Viquidites

Sèneca

filòsof polític i dramaturg romà
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

Luci Anneu Sèneca [Lucius Annaeus Seneca] (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 12 d'abril de 65) fou un escriptor, filòsof i polític llatí.

Infotaula de personaSèneca
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Corduba (Antiga Roma), 
dècada del 0 aC
Mort Roma, 
12 d'abril de 65 dC (59/68 anys)
Ocupació Dramaturg, poeta, filòsof, aforista, estadista, polític i escriptor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Allò que la raó no pot guarir sovint ho ha guarit el temps.[1]
(en llatí) Quod ratio non quit saepe sanauit mora.
  • En l'home savi les riqueses són esclaves; en el neci, mestresses.[2]
  • La vida és llarga, si és plena.[1]
  • Ningú no està content de les seves coses, quan mira les dels altres.[1]
  • No és viure molt de temps el que hem de mirar, sinó viure satisfactòriament.[1]
  • No hi ha esclavitud més vergonyosa que la voluntària.[2]
  • És més fàcil que hi hagi acord entre els filòsofs que entre els rellotges.[3]
(en llatí) Facilius inter philosophos quam inter horologia conveniet.
  Apocolocyntosis divi Claudii, 54.
  • La llei ha de ser breu, a fi que sigui recordada fàcilment pels ignorants.[4]
(en llatí) Legem breuem esse oportet, quo facilius ab imperitis teneatur.
  Cartes morals, § 94,38.

Epístoles

modifica
  • Una pedra que rodola no la cobreix el verdet.[5]
(en llatí) Saxum uolutum non obducitur musco.
  Lletres a Lucili. § 2.3.
  • El gladiador pren la decisió al lloc de combat.[5]
(en llatí) Gladiator in harena consilium capit.
  Lletres a Lucili. § 22.1.
  • El gladiador pren la decisió al lloc de combat.[5]
(en llatí) Gladiator in harena consilium capit.
  Lletres a Lucili. § 22.1.
(en llatí) Si uultur es, cadauer expecta.
  Lletres a Lucili. § 95.43.
(en llatí) Si uultur es, cadauer expecta.
  Lletres a Lucili. § 95.43.
  • Qui millor gaudeix de les millors riqueses és qui menys les necessita.[2]
  • Ser esclau de si mateix és la pitjor forma d'esclavitud.[2]
  • No pots defugir els problemes, però pots superar-los.[6]
(en llatí) Effugere non potes necessitates, potes vincere.
  Llibre IV. § 37,3.
(en llatí) Gloria umbra virtutis est.
  Llibre IX. § 79,13.
  • No és lliure ningú que sigui esclau del seu cos.[2]
(en llatí) Nemo liber est qui corpori servit.
  Llibre XIV-XV. § 92,33.
(en llatí) Aequat omnes cinis.
  Llibre XIV-XV. § 91,16.
(en llatí) Avarus animus nullo satiatur lucro.
  Llibre XIV-XV. § 94,43.
  • L'home és per l'home un perill quotidià.[3]
(en llatí) Ab homine homini cotidianum periculum.
  Llibre XVII-XVIII. § 103,1.
  • Els fats condueixen a qui es deixa portar, arrosseguen a qui s'hi oposa.[6]
(en llatí) Ducunt volentem fata, nolentem trahunt.
  Llibre XVII-XVIII. § 107,11.
  • Manar sobre si mateix és el màxim imperi.[7]
(en llatí) Imperare sibi maximum imperium est.
  Llibre XIX. § 103, 30.

Diàlegs

modifica
  • Virtut sense adversari llangueix[8]
(en llatí) marcet sine aduersario uirtus
  De providentia, Llibre II, § 4.
  • «Res no m'apar tan infeliç com aquell home que no ha tingut cap adversitat!»[9]
(en llatí) 'nihil' inquit 'mihi uidetur infelicius eo cui nihil umquam euenit aduersi.'
  De providentia, Llibre III, § 3.
  • Ésser sempre sortós i passar la vida sense que el cor rebi cap queixa és ignorar l'altra meitat de la naturalesa.[10]
(en llatí) Semper uero esse felicem et sine morsu animi transire uitam ignorare est rerum naturae alteram partem.
  De providentia, Llibre IV, § 1.
  • «Et crec malaurat de no haver estat mai malaurat; sense cap adversari has passat per la vida; ningú no sap el que podries, ni tu mateix.»[10]
(en llatí) 'miserum te iudico, quod numquam fuisti miser. Transisti sine aduersario uitam; nemo sciet quid potueris, ne tu quidem ipse.'
  De providentia, Llibre IV, § 3.
(en llatí) Ignis aurum probat, miseria fortes viros.
  De providentia, Llibre V, § 10.

De la brevetat de la vida (De brevitate vitae)

modifica
(en llatí) Ars longa, vita brevis.
  De la brevetat de la vida, § I.1.
  • No és massa tard per a començar a viure quan ja ha d'acabar-se?[12]
(en llatí) Quam serum est tunc uiuere incipere cum desinendum est?
  De la brevetat de la vida, § III.5.
  • Tothom precipita la seva vida i, enfastidit del present, glateix de desig del futur.[13]
(en llatí) Praecipitat quisque uitam suam et futuri desiderio laborat, praesentium taedio.
  De la brevetat de la vida, § VII.8.
  • Ningú no et tornarà els anys, ningú no et restituirà a tu mateix; el temps anirà allà on des del començ va dirigir-se, sense decantar ni deturar el seu curs, sense fer brogit, ni avisar la seva velocitat: anirà caient en silenci.[14]
(en llatí) Nemo restituet annos, nemo iterum te tibi reddet. Ibit qua coepit aetas nec cursum suum aut reuocabit aut supprimet; nihil tumultuabitur, nihil admonebit uelocitatis suae: tacita labetur.
  De la brevetat de la vida, § VIII.5.

De la vida benaurada (De vita beata)

modifica
  • El summe bé és l'harmonia de l'ànima[15]
(en llatí) summum bonum esse animi concordiam
  De vita beata, § VIII,6.
  • Així, doncs, vagi davant la virtut, i tota passa serà segura.[16]
(en llatí) Agedum, uirtus antecedat, tutum erit omne uestigium.
  De vita beata, § XIV,1.
(en llatí) Deo parere libertas est.
  De la vida benaurada, § XV,7.
  • Per què aquell tal és tan amant de la filosofia i mena, tanmateix, una vida opulent? Per què diu que cal menysprear les riqueses i en posseeix? Que cal despreciar la vida i no gens menys viu? Que cal fer poc cabal de la salut i aixímateix en té cura amb la més gran diligència i prefereix tenir-la immillorable?[18]
(en llatí) Quare ille philosophiae studiosus est et tam diues uitam agit? Quare opes contemnendas dicit et habet, uitam contemnendam putat et tamen uiuit, ualetudinem contemnendam, et tamen illam diligentissime tuetur atque optimam mauult?
  De vita beata, § XXI,1.
  • Observeu la granellada dels altres, mentre sou plens d'innombrables úlceres.[19]
(en llatí) Papulas obseruatis alienas, obsiti plurimis ulceribus?
  De vita beata, § XXVII,4.

De consolatione

modifica
  • El foc, com més esplendorós crema, més de pressa s'extingeix.[6]
(en llatí) Ignis quo clarior fulsit, citius extinguitur.
  ad Marciam. Llibre II, § 23,4.

Sobre la ira (De ira)

modifica
  • Tenim davant els ulls els vicis dels altres i els nostres al darrere.[6]
(en llatí) Aliena uitia in oculis habemus, a tergo nostra sunt.
  Sobre la ira. Llibre II, § 28,8.

Dels beneficis (De beneficiis)

modifica
  • L'aspecte de les coses és enganyador.[6]
(en llatí) Fallaces sunt rerum species.
  Dels beneficis. Llibre IV, § 34,1.

Fàbules

modifica

Fedra (Phaedra)

modifica
  • El que vulguis que un altre calli, calla-ho tu primer.[6]
(en llatí) Alium silere quod voles, primus sile.
  Fedra, § 876.

Medea

modifica
(en llatí) Cui podest scelus, is fecit.
  Medea §.
(en llatí) Fortuna fortes metuit, ignauos premit.
  Medea, § 159.

Atribuïdes

modifica

Liber de moribus

modifica
  • És una gran cosa saber el moment de parlar i el moment de callar.[3]
(en llatí) Magna rews est vocis et silentii tempora nose.
  Liber de moribus, § 74.
  • Fes ús de les orelles més sovint que de la llengua![3]
(en llatí) Auribus frequentius quam lingua utere!
  Liber de moribus, § 104.
  • Perjudica els bons qui perjudica els dolents.[3]
(en llatí) Bonis nocet qui malis parcit.
  Liber de moribus, § 114.
  • Qui no sap callar, tampoc no sap parlar.[3]
(en llatí) Qui tarcere nescit, nescit dicere.
  Liber de moribus, § 132.

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Torralba, 2009.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Torralba, 2010.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Peris i Juan, 2001.
  4. ↑ Gómez Llauger; Serra Casals, 2014, p. 89-90.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Erasme de Rotterdam, 2018.
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 Escolà Tuset, 1997, p. 77-129.
  7. ↑ Escolà Tuset, 1997, p. 21-129.
  8. ↑ Sèneca, 1924, p. 80.
  9. ↑ Sèneca, 1924, p. 83.
  10. ↑ 10,0 10,1 Sèneca, 1924, p. 87.
  11. ↑ Escolà, 1997, p. 77-129.
  12. ↑ Sèneca, 1924, p. 5.
  13. ↑ Sèneca, 1924, p. 10.
  14. ↑ Sèneca, 1924, p. 11.
  15. ↑ Sèneca, 1924, p. 47.
  16. ↑ Sèneca, 1924, p. 52.
  17. ↑ Sèneca, 1924, p. 55.
  18. ↑ Sèneca, 1924, p. 61.
  19. ↑ Sèneca, 1924, p. 71.
  20. ↑ Gómez Llauger; Serra Casals, 2014, p. 35-36.

Bibliografia

modifica
  • Erasme de Rotterdam. No puc no parlar. Girona: Edicions de la ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129. 
  • Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
  • Gómez Llauger, Núria; Serra Casals, Enric. 100 llatinismes més vius que mai. Barcelona: Cossetània Edicions, 2014. ISBN 9788490342299. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  • Sèneca, Luci Anneu. Cardó, Carles (trad.). Sèneca. De la brevetat de la Vida. De la vida benaurada. De la providència. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1924. ISBN 978-84-297-6236-5. 
  • Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948. 
  • Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç1. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Sèneca&oldid=138035»