La conjuració de Catilina
obra de Gai Sal·lusti Crisp
La Conjuració de Catilina (en llatí: De coniuratione Catilinae) és una obra clàssica publicada per l'historiador i polític romà Gai Sal·lusti Crisp, que narra l'intent de cop d'estat del patrici romà Luci Sergi Catilina.
| De Catilinae coniuratione | |
|---|---|
 Portada de La Conjuració de Catilinia (Biblioteca del Vaticà) | |
| Projectes germans | |
 Informació a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades generals | |
| Autor | Gai Sal·lusti Crisp |
 | |
Citacions
modifica- Tenim l'ànima per a dirigir i el cos per a obeir.
- (en llatí) Animi imperio, corporis seruitio magis utimur.
La conjuració de Catilina. § 1.
- La glòria de les riqueses i de la bellesa és esfímera i fràgil, però la virtut resta gloriosa i perdurable.
- (en llatí) Diuitiarum et formae gloria fluxa atque fragilis est, uirtus clara aeternaque habetur.
- La conjuració de Catilina. § 1.
- Abans d'obrar, cal reflexionar, i quan hagis pres una resolució, posa-la en pràctica aviat.
- (en llatí) Prius quam incipias consulto et, ubi consulueris, mature facto opus est.
- La conjuració de Catilina. § 1.
- La naturalesa mostra a cadascú un camí diferent en diverses situacions.
- (en llatí) In magna copia rerum aliud alii natura iter ostendit.
- La conjuració de Catilina. § 2.
- És fàcil conservar el poder amb les mateixes habilitats amb què fou aconseguit al principi.
- (en llatí) Nam imperium facile iis artibus retinetur, quibus initio partum est.
- La conjuració de Catilina. § 2.
- Luci Catilina, nascut de noble llinatge, tenia una gran força física i espiritual, però era de caràcter dolent i depravat.
- (en llatí) L. Catilina, nobili genere natus, fuit magna ui et animi et corporis sed ingenio malo prauoque.
- La conjuració de Catilina. § 5.
- Per als reis, els qui són vàlids són més sospitosos que els ineptes, i la virtut aliena els és sempre un motiu de malfiança.
- (en llatí) Nam regibus boni quam mali suspectiores sunt semperque iis aliena virtus formidulosa est.
- La conjuració de Catilina. § 7.
- La fortuna domina arreu; ella ho enalteix o bé ho rebaixa tot, i més pel seu caprici que per esguard de la veritat.
- (en llatí) Fortuna in omni re dominatur; ea res cunctas ex lubidine magis quam ex uero celebrat obscuratque.
- La conjuració de Catilina. § 8.
- L'avarícia consisteix en l'afany de diners, que cap home assenyat no ha desitjat mai; com si estigués plena de malignes metzines, debilita el cos i l'esperit viril; no té mai un limit, és insaciable i no minva ni amb l'abundor ni amb l'escassetat.
- (en llatí) Auaritia pecuniae studium habet, quam nemo sapiens concupivit: ea quasi uenenis malis inbusta corpus animumque uirilem effeminat, semper infinita, insatiabilis est, neque copia neque inopia minuitur.
- La conjuració de Catilina. § 11.
- Aquest esperit impur, hostil als déus i als homes, no podia calmar-se ni en la vigília ni en el repòs: la mala consciència devorava la seva ànima turmentada.
- (en llatí) Namque animus inpurus, dis hominibusque infestus, neque vigiliis neque quietibus sedari poterat: ita conscientia mentem excitam vastabat.
- La conjuració de Catilina. § 15.
- No val més morir coratjosament que perdre vergonyosament una vida miserable i deshonrosa, després d'haver estat l'escarni de l'altivesa dels altres?
- (en llatí) Nonne emori per uirtutem praestat quam uitam miseram atque inhonestam, ubi alienae superbiae ludibrio fueris, per dedecus amittere?
- La conjuració de Catilina, § 20. — Luci Sergi Catilina
- Ja que sóc rodejat pels enemics i m'estimbo, apagaré el meu incendi amb un munt de ruïnes.
- (en llatí) Quoniam quidem circumuentus ab inimicis praeceps agor, incendium meum ruina restinguam.
- La conjuració de Catilina, § 31. — Luci Sergi Catilina
- Resposta enfurismada de Luci Sergi Catilina després de l'acusació de conspiració del cònsol Marc Tul·li Ciceró, el 8 de novembre de 63 aC
- En la societat aquells que no tenen res envegen els bons ciutadans i exalcen els roïns, odien tot el que és vell i es deleixen per les novetats.
- (en llatí) In ciuitate quibus opes nullae sunt bonis inuident, malos extollunt, uetera odere, noua exoptant.
- La conjuració de Catilina, § 37.
- Si actua el seny, aquest preval; però, si la passió s'hi interposa, domina ella i l'esperit no pot fer res.
- (en llatí) Ubi intenderis ingenium, ualet: si lubido possidet, ea dominatur, animus nihil ualet.
- La conjuració de Catilina, § 51. — Gai Juli Cèsar
- La mateixa audàcia que cadascú ja té per natura o per costum és la que sol mostrar-se en la guerra.
- (en llatí) Cuiusque animo audacia natura aut moribus inest, tanta in bello patere solet.
- La conjuració de Catilina, § 58. — Luci Sergi Catilina
Bibliografia
modifica- Sal·lusti Crisp, Gai. La conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963 (Fundació Bernat Metge; 147) [Consulta: 1544492003].
- Sal·lusti Crisp, Gai. La conjuració de Catilina. Martorell: Adesiara, 2012 (Aetas; 16). ISBN 9788492405565.