La conjuració de Catilina

obra de Gai Sal·lusti Crisp

La Conjuració de Catilina (en llatí: De coniuratione Catilinae) és una obra clàssica publicada per l'historiador i polític romà Gai Sal·lusti Crisp, que narra l'intent de cop d'estat del patrici romà Luci Sergi Catilina.

Infotaula d'obraLa conjuració de Catilina
De Catilinae coniuratione
Portada de La Conjuració de Catilinia
(Biblioteca del Vaticà)
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Gai Sal·lusti Crisp
Modifica dades a Wikidata

Citacions modifica

  • Tenim l'ànima per a dirigir i el cos per a obeir.
(en llatí) Animi imperio, corporis seruitio magis utimur.
  La conjuració de Catilina. § 1.
  • La glòria de les riqueses i de la bellesa és esfímera i fràgil, però la virtut resta gloriosa i perdurable.
(en llatí) Diuitiarum et formae gloria fluxa atque fragilis est, uirtus clara aeternaque habetur.
  La conjuració de Catilina. § 1.
  • Abans d'obrar, cal reflexionar, i quan hagis pres una resolució, posa-la en pràctica aviat.
(en llatí) Prius quam incipias consulto et, ubi consulueris, mature facto opus est.
  La conjuració de Catilina. § 1.
  • La naturalesa mostra a cadascú un camí diferent en diverses situacions.
(en llatí) In magna copia rerum aliud alii natura iter ostendit.
  La conjuració de Catilina. § 2.
  • És fàcil conservar el poder amb les mateixes habilitats amb què fou aconseguit al principi.
(en llatí) Nam imperium facile iis artibus retinetur, quibus initio partum est.
  La conjuració de Catilina. § 2.
  • Luci Catilina, nascut de noble llinatge, tenia una gran força física i espiritual, però era de caràcter dolent i depravat.
(en llatí) L. Catilina, nobili genere natus, fuit magna ui et animi et corporis sed ingenio malo prauoque.
  La conjuració de Catilina. § 5.
  • Per als reis, els qui són vàlids són més sospitosos que els ineptes, i la virtut aliena els és sempre un motiu de malfiança.
(en llatí) Nam regibus boni quam mali suspectiores sunt semperque iis aliena virtus formidulosa est.
  La conjuració de Catilina. § 7.
 
Luci Catilina, nascut de noble llinatge, tenia una gran força física i espiritual, però era de caràcter dolent i depravat.
 
Ja que sóc rodejat pels enemics i m'estimbo, apagaré el meu incendi amb un munt de ruïnes. Luci Sergi Catilina
  • La fortuna domina arreu; ella ho enalteix o bé ho rebaixa tot, i més pel seu caprici que per esguard de la veritat.
(en llatí) Fortuna in omni re dominatur; ea res cunctas ex lubidine magis quam ex uero celebrat obscuratque.
  La conjuració de Catilina. § 8.
  • L'avarícia consisteix en l'afany de diners, que cap home assenyat no ha desitjat mai; com si estigués plena de malignes metzines, debilita el cos i l'esperit viril; no té mai un limit, és insaciable i no minva ni amb l'abundor ni amb l'escassetat.
(en llatí) Auaritia pecuniae studium habet, quam nemo sapiens concupivit: ea quasi uenenis malis inbusta corpus animumque uirilem effeminat, semper infinita, insatiabilis est, neque copia neque inopia minuitur.
  La conjuració de Catilina. § 11.
  • Aquest esperit impur, hostil als déus i als homes, no podia calmar-se ni en la vigília ni en el repòs: la mala consciència devorava la seva ànima turmentada.
(en llatí) Namque animus inpurus, dis hominibusque infestus, neque vigiliis neque quietibus sedari poterat: ita conscientia mentem excitam vastabat.
  La conjuració de Catilina. § 15.
  • No val més morir coratjosament que perdre vergonyosament una vida miserable i deshonrosa, després d'haver estat l'escarni de l'altivesa dels altres?
(en llatí) Nonne emori per uirtutem praestat quam uitam miseram atque inhonestam, ubi alienae superbiae ludibrio fueris, per dedecus amittere?
  La conjuració de Catilina, § 20. — Luci Sergi Catilina
  • Ja que sóc rodejat pels enemics i m'estimbo, apagaré el meu incendi amb un munt de ruïnes.
(en llatí) Quoniam quidem circumuentus ab inimicis praeceps agor, incendium meum ruina restinguam.
  La conjuració de Catilina, § 31. — Luci Sergi Catilina
Resposta enfurismada de Luci Sergi Catilina després de l'acusació de conspiració del cònsol Marc Tul·li Ciceró, el 8 de novembre de 63 aC
  • En la societat aquells que no tenen res envegen els bons ciutadans i exalcen els roïns, odien tot el que és vell i es deleixen per les novetats.
(en llatí) In ciuitate quibus opes nullae sunt bonis inuident, malos extollunt, uetera odere, noua exoptant.
  La conjuració de Catilina, § 37.
  • Si actua el seny, aquest preval; però, si la passió s'hi interposa, domina ella i l'esperit no pot fer res.
(en llatí) Ubi intenderis ingenium, ualet: si lubido possidet, ea dominatur, animus nihil ualet.
  La conjuració de Catilina, § 51. — Gai Juli Cèsar
  • La mateixa audàcia que cadascú ja té per natura o per costum és la que sol mostrar-se en la guerra.
(en llatí) Cuiusque animo audacia natura aut moribus inest, tanta in bello patere solet.
  La conjuració de Catilina, § 58. — Luci Sergi Catilina

Bibliografia modifica