí) Frustra habet qui non utitur.

Ilíada § 21,474.

• No facis tu mateix allò que en els altres consideres que és un vici.

(en llatí) Quod aliis uitio uertas ipse ne feceris.

Ilíada § 23,494.

• A cada edat li escau quelcom diferent.

(en llatí) Aliam aetatem alia decent.

Ilíada § 24,516.

• En les adversitats no calen lamentacions sinó solucions.

(en llatí) Non luctu sed remedio opus in malis.

Ilíada § 24,524.

Bibliografia

• Erasme de Rotterdam. No puc no parlar : selecció dels Adagis, traducció, estudi introductori i índex analític. Girona: Edicions de la Ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129.